Conferència de Monsenyor Jovan (Vranishkovski), Arquebisbe d’Ohrid i Metropolita de Skopije

10 de febrer. CONFERÈNCIA “CATOLICITAT i ETNOFILETISME”, per Monsenyor Jovan (Vranishkovski), Arquebisbe d’Ohrid i Metropolita de Skopije.

Organitzat per la Fundació Ortodòxia (Àrea Formació Teològica) Escola “Sant Gregorio *Palamás”, la conferència tingué lloc en l’aula de la Parròquia de la “Protecció de la Mare de Deu” Barcelona.

Les primeres paraules de Monsenyor Jovan van ser per agraïr la invitació que se li havia fet, per la possibilitat d’estar entre nosaltres: “Crec que puc aprendre en estar aquí, sobre el que vaig a exposar…” “Els problemes” entre les esglésies autocéfalas persistiran fins que no tornin als principis fonamentals… és necessari vèncer el Nacional-Filetisme (Etnofiletisme)…

2018-02-12-PHOTO-00000029 (2)De la seva conferència resaltem aquestes línies: “El desig de viure una vida en unió amb Crist implica un canvi voluntari en la manera de vida. La forma de vida natural encoratja i forma a un home per desenvolupar l’instint de supervivència. Amb un instint de supervivència tan desenvolupat, l’home sol estar disposat a sacrificar a tots per la seva pròpia supervivència. Per contra, la vida en el cos de l’església, sense ignorar l’instint de vida per a la supervivència, el judici desenvolupat instint de comunió, i que significa confiança, primer en Déu, i també en els membres del cos de l’Església. Confiar en Déu i en altres membres del cos de l’Església prepara al cristià per sacrificar-se pels altre…” Monsenyor *Jovan va fer referència a la lectura de l’Epístola als *Gálatas 3,26-29: “Tots, doncs, sou fills de Déu per la fe en Crist Jesús. Perquè quants en Crist heu estat batejats, us heu vestit de Crist. No hi ha ja jueu o grec, no hi ha servent o lliure, no hi ha home o dona, perquè tots sou de Crist…”

 

Assemblea General de l’Església Ortodoxa Espanyola del Patriarcat de Sèrbia

10 de febrer 2018
Assemblea General de l’Església Ortodoxa Espanyola, del Patriarcat de Sèrbia.

El dissabte al matí 2018-02-12-PHOTO-00000025es va celebrar l’Assemblea General de l’Església, amb tots els representants de les parròquies de la península, de les Illes Canàries i de Mallorca; estant absents el Rev.P. Serge de Castelsarracin (anteriorment de FA) i el Rev. P. Dàmaso de la Corunya. Cadascun dels presents i representants van exposar la situació de les pròpies parròquies; en el transcurs dIMG-20180217-WA0024e la mateixa, es va anunciar l’ordenació del P. diáca Jose, de la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu, amb gran acceptació i aplaudiment de tots els assistents. La “Fraternitat de Santa Eulalia”, en boca de la Presidenta, va exposar el treball que s’està realitzant aquest any 2018, en què se celebra el 30 Aniversari de pertinença al Patriarcat de Sèrbia. Un dels projectes és visitar el Patriarca Irineu, a Belgrad, i que, a partir d’ara, i amb la benedicció de Monsenyor Luka, s’haurà de preparar l’agenda per a  la visita. El Secretari general el Dr. Lluís Mauri va recollir les actes de totes les parròquies, que al seu torn, es lliuraran a la Diòcesi.

Festivitat de Santa Eulàlia i commemoració del 30 aniversari en el Patriarcat de Sèrbia

Concert “Resurrecció” Cor “Sant Simeó.” Mestra del Cor Nana Peradze.

Aquest mes de febrer, el dia 14, (1988-2018) es compleixen els 30 anys en què
l’Església Ortodoxa Espanyola està en la jurisdicció del Patriarcat de Sèrbia, amb las Seva Santedat el Patriarca Irineo i la seva Excel·lència Monsenyor Luka, bisbe d’Europa Occidental.

El dia 9 de feb20180209_182314rer, es va iniciar el primer acte de celebració de l’Aniversari, amb l’actuació del Cor  “Sant Simeó“, de la Catedral Sant Sava de París, en el Concert “Resurrecció”. La mestra de cor Nana Peradze, formant un quintet, van interpretar cants ortodoxos, bizantins, eslaus i georgians. El concert es va realitzar a l’Església romànica de “Sant Pau del Camp”, de Barcelona, amb notable assistència de públic.

En aquest acte van estar presents la seva Excel·lència, el Metropolita Monsenydavor Jovan (Vranishkovski), l’Arquebisbe de Ohrid i Metropolita de Skopje;  Monsenyor Ignatje, bisbe de Pozarevac-Branicevsko, i la seva Excel·lència Monsenyor Luka, bisbe d’Europa occidental que, -a causa del mal temps no va poder estar present-; l’Arxipreste Joan, Vicari General per a Espanya i Portugal i l’Arxipreste Martí, rector de la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu, de Barcelona, juntament amb sacerdots, diaques i fidels de la Eparquía de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia, situats en la Península, en les Illes Balears, Illes Canàries i Occitània.

Van assistir gran nombre de representants de diverses comunitats cristianes, associacions culturals, i de drets humans, així com amics i familiars.
Va haver-hi representants del govern català, el director Sr. Enric Vendrell i la Sotsdirectora Sra. Isabel Escandell de la Direcció General  d’ “Afers Religiosos” de la Generalitat de Catalunya i la Sra. Lola López, comissionada per a la Diversitat i Interculturalitat, de l’Ajuntament de Barcelona.
dav
Les veus del cor de la Catedral de San Sava de París van omplir el recinte amb sonoritat nítida i de gran espiritualitat, donant a conèixer per a molts els cants religiosos de la tradició ortodoxa.

Conferència: “La lliçó espiritual de la revolució rusa”

“LA LLIÇÓ ESPIRITUAL DE LA REVOLUCIÓ RUSSA”. Amb aquest títol, l’Arxiprest Pavel Velikanov, professor de l’Acadèmia de Teologia del Patriarcat de Moscou, va impartir una conferència, dins del marc de la Setmana d’Oració per la unitat dels cristians, convidat per la comunitat de Sant Egidio.

Les seves paraules van transmetre de forma molt pedagògica una lliçó molt viva que va mantenir l’interès, fins al final, a les persones assistents a l’acte. A través de preguntes formulades va entrar en casos concrets amb l’interès de comunicar als assistents, el desig de conèixer la Santa Rússia, que al segle XX trastocaria el cor del poble rus, quan en lloc de les esglésies que van destruir, van construir centres de cultura i Rússia es va convertir en comunista.
En aquestes línies aportem una breu introducció de la seva conferència:
En la *Lavra de Sant Sergio de hdr*Radonez es va fer una exposició de fotografia, realitzada per un fotògraf de gran renom. Sant Sergi va ser el fundador d’aquest gran monestir i ell mateix va unir els diferents estats de Rússia. Els comunistes van voler destruir aquest centre espiritual.
Les fotos exposades eren analògiques, (que difereixen de les fotos digitals). Quan prenem una foto analògica pot fer una ampliació nítida d’1 x 2,5 m. En ampliar les fotografies podia veure’s al detall aquells fets que van fer canviar el curs de la història de Rússia. Jo mateix vaig visitar aquesta exposició, comenta el professor Pavel Velikanov.
Així en les fotografies podia veure’s com destruïen les campanes, com els obrers colpejaven fins a destruir-les. Veient les cares de les persones que ho destruïen tot, vaig sortir d’aquesta exposició molt desconcertat. Quan vaig veure les cares alegres i felices radiants de felicitat, quan van tirar les icones que tenien. Aquestes persones creien que s’estaven alliberant.
Com va poder ocórrer aquest canvi, després de 900 anys de creença? Si volem donar una resposta  això resulta realment difícil.
Si observem la història, veurem que uns fets mostren la tragèdia: entre l’any 1917 i el 1940, en menys de trenta anys va passar el següent: en 1917 havien 67.000 esglésies i en el 1940 havien 500; l’any 1917 havien 66.000 sacerdots i en el 1940 menys de 400; 64 bisbes en 1917 i 4 bisbes en 1940.
Què va ocórrer a Rússia en aquest període? … en temps de Stalin, anaven  afusellar a unes persones i el que signava la llista dels noms dels afectats, tenia una germana que estava en la llista i era monja…. I ens preguntem contra qui es feia la persecució?…

Benedicció de les Aigües a Puerto de la Cruz/Canaries

L’ Hieromonjo MIMG-20180120-WA0024iquel va celebrar en la Parròquia de la “Presentació de la Mare de Déu en el Temple”, a Puerto de la Cruz, la Gran Benedicció de les aigües. Els fidels van poder portar-se a les seves cases l’aigua beneïda.
Després, van marxar a un lloc anomenat “Mare d’Aigua que està en un entorn impressionant, on l’aigua d’una deu sorgeix de la cavitat de la mateixa roca. Aquest lloc es troba a una quart d’hora amb cotxe, des de PuertoIMG-20180120 2-WA0040 de la Cruz. Per arribar, hi ha uns barrancs profunds que van a parar al mar i es descendeix per la muntanya uns deu minuts. En aquest indret, el Hieromonjo Miquel va beneir les aigües, seguit dels fidels de la parròquia.

Setmana de Pregària per la unió dels cristians 2018 – Catedral de Sant Feliu

SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNIÓ DELS CRISTIANS 2018

“NO JA COM UN ESCLAU, SINÓ COM UN GERMÀ ESTIMAT”
Lc 10,25-37 LA PARÀBOLA DEL BON SAMARITÀ

Intervenció del P. diaca Jose Santos de l’Església Ortodoxa de la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu, en la Catedral de Sant Feliu (Baix Llobregat), dins de la Setmana de Pregària per la unió dels Cristians.

Acabem de sentir la paràbola del Samarità, que és ben coneguda per
IMG-20180120-WA0063 tots i que té la virtut de contenir i de resumir i explicar en una forma simple, els fonaments de la vida del cristià.
Jesús, en la conversa amb el legista, fa que aquest exposi els dos manaments principals de la Llei i també de l’Evangeli.
El primer manament és que hem d’estimar a Déu amb tot el nostre cor, la nostra ment, la nostra força, amb tot el nostre ésser. Estimar a Déu signifi
ca que hem de arribar a viure, i a ser realment de tal manera, que Déu es pugui alegrar en nosaltres: que no hi hagués res en nosaltres, en les nostres vides aliè a Ell, que tot estigués en nosaltres orientat a Ell.
I el segon, el d’estimar al proïsme com a nosaltres mateixos; aquest manament que el legista no entenia, es el manament que ha de ser el nostre cavall de batalla de cada dia, de tots el dies de la nostra vida i que és on hem de verificar, es per on podem arribar al nostre amor per Déu.
Amb freqüència, ens podem sentir bons cristians pel fet de sentir en el nostre cor una calidesa, un sentiment de que estimem a Déu, però això no és suficient. La prova de que estimem a Déu és compartir amb Ell l’amor que té per cadascuna de les seves criatures, dels nostres veïns, i pel món sencer.
I aquí és vital entendre i precisar qui és realment el nostre proïsme. I diria, en paraules del pare Lev Gillet, que: “el meu proïsme no és exclusivament aquell que la sang, el territori o la creença fa proper a mi; el meu proïsme és, a cada moment, aquell a qui Déu m’apropa posant-ho en el meu camí; el meu proïsme és aquell a qui em faig proper servint-ho, fins i tot si és un estranger o un enemic. Depèn en gran part de mi mateix que tal home sigui o no el meu proïsme. I puc esforçar-me a actuar de manera tal que tot home es converteixi en el meu proïsme”. Tenim que, seguin encara al pare Lev, intentar adquirir el que anomena “la mentalitat de Crist”, es a dir, davant de qualsevol situació en que ens trobem respecte al nostre proïsme, intentar pensar com ho faria Crist, respecte a una persona determinada o una situació. En moltes ocasions aquesta visió és molt diferent de la nostra, que tendim a veure les coses des de ran de terra, i amb molt poc amor.
icon-good-samaritanUn altre aspecte d’aquesta paràbola és que el Bon Samarità és en realitat i en última instància el Crist: perquè Ell també ha estat considerat pels seus com algú a qui rebutjar, apartar i sobretot perquè Ell serà sempre el que s’inclini amorosament sobre nosaltres, que vessi sobre les nostres ferides l’alcohol que crema, que purifica, cauteritza i de seguida l’oli sant, que guareix, que alleuja. Aquest vessament d’oli, imatge de la gràcia de Déu que guareix, ho hem de demanar a Déu:

Que Déu vessi sobre nosaltres la seva tendresa, que vessi la seva caritat, la seva gràcia, aquesta força dolça que fa que ens puguem tornar a aixecar en les nostres caigudes i que siguem capaços de seguir el camí que Crist mateix ha fet primer: el de donar la seva vida pels altres, que siguem capaços de reconèixer la Veritat absoluta, que és Crist mateix, a qui realment es deu tot honor, glòria i adoració pels segles dels segles. Amén.

Fiesta de la Teofania. Bendición de las aguas. Puerto de la Cruz

El Hieromonje Miquel celebró en la Parroquia de la “Presentación de la Madre de Dios en el Templo”, en Puerto de la Cruz, la Gran Bendición de las aguas.  Los fieles pudieron llevarse a sus casas el agua bendecida.

Después, marcharon a un lugar llamado “Madre de Agua” que está en un contorno impresionante, donde el agua de un manantial surge de la cavidad de la misma roca. Este lugar se halla a un cuarto de hora en coche, desde Puerto de la Cruz. IMG-20180120 2-WA0040Para llegar,  hay unos barrancos profundos que van a parar al mar y se desciende por la montaña unos diez minutos. Y allí,  el Hieromonje Miquel bendijo las aguas, seguido de los fieles de la parroquia.