15/23 maig 2012: Assemblea bisbes Església Ortodoxa de Sèrbia

L’Assemblea dels bisbes de l’Església Ortodoxa sèrbia ha tingut la seva reunió ordinària a Belgrad del 15 al 23 de maig 2012, en els locals de la Patriarquia. Tots els bisbes diocesans de l’Església ortodoxa sèrbia han format part dels treballs de l’Assemblea a excepció de Msr. Joan, arquebisbe d’ Ohrid i metropolita de Skoplje, i de Msr. Crisòstom, bisbe de Bihac-Petrovac. L’Assemblea dels bisbes ha començat els seus treballs per la concelebració de la santa Litúrgia episcopal en la catedral del sant Arcàngel Miguel de Belgrad, presidida pel patriarca de Sèrbia Irinej, (…) Després de la santa litúrgia, al principi de la primera reunió, el seu president, el Patriarca, dirigint-se a l’Assemblea, ha mencionat algunes de les qüestions actuals de la vida i de la missió de l’Església en la nostra època, que és la de les grans proves en cada un de nosaltres i en el món sencer, però que és també un temps d’esperança i de possibilitat per a la renovació espiritual.

En el curs de la reunió l’Assemblea d’aquest any, la litúrgia ha estat concelebrada solemnement una segona vegada a saber, el 19 de maig, en ocasió de la festa del trasllat de les relíquies de sant Sava(…) La vida litúrgica i espiritual de l’Església s’ha enriquit també pel fet que l’Assemblea ha afegit al santoral de l’Església ortodoxa dos sants hieromàrtirs i quaranta escolars màrtirs que van morir el 1688 a Momišići (Podgorica , Montenegro). El dia de llur commemoració litúrgica i de llur festa ha estat fixada el dia de la memòria dels Quaranta màrtirs de Sebasta en Àsia Menor. El Sant Sínode informarà oficialment a les Esglésies ortodoxes locals a fi que elles puguin introduir els noms d’aquests sants en llurs llibres i calendaris litúrgics.


L’Assemblea també ha decidit que la memòria de sant Nicodem, arquebisbe de Pec, serà a partir d’ara el 12/25 maig, en comptes com fins ara el 11/24.

L’Assemblea ha confirmat la voluntat de la Nostra Església local de celebrar dignament l’any pròxim, tan per oficis com de manifestacions espirituals i culturals, l’important jubileu del cristianisme i de la cultura –el 1700è aniversari de l’edicte de Milà del sant emperador Constantí (313-2013)- aquest document concernint a la llibertat de fe i de consciència té una significació de primer ordre, que guarda tota la seva actualitat, no només pel seu aspecte històric, sinó també existencial. El jubileu serà celebrat en totes les diòcesis de l’Església ortodoxa sèrbia, però la celebració principal serà a Nis, la ciutat natal de l’emperador Constantí i a Belgrad. Tots els patriarques ortodoxos i els altres primats de les Esglésies ortodoxes seran invitats a participar a la commemoració d’aquest aniversari, així com altres personalitats notables de l’ortodòxia mundial (jerarques, teòlegs, artistes…), delegacions d’alt prestigi de les Esglésies heterodoxes, institucions i organitzacions cristianes i inter- cristianes, així com les comunitats religioses monoteistes, i també representants de les ciències, de les arts i de la cultura, així com personalitats reconegudes de la vida pública nacional i estrangera. Tots els preparatius i el mateix programa de la commemoració seran coordinats per un Consell que es constituirà en temps oportú Mosaic amb Constantí dedicant la basílica, Sta.Sofia pel Sant Sínode de l’Església ortodoxa sèrbia.

En el mateix esperit i en la mateixa direcció, l’Assemblea ha confirmat novament la seva ferma posició, segons la qual es precís intensificar, aprofundir i enriquir teològicament el procés desenvolupat fins el present de preparació del Sant i Gran Concili de l’Església ortodoxa, i també convocar novament una conferència preconciliar, o més d’una si és necessari. En un futur pròxim i apropiat, convindrà convocar aquest Concili general, amb un sentit de responsabilitat i, naturalment, en la fidelitat als principis inspirats de funcionament dels Concilis ecumènics i dels grans Concilis locals de l’Església.

(…) L’Assemblea ha expressat aquesta vegada els seus profunds pesars i protesta contra la violació dels drets humans i de les llibertats religioses dels fidels de l’Arquebisbat d’ Ohrid en l’antiga república iugoslava de Macedonia, que ha trobat el seu apogeu en la persecució i arrest il•legal de persones innocents. Aquestes persecucions i aquests actes de violència es multipliquen, fins el punt que l’arquebisbe d’ Ohrid i metropolita de Skpje, Msr. Joan, ha estat empresonat per sisena vegada, per acusacions premeditades. L’arquebisbe ha estat novament condemnat a 10 anys de presó per proclamar la veritat de Déu. Més trist i lamentable encara és el fet que tot això es produeix per petició de l’organització cismàtica privilegiada en aquest país , que es designa com “Església ortodoxa macedoniana”. La seva jerarquia celebra públicament i malignament, sense cap mena d’ escrúpol, en referència a la persecució jurídic -policial de la sola Església canònica i reconeguda de Macedònia, i més particularment, de l’empresonament del seu primat. Mostra fins a quin punt l’importen poc les veritats elementals i els principis ètics de la fe cristiana, sense parlar del caràcter sant de la unitat de l ’Església. En lloc de reflexionar sobre totes les protestes i crides que li han adreçat fins ara els Ortodoxos i les altres Esglésies cristianes en el món, així com les crítiques formulades per les institucions i organitzacions internacionals en raó de l’enganxament de la política i d’una magistratura corrompuda, així com la violació continua dels drets humans i de les llibertats religioses en llur país, les autoritats de la República de Macedònia, malauradament, no fan més que expandir el temor a la vista de l’Església, sense precedent en el món contemporani.

Altres qüestions varen ser tractades… Finalment, l’Assemblea apel•la a tots a la vida i l’activitat per la fe, l’esperança i la caritat, perquè Déu és amor.

Redactat pel bisbe Irinej de Backa, portaveu de l’Assemblea dels Bisbes de l’Església ortodoxa sèrbia. Font: www.orthodoxie.com

(Traduit per Maria Rosa Ocaña, Parròquia de Sant Joan Planils/Girona)

 

 

13 de maig 2012, Festa patronal de la parroquia de Ripoll (Sant Eudald (11 de maig)

El passat 13 de maig, diumenge, es va celebrar en la parròquia de Ripoll la seva festa patronal, que va contar amb l’assistència del nostre Vicari General, *MRP Joan i la seva dona, Maria Rosa.

Que la parròquia de Ripoll estigui dedicada a Sant Eudald, li devem al P. Kiril, de Memòria Eterna, ell que era amant d’aquesta terra portava en el seu interior la devoció d’aquest Sant. Arribada la seva petició al bisbe, Msr. Luka, la parròquia fou dedicada a Sant Eudald, junt amb Santa Parasqueva.

La realització de la icona, ha significat una presència vital pels ortodoxos, sobretot vinguts de Romania i de Moldavia que formen part de la majoria d’aquesta parròquia, ubicada en el bell mig de Ripoll. Sant Eudald i Santa Parasqueva integren el llenguatge comú de l’ortodòxia. Als dos, els fidels adrecen la seva pregària d’intercessió.

Eudald na néixer el 535, en la bella Llombarda, en un dels vessants dels Alps, on hi vivien els descendents dels gods, els bàrbars invasors que van envair aquelles terres. Els gods eren una raça guerrera i els pares d’Eudald ja projectaven en ell al guerrer que donaria fama i nom a la seva família. Quan complí els 17 anys, edat fixada pels decrets imperials per a la investidura de guerrer, rebé la llança i la Spatha –l’espasa de dos talls característica dels gods i cenyí el cinturó militar. Eudald pel seu llinatge, esdevindrà aquell guerrer ideal vist en els dolços somnis paterns.

Eudald era un gran caçador i un dia perseguint un isard, es desvià del lloc acostumat i en entrar en les frondositats del terreny, es trobà amb un ancià venerable. Una llarga túnica cobria el seu cos macerat pels dejunis i penitències. Anava descalç i cenyia la seva cintura una rústica corda. Era la providència que dirigia els passos d’Eudald vers a un pare, a un mestre i a un amic. Des del principi Eudald es sent captiu dels modals d’aquell ancià i decidí que l’instruís en la seva fe. Després d’un temps es féu batejar per l’ancià que s’anomenava Pancraç. Eudald s’ofereix a Déu en aquella nova vida, i junt amb el seu Pare espiritual, units en la mateixa fe i amb la mateixa caritat, es preparen per emprendre aquell camí, a conquerir aquella Pàtria que Déu els ha promès: el Cel. Fins que Pancraç s’adormí en la pau del Senyor. Eudald, que en aquell temps tindria trenta vuit anys l’enterrà al peu de la cova on tant de temps havien viscut. Per inspiració divina, Eudald es prepara per anar a Tolosa, l’antiga i famosa capital de la monarquia visigòtica en temps d’Auric.

Eudald esdevingué sacerdot i Déu li donà, juntament amb la gràcia del sacerdoci, el do de miracles i curacions prodigioses que estengueren arreu la seva fama de santedat. Després d’un temps es dirigí a Roma i estant allà, any 580, arriba la notícia que els bisbes arrians d’Espanya i de la Gàl.lia Gòtica estant sota el poder absolut del Rei Leovigild. Posar fir a les contínues lluites i divisions entre els catòlics, ocasionades per l’arrianisme, era la principal necessitat d’aquell temps. Eudald hi consagrà el seu apostolat, les seves energies, la seva vida. Era aquell home que Déu envia segons les necessitats de cada   època, era com han dit d’ ell, “l’home providencial per abatre l’arrianisme a Catalunya i al Migdia de França”.

(Maria Rosa Ocaña)

16 de maig 2012: Conferència de Yana Knyazeva sobre San Joan Crisòstom en la nostra parròquia de Barcelona.

Yana Knyazeva, que resideix actualment a Barcelona i és membre de la nostra parròquia, va donar una conferència sobre Sant Joan Crisòstom, en el marc de les conferències trimestrals que tenen lloc a la parròquia a càrrec de persones convidades a tal fi.
Yana Knyazeva va estudiar teologia en l’ Institut de Sant Tikon, de Moscou. També és llicenciada en filologia hispànica i francesa.
En la seva conferència sobre Sant Joan, va ressaltar els punts principals del pensament teològic i les sensibilitats vitals de la seva acció pastoral com a bisbe, i els va anar desenvolupant al mateix temps que anava explicant la seva biografia, molt marcada i condicionada per aquestes sensibilitats. Home de gran eloqüència, era un gran i apassionat orador. Un dels seus temes preferits era la caritat envers els pobres i la necessitat de viure austerament. Sent patriarca de Constantinoble, capital de l’Imperi Romà Oriental, aquest tipus de discurs li va comportar molts enemics, sobretot entre la noblesa, l’alt clergat i la mateixa emperadriu. Va ser enviat a l’exili en dues ocasions i va morir en el viatge al seu segon exili.
Se li atribueix la litúrgia que duu el seu nom encara que més aviat el que va fer és ordenar i reformar les diverses oracions i usos que havia d’una manera no unificada en aquella època (segle IV).
Va ser un gran exegeta de les epístoles de San Pablo. En els seus escrits i les seves relacions, malgrat la seva vida ascètica i el seu gran rigor amb ell mateix, insistia sempre en la necessitat de convèncer, no de condemnar; l’amor havia d’estar sempre per sobre de tot.
Un altre dels seus leit motiv importants era la paciència davant el sofriment i les proves, mai es lamentava davant les adversitats i sempre donava gràcies i lloances a Déu per tot, fins i tot en la desgràcia.
No discutia el poder i l’autoritat dels governants, però no tenia cap por a denunciar les injustícies i els abusos de poder, vinguessin d’on vinguessin. Aquesta actitud davant el poder, juntament amb la seva predicació de la caritat i la vida ascètica va ser el que li va comportar més problemes, provocant els seus dos exilis i el que a un Concili (“Sota l’Alzina”) fos acusat de origenista.

Molt aviat, després de la seva mort, el clam popular ho va declarar sant, i les seves restes van ser traslladades a Constantinoble, per ordre del fill de l’emperadriu, nou emperador, i el mateix emperador va demanar perdó llargament per les persecucions a les quals li va sotmetre la seva mare.

MISSATGE DE PASQUA PATRIARCA IRINEU

 

 

El Patriarca serbi Irineu ha adreçat la missiva tradicional de Pasqua, que es va celebrar el 15 d’abril segons els nou calendari, corresponent el 2 d’abril segons l’antic calendari.

La Resurrecció de Crist és la festa de les festes… el miracle de tots els els miracles i el do dels dons. La resurrecció confirma que l’home és creat per a l’eternitat, i no pas per la fugacitat, va dir a l ’inici de la missiva de Pasqua. El patriarca serbi recorda tot seguit a la gent que “ els nombrosos neguits, injustícies, desgràcies són més fàcils de superar, quan sabem que el Senyor és amb nosaltres… Ells ens consolarà, ens reforçarà i ens portarà a traves de la vida terrestre”. En la missiva de Pasqua el patriarca parla igualment de l’amor perquè el Crist ha dit “abraceu-vos els uns als altres” (St. Joan 15,17) i afegeix, que després d’això serà conegut que vosaltres sou els meus deixebles si teniu l’amor entre vosaltres” (Joan 13,35).

El Patriarca servi Irineu indica seguidament als creients com viure: Heus aquí el manament que el Crist ens ha deixat. Cap legislador, cap home savi d’aquest món no ha pogut inventar una llei més perfecta, clara, simple, útil i aplicable arreu. Aquesta llei és la base d ela vida, allà on no hi amor regna l’odi, el mal, el pecat, el caos, l’enveja, la venjança, la destrucció de la vida. Aquesta llei de Crist és accessible a tots: a l’educat i al no educat, al tic i al pobre, al vell i al jove”. miracles i el do dels dons. La resurrecció confirma que l’home és creat per a l’eternitat, i no pas per la fugacitat, va dir a l ’inici de la missiva de Pasqua. El patriarca serbi recorda tot seguit a la gent que “ els nombrosos neguits, injustícies, desgràcies són més fàcils de superar, quan sabem que el Senyor és amb nosaltres… Ells ens consolarà, ens reforçarà i ens portarà a traves de la vida terrestre”. En la missiva de Pasqua el patriarca parla igualment de l’amor perquè el Crist ha dit “abraceu-vos els uns als altres” (St. Joan 15,17) i afegeix, que després d’això serà conegut que vosaltres sou els meus deixebles si teniu l’amor entre vosaltres” (Joan 13,35).la missiva tradicional de Pasqua, que es va celebrar el 15 d’abril segons els nou calendari, corresponent el 2 d’abril segons l’antic calendari.

Un capítol particular en la missiva de Pasqua d’aquest any va ser dedicat a la família: Respecteu i guardeu la santedat del matrimoni cristià perquè és la base d’una família sana i honesta. L’avortament és el mal més gran d’aquest segle, com pesta que es propaga en el nostre poble. És horrible pensar que mig milió d’infants no nats són privats de la vida cada any, sense veure la llum del món.

El patriarca serbi Irineu deixa entendre al poble del Kosovo-Metoquia, de restar Fidel a llur religió ortodoxa en llur llar secular”. Adreçant el missatge de felicitació a l’ocasió de la festa cristiana, la més joiosa, el patriarca ha dit: “Vosaltres en la vostra terra, en la diàspora, així com totes les persones de bona voluntat siguin il•luminades pels raigs de la Resurrecció de Crist”. Finalment, el patriarca Irinej en el seu missatge adreça la salutació tradicional de Pasqua: El Crist ha ressuscitat, en Veritat ha ressuscitat!”.

 

1 d’Octubre: Protecció (Prokov) de la Mare de Déu i sempre Verge, María. Festa patronal de la parròquia de Barcelona.

La parròquia de Barcelona ha festejat els dies 1 i 2 d’octubre la seva festa patronal, la Protecció (Prokov) de la Mare de Déu i sempre Verge, María, amb diversos actes, que han tingut la seva culminació amb la Divina Litúrgia celebrada el diumenge, presidida per Monsenyor Policarp, Metropolita d’Espanya i Portugal del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble i pel nostre bisbe Monsenyor Luka, vingut a tal fi des de la seva residència a París.

Així, el dissabte dia 1, va tenir lloc una conferència pronunciada pel pare Nicolau Ozoline, sobre “Teologia de la icona. Descriptibilitat de l’Indescriptible”. El pare Nicolau és professor de Iconologia, de Teologia Pastoral i Litúrgica a l’Institut de Teologia Ortodox Saint Serge de París.

En la tarda del mateix dissabte es van celebrar les vespres majors, presidides pel nostre bisbe Monsenyor Luka.

Com ja hem esmentat, el diumenge es va celebrar la Divina Litúrgia, presidida per Monsenyor Policarp i Monsenyor Luka. La celebració de la litúrgia va tenir el seu colofó en un menjar fratern dels membres de la parròquia, i els seus convidats, celebrada a un restaurant de la ciutat.

A part del nostre bisbe, Monsenyor Luka i Monsenyor Policarp, metropolita del Patriarcat de Constantinoble a Madrid, van tenir a bé acompanyar-nos en els diversos actes i celebracions el Sr. Xavier Puigdollers, Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Glòria Renom, diputada en el Parlament de Catalunya, la Sra. Jela Bacovic, ambaixadora de la República de Sèrbia a Madrid, el p. Basile, rector de la parròquia romanesa de Tarragona, el P Christodulos rector de la parròquia grega de Sant Nectari de Barcelona, el P. Joan Botam, caputxí i president del Centre Ecumènic de Catalunya, el P. Agapito rector de la parròquia de Maria Reina, i el rector la parròquia de Sant Josep Oriol.

 

Igualment, ens van acompanyar en aquestes celebracions els nostres germans de les parròquies de Girona (p. Jaume), Ripoll (p. Mihail), Irún (p. Pau) i La Corunya (p. Dámaso), encapçalats pels seus rectors i diversos fidels. També ens va acompanyar la nostra benvolguda germana Eulalia, que va venir acompanyada d’algunes persones que freqüenten el seu monestir, a França.

Poden visitar el nostre apartat Multimèdia/Galeria de Fotografies per a veure algunes de les imatges captades durant els diferents actes.

 

Estiu 2011:Activitats a la Parròquia de Sant Joan de Pla de Planils

Planils

La capella de Sant Joan es troba en la comarca del Baix Empordà, Corçà/Girona/Pla de Planils.

Des de fa anys durant l’estiu es celebren les festes de Sant  Joan, La Transfiguració i la Dormició de la Mare de Déu.

És un lloc de trobada i convivència.

17 JULIOL: Ens visita el P.Jivko Paven

El P.Jivko nascut a Macedònia (part de l’antiga Iugoslàvia), fou allotjat a Planils, en ocasió de les vacances amb la seva família. Donà una conferencia sobre “Com testimoniar la Ortodòxia en el context de la modernitat”. És Director de la Formació a distancia de l’ITO (Institut de Teologia Ortodoxa) de Sant Sergi/Paris. Director de la col·lecció Ortodoxa de les Edicions du Cerf.P Jivko amb altres
Professor de Dret i Canon a Sant Sergi i Fundador i Director de la pàgina web Orthodoxie.com

 p Jivko celebrando

24 JUNY: Com cada any es celebra la Divina Litúrgia de Sant Joan Baptista.

 liturgia s joan

En aquest dia 17 juliol es celebrà una reunió de la Fraternitat de Santa Eulàlia. El P.Jaume de la parroquia de Girona també va estar present a la trobada.

 

El 17 de juliol(13/19) es celebrà la memòria dels Pares dels sis primers concilis ecumènics, reunits pel 4r Concili Ecumènic de Calcedònia.

En l’any 451, 630 Pares vinguts principalment de les diòcesi d’Orient es reuniren en assemblea, la més gran que l’Església havia conegut fins aleshores, a fi de restablir la pau i la unitat i per condemnar la heretgia d’Eutiquis. Van proclamar: “Seguint els Pares, ensenyem unànimement que confessem un sol i mateix Fill Nostre Senyor Jesús Crist, perfecte en la seva divinitat i perfecta en la seva humanitat, el mateix Déu en veritat i home en veritat, composat d’una ànima raonable i d’un cos, consubstancial al Pare segons la seva divinitat i, ell mateix, en els últims temps, nascut de la Verge Maria Mare de Déu, per a la nostra salvació, segons la humanitat…

 

El mateix dia celebrem la memòria de santa i gloriosa màrtir Marina (Margarita).Ella va viure vers el 270 sota el regnat de l’emperador Claudi.

Havia nascut a Antioquia de Pisidia i va patir el martiri per confessar la seva fe en JesúsCrist. Fins a l’època de les Croades (1204) les relíquies de Santa Marina van ser venerades a Constantinoble, en l’església de CristPantepopte.