SETMANA DE PREGÀRIA PER A LA UNITAT DELS CRISTIANS a la parròquia de Barcelona

Aside

Aquest any el tema de reflexió central de la Setmana de pregària de la Unitat dels cristians es troba en el passatge del profeta Miqueas 6, 6-8: “Amb què em presentaré al Senyor i m’inclinaré al Deu del cel?… “
Oferim algunes de les propostes que es realitzaran durant la setmana de la Unitat i en la que participaran les Esglésies Ortodoxes dels diversos Patriarcats, presents a Barcelona.
PROGRAMA
Dimarts 15 gener, 19h.Llibreria Claret (C /Roger de Llúria/Urquinaona)
Exposició de fotografies sobre les activitats de les diverse comunitats cristianes.
Participació: Parròquia ortodoxa “Protecció de la Mare de Déu”
Dimecres 16 gener, 12h. Facultat de Teologia de Barcelona (C/.Diputació/Balmes): Taula rodona Presidida pel degà de la Facultat Rv. Armand Puig
Participació: P. AurelBunda (Patriarcat Romania)
P. Serafí (Patriarcat de Moscou)
Arxipreste Joan (Patriarcat de Sèrbia)
Divendres 18 gener, 20h. Catedral Catòlica de Barcelona: Pregària per la Unitat dels cristians
Participació: Juntament amb d’altres confessions, representants dels diversos Patriarcats de les esglésies ortodoxes
Dissabte 19 gener, 19h. Parròquia Protecció de la Mare de Déu (C/Aragó, 181 /Muntaner): Ofici de Vespres ortodoxes
Participació: Centre Ecumènic de Catalunya i representants de diverses comunitats i parròquies.
Després de la pregària hi haurà un refrigeri

El patriarca de Sèrbia Ireneu exclou les negociacions amb “l’Església ortodoxa de Macedònia” sobre el seu estatut, mentre que l’arquebisbe de Ohrid Joan romangui empresonat.


Les Esglésies ortodoxes sèrbia i macedonia no discutiran pel que fa a l’estatut de l’Església de Macedònia mentre que Monsenyor Joan Vraniškovski no sigui posat en llibertat, ha declarat el patriarca de Sèrbia, Ireneu. En ocasió dels funerals del patriarca de Bulgària, Màxim, als quals assistia, el patriarca Ireneu ha declarat a la televisió búlgara que estava disposat a prosseguir les converses en vistes a regularitzar la qüestió ecclesial macedonia. Ha subratllat, no obstant això, que això serà imposible mentre que l’arquebisbe Joan estigui a la presó. “Mentre que l’arquebisbe Joan Vraniškovski estigui a la presó, no es pot discutir” ha dit el patriarca Ireneu, afegint que el prevalgut de l’Església “ortodoxa de Macedònia”, Monsenyor Esteve, li havia promès “resoldre aquesta qüestió”, el que no s’ha produït.

Font: www.orthodoxie.com

 

 

Defunció del Patriarca Màxim de Bulgària, primat de l’Església ortodoxa búlgara

6 de novembre del 2012.

El patriarca Màxim, que acabava de celebrar els seus 98 anys, s’ha dormit en el Senyor el dia 6 de novembre, a les 3:50 hores en l’hospital “Lozinets”, a Sofia, on es trobava ingressat des de feia diverses setmanes. El patriarca Màxim era el més antic, tant per edat com per la durada d’un ministeri patriarcal, entre els prevalguts de les Esglésies ortodoxes autocéfales.

 

 

 

 

6-7 d’Octubre: Protecció (Prokov) de la Mare de Déu i sempre Verge, María. Festa patronal de la parròquia de Barcelona.

 

 

La parròquia de Barcelona ha festejat els dies 6 i 7 d’octubre la seva festa patronal, la Protecció (Prokov) de la Mare de Déu i sempre Verge, María (el dia de la festa és el 1 d’octubre (ús eslau), amb diversos actes, que han tingut la seva culminació amb la Divina Litúrgia celebrada el diumenge, presidida pel nostre bisbe Monsenyor Luka, vingut a tal fi des de la seva residència a París.

Així, el dissabte dia 6 al matí, va tenir lloc una conferència pronunciada pel pare Joan García, Vicari de la nostra Església, sobre “Theoría. Arrels i fonaments”.

En la tarda del mateix dissabte es van celebrar les vespres majors, presidides pel nostre bisbe Monsenyor Luka.

A aquesta conferència, van tenir a bé acompanyar-nos el Sr. Xavier Puigdollers, Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, el P. Joan Botam, caputxí i president del Centri *Ecumènic de Catalunya, el P.*Agapito rector de la parròquia de María Reina, i el rector la parròquia de Sant Josep Oriol.

Com ja hem esmentat, el diumenge es va celebrar la Divina Litúrgia, presidida per Monsenyor Luka. La celebració de la litúrgia va tenir el seu colofó en un menjar fraternal dels membres de la parròquia, i els seus convidats, celebrada en un restaurant de la ciutat.

Igualment, ens van acompanyar en aquestes celebracions els nostres germans de les parròquies de Girona (p. Jaume), Mallorca (p. Miquel), Ripoll (p. Mihail), Irún (p. Pablo) i La Corunya (p. Dámaso), encapçalats pels seus rectors i diversos fidels.

Prémer aqui per a veure algunes fotos dels diferents actes

Calella mostra al públic l’exposició ‘Art sacre, la tradició avui’

L’exposició ‘Art sacre, la tradició avui’, pot visitar-se a la Sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell (plaça de l’Ajuntament, 1 – 3), de Calella. Estarà oberta des del dia de la inauguració, dissabte 20 d’octubre, fins al 9 de desembre. L’horari és de dimecres a dissabtes, de 6 a 9 del vespre, i diumenges i festius, d’11.30 a 2 del migdia.

Sota el títol ‘Art sacre, la tradició avui’, s’aplega el treball artístic d’un grup de persones a les quals uneix la producció d’obres d’art de caire religiós. Està integrat per alumnes de l’escola d’icones de la Santíssima Trinitat; Neculai Saftiu (professor del centre), que participa també amb les seves icones; Francesc Faijula, que hi presenta una petita mostra del que són les seves escultures; Joan-Carles Osuna, amb diferents taules de pintura medieval, entre romànic i gòtic; i Amparo Morató, amb miniatures sobre pergamí.

La tècnica utilitzada en les obres que es mostraran a l’exposició i referent a la pintura sobre fusta (icones, romànic i gòtic), és comuna i es tracta de pigments amb un aglutinant que és l’ou (pintura al tremp d’ou). Va ser la que més es va fer servir en l’època medieval i va conviure amb la pintura a l’oli, fins que les facilitats de treball que proporcionava als pintors, la va fer la més emprada.

Pel que fa a les miniatures, en quant al seu procediment, segueixen elaborant-se com a l’edat mitjana, però la seva funció com a il·lustració de texts va anar minvant fins gairebé la seva desaparició, amb la invenció de la impremta, en perdre’s la reproducció manual de llibres. D’altra banda, les escultures en fusta i policromia, o bé amb fang, han variat molt poc en el seu procés des de l’antiguitat, però sí la seva forma.

EL SENTIT DE LA ICONA SEGONS LA TRADICIÓ BIZANTINA

La icona dins la tradició bizantina té una dimensió teològica que va molt més enllà d’una simple representació com la que s’observa en un quadre. El nom icona amb grec eikon, vol dir imatge, es tracta d’aprofundir en el sentit d’aquesta imatge per endinsar-nos en el de la icona. La primera imatge a observar és la icona del Crist, perquè en ell trobem el misteri de l’Home-Déu que fa possible la representació de Déu incognoscible amb la seva imatge encarnada.
El Fill roman després de la seva encarnació, consubstancial al Pare, i és en aquest intercanvi sinergètic entre el creat i l’increat, on trobem el fonament de l’art iconogràfic.
El primer problema que se’ns planteja és que Déu en la seva essència és infinit i il·limitat i no el podem circumscriure; és a dir, no el podem tocar ni besar perquè és intangible. Ho explica l’evangelista Joan quan diu: A Déu no l’ha vist mai ningú, el Fill únic, aquell que és en el si del Pare, l’ha manifestat. En aquests mots se’ns posen en evidència dues afirmacions –antinòmiques per una banda–, no poder veure ni conèixer; i per altra, el poder veure i conèixer a aquell que ens ho revela.
La iconografia és inseparable d’aquesta veritat que al mateix temps és el fonament de la fe cristiana. L’iconògraf, per plasmar aquesta realitat transcendent, segueix una tècnica i una tradició. I no pinta seguint la seva imaginació, sinó models antics per mantenir el lligam amb el prototip.
La icona està il·luminada des de l’interior per la llum increada, representada per les aurèoles i l’or. És la forma d’expressar exteriorment el que els nostres ulls no poden veure, només a través de la contemplació i la participació en el misteri representat en la imatge. A més, la perspectiva inversa posa el punt de fuga no al fons de la imatge, sinó en l’espectador, convidant a participar, a incorporar-nos-hi. Per tant, la iconografia tradicional, el que fa és plasmar en la nostra realitat una imatge com a vincle d’unió amb la seva realitat transfigurada.

Taller de iconografia de la Santíssima Trinitat

http://www.tribunamaresme.com/2012/10/05/calella-mostra-al-public-lexposicio-art-sacre-la-tradicio-avui/

06 i 07/10/2012 – Barcelona: La festa de la Protecció de la Mare de Deu. Visita pastoral del bisbe S.E. Mgr. Luka

                                             

 

Dissabte

———

9:00 Pregaria per la inauguració del curs acadèmic.

9:30 Conferencia del arxiprest Joan Garcia: “ΘΕΩΡΙΑ – Arrels i Fonaments“

19:00 Vespres de Pontifical

 

Diumenge

————

10:00 Divina Liturgía de Pontifical

14:00 Àgape comunitari (restaurant TipTop en el Poble Espanyol)

15/23 maig 2012: Assemblea bisbes Església Ortodoxa de Sèrbia

L’Assemblea dels bisbes de l’Església Ortodoxa sèrbia ha tingut la seva reunió ordinària a Belgrad del 15 al 23 de maig 2012, en els locals de la Patriarquia. Tots els bisbes diocesans de l’Església ortodoxa sèrbia han format part dels treballs de l’Assemblea a excepció de Msr. Joan, arquebisbe d’ Ohrid i metropolita de Skoplje, i de Msr. Crisòstom, bisbe de Bihac-Petrovac. L’Assemblea dels bisbes ha començat els seus treballs per la concelebració de la santa Litúrgia episcopal en la catedral del sant Arcàngel Miguel de Belgrad, presidida pel patriarca de Sèrbia Irinej, (…) Després de la santa litúrgia, al principi de la primera reunió, el seu president, el Patriarca, dirigint-se a l’Assemblea, ha mencionat algunes de les qüestions actuals de la vida i de la missió de l’Església en la nostra època, que és la de les grans proves en cada un de nosaltres i en el món sencer, però que és també un temps d’esperança i de possibilitat per a la renovació espiritual.

En el curs de la reunió l’Assemblea d’aquest any, la litúrgia ha estat concelebrada solemnement una segona vegada a saber, el 19 de maig, en ocasió de la festa del trasllat de les relíquies de sant Sava(…) La vida litúrgica i espiritual de l’Església s’ha enriquit també pel fet que l’Assemblea ha afegit al santoral de l’Església ortodoxa dos sants hieromàrtirs i quaranta escolars màrtirs que van morir el 1688 a Momišići (Podgorica , Montenegro). El dia de llur commemoració litúrgica i de llur festa ha estat fixada el dia de la memòria dels Quaranta màrtirs de Sebasta en Àsia Menor. El Sant Sínode informarà oficialment a les Esglésies ortodoxes locals a fi que elles puguin introduir els noms d’aquests sants en llurs llibres i calendaris litúrgics.


L’Assemblea també ha decidit que la memòria de sant Nicodem, arquebisbe de Pec, serà a partir d’ara el 12/25 maig, en comptes com fins ara el 11/24.

L’Assemblea ha confirmat la voluntat de la Nostra Església local de celebrar dignament l’any pròxim, tan per oficis com de manifestacions espirituals i culturals, l’important jubileu del cristianisme i de la cultura –el 1700è aniversari de l’edicte de Milà del sant emperador Constantí (313-2013)- aquest document concernint a la llibertat de fe i de consciència té una significació de primer ordre, que guarda tota la seva actualitat, no només pel seu aspecte històric, sinó també existencial. El jubileu serà celebrat en totes les diòcesis de l’Església ortodoxa sèrbia, però la celebració principal serà a Nis, la ciutat natal de l’emperador Constantí i a Belgrad. Tots els patriarques ortodoxos i els altres primats de les Esglésies ortodoxes seran invitats a participar a la commemoració d’aquest aniversari, així com altres personalitats notables de l’ortodòxia mundial (jerarques, teòlegs, artistes…), delegacions d’alt prestigi de les Esglésies heterodoxes, institucions i organitzacions cristianes i inter- cristianes, així com les comunitats religioses monoteistes, i també representants de les ciències, de les arts i de la cultura, així com personalitats reconegudes de la vida pública nacional i estrangera. Tots els preparatius i el mateix programa de la commemoració seran coordinats per un Consell que es constituirà en temps oportú Mosaic amb Constantí dedicant la basílica, Sta.Sofia pel Sant Sínode de l’Església ortodoxa sèrbia.

En el mateix esperit i en la mateixa direcció, l’Assemblea ha confirmat novament la seva ferma posició, segons la qual es precís intensificar, aprofundir i enriquir teològicament el procés desenvolupat fins el present de preparació del Sant i Gran Concili de l’Església ortodoxa, i també convocar novament una conferència preconciliar, o més d’una si és necessari. En un futur pròxim i apropiat, convindrà convocar aquest Concili general, amb un sentit de responsabilitat i, naturalment, en la fidelitat als principis inspirats de funcionament dels Concilis ecumènics i dels grans Concilis locals de l’Església.

(…) L’Assemblea ha expressat aquesta vegada els seus profunds pesars i protesta contra la violació dels drets humans i de les llibertats religioses dels fidels de l’Arquebisbat d’ Ohrid en l’antiga república iugoslava de Macedonia, que ha trobat el seu apogeu en la persecució i arrest il•legal de persones innocents. Aquestes persecucions i aquests actes de violència es multipliquen, fins el punt que l’arquebisbe d’ Ohrid i metropolita de Skpje, Msr. Joan, ha estat empresonat per sisena vegada, per acusacions premeditades. L’arquebisbe ha estat novament condemnat a 10 anys de presó per proclamar la veritat de Déu. Més trist i lamentable encara és el fet que tot això es produeix per petició de l’organització cismàtica privilegiada en aquest país , que es designa com “Església ortodoxa macedoniana”. La seva jerarquia celebra públicament i malignament, sense cap mena d’ escrúpol, en referència a la persecució jurídic -policial de la sola Església canònica i reconeguda de Macedònia, i més particularment, de l’empresonament del seu primat. Mostra fins a quin punt l’importen poc les veritats elementals i els principis ètics de la fe cristiana, sense parlar del caràcter sant de la unitat de l ’Església. En lloc de reflexionar sobre totes les protestes i crides que li han adreçat fins ara els Ortodoxos i les altres Esglésies cristianes en el món, així com les crítiques formulades per les institucions i organitzacions internacionals en raó de l’enganxament de la política i d’una magistratura corrompuda, així com la violació continua dels drets humans i de les llibertats religioses en llur país, les autoritats de la República de Macedònia, malauradament, no fan més que expandir el temor a la vista de l’Església, sense precedent en el món contemporani.

Altres qüestions varen ser tractades… Finalment, l’Assemblea apel•la a tots a la vida i l’activitat per la fe, l’esperança i la caritat, perquè Déu és amor.

Redactat pel bisbe Irinej de Backa, portaveu de l’Assemblea dels Bisbes de l’Església ortodoxa sèrbia. Font: www.orthodoxie.com

(Traduit per Maria Rosa Ocaña, Parròquia de Sant Joan Planils/Girona)

 

 

13 de maig 2012, Festa patronal de la parroquia de Ripoll (Sant Eudald (11 de maig)

El passat 13 de maig, diumenge, es va celebrar en la parròquia de Ripoll la seva festa patronal, que va contar amb l’assistència del nostre Vicari General, *MRP Joan i la seva dona, Maria Rosa.

Que la parròquia de Ripoll estigui dedicada a Sant Eudald, li devem al P. Kiril, de Memòria Eterna, ell que era amant d’aquesta terra portava en el seu interior la devoció d’aquest Sant. Arribada la seva petició al bisbe, Msr. Luka, la parròquia fou dedicada a Sant Eudald, junt amb Santa Parasqueva.

La realització de la icona, ha significat una presència vital pels ortodoxos, sobretot vinguts de Romania i de Moldavia que formen part de la majoria d’aquesta parròquia, ubicada en el bell mig de Ripoll. Sant Eudald i Santa Parasqueva integren el llenguatge comú de l’ortodòxia. Als dos, els fidels adrecen la seva pregària d’intercessió.

Eudald na néixer el 535, en la bella Llombarda, en un dels vessants dels Alps, on hi vivien els descendents dels gods, els bàrbars invasors que van envair aquelles terres. Els gods eren una raça guerrera i els pares d’Eudald ja projectaven en ell al guerrer que donaria fama i nom a la seva família. Quan complí els 17 anys, edat fixada pels decrets imperials per a la investidura de guerrer, rebé la llança i la Spatha –l’espasa de dos talls característica dels gods i cenyí el cinturó militar. Eudald pel seu llinatge, esdevindrà aquell guerrer ideal vist en els dolços somnis paterns.

Eudald era un gran caçador i un dia perseguint un isard, es desvià del lloc acostumat i en entrar en les frondositats del terreny, es trobà amb un ancià venerable. Una llarga túnica cobria el seu cos macerat pels dejunis i penitències. Anava descalç i cenyia la seva cintura una rústica corda. Era la providència que dirigia els passos d’Eudald vers a un pare, a un mestre i a un amic. Des del principi Eudald es sent captiu dels modals d’aquell ancià i decidí que l’instruís en la seva fe. Després d’un temps es féu batejar per l’ancià que s’anomenava Pancraç. Eudald s’ofereix a Déu en aquella nova vida, i junt amb el seu Pare espiritual, units en la mateixa fe i amb la mateixa caritat, es preparen per emprendre aquell camí, a conquerir aquella Pàtria que Déu els ha promès: el Cel. Fins que Pancraç s’adormí en la pau del Senyor. Eudald, que en aquell temps tindria trenta vuit anys l’enterrà al peu de la cova on tant de temps havien viscut. Per inspiració divina, Eudald es prepara per anar a Tolosa, l’antiga i famosa capital de la monarquia visigòtica en temps d’Auric.

Eudald esdevingué sacerdot i Déu li donà, juntament amb la gràcia del sacerdoci, el do de miracles i curacions prodigioses que estengueren arreu la seva fama de santedat. Després d’un temps es dirigí a Roma i estant allà, any 580, arriba la notícia que els bisbes arrians d’Espanya i de la Gàl.lia Gòtica estant sota el poder absolut del Rei Leovigild. Posar fir a les contínues lluites i divisions entre els catòlics, ocasionades per l’arrianisme, era la principal necessitat d’aquell temps. Eudald hi consagrà el seu apostolat, les seves energies, la seva vida. Era aquell home que Déu envia segons les necessitats de cada   època, era com han dit d’ ell, “l’home providencial per abatre l’arrianisme a Catalunya i al Migdia de França”.

(Maria Rosa Ocaña)

16 de maig 2012: Conferència de Yana Knyazeva sobre San Joan Crisòstom en la nostra parròquia de Barcelona.

Yana Knyazeva, que resideix actualment a Barcelona i és membre de la nostra parròquia, va donar una conferència sobre Sant Joan Crisòstom, en el marc de les conferències trimestrals que tenen lloc a la parròquia a càrrec de persones convidades a tal fi.
Yana Knyazeva va estudiar teologia en l’ Institut de Sant Tikon, de Moscou. També és llicenciada en filologia hispànica i francesa.
En la seva conferència sobre Sant Joan, va ressaltar els punts principals del pensament teològic i les sensibilitats vitals de la seva acció pastoral com a bisbe, i els va anar desenvolupant al mateix temps que anava explicant la seva biografia, molt marcada i condicionada per aquestes sensibilitats. Home de gran eloqüència, era un gran i apassionat orador. Un dels seus temes preferits era la caritat envers els pobres i la necessitat de viure austerament. Sent patriarca de Constantinoble, capital de l’Imperi Romà Oriental, aquest tipus de discurs li va comportar molts enemics, sobretot entre la noblesa, l’alt clergat i la mateixa emperadriu. Va ser enviat a l’exili en dues ocasions i va morir en el viatge al seu segon exili.
Se li atribueix la litúrgia que duu el seu nom encara que més aviat el que va fer és ordenar i reformar les diverses oracions i usos que havia d’una manera no unificada en aquella època (segle IV).
Va ser un gran exegeta de les epístoles de San Pablo. En els seus escrits i les seves relacions, malgrat la seva vida ascètica i el seu gran rigor amb ell mateix, insistia sempre en la necessitat de convèncer, no de condemnar; l’amor havia d’estar sempre per sobre de tot.
Un altre dels seus leit motiv importants era la paciència davant el sofriment i les proves, mai es lamentava davant les adversitats i sempre donava gràcies i lloances a Déu per tot, fins i tot en la desgràcia.
No discutia el poder i l’autoritat dels governants, però no tenia cap por a denunciar les injustícies i els abusos de poder, vinguessin d’on vinguessin. Aquesta actitud davant el poder, juntament amb la seva predicació de la caritat i la vida ascètica va ser el que li va comportar més problemes, provocant els seus dos exilis i el que a un Concili (“Sota l’Alzina”) fos acusat de origenista.

Molt aviat, després de la seva mort, el clam popular ho va declarar sant, i les seves restes van ser traslladades a Constantinoble, per ordre del fill de l’emperadriu, nou emperador, i el mateix emperador va demanar perdó llargament per les persecucions a les quals li va sotmetre la seva mare.