MISSATGE DE PASQUA 2016

Del Patriarca Ireneu i de l’Assemblea dels bisbes ortodoxos serbis.

Irenei, Pascua 2014_Beograd, patrijarh srpski Irinej, Uskrsnji pozdrav Hristos VaskrseCRIST HA RESSUSCITAT!

Crist ha ressuscitat, triomfant sobre la mort i aixecant als difunts.  Pobles, estigueu alegres! (Cànon de Pasqua, 9e cant).

Avui celebrem, benvolguts germans i germanes, al Senyor el nostre Déu, “que ha visitat i alliberat al seu poble” (Lc 1, 68) i la llum de la seva Resurrecció ha il·luminat tot l’univers! Celebrem al Senyor que va ser “lliurat per les nostres faltes i ressuscitat per a la nostra justificació” (Rom 4,25). Celebrem al Senyor que, fet home per nosaltres, ha suportat la mort, perquè per la seva resurrecció se’ns obrin les portes d’una vida nova! Però tots els que hem estat batejats en Crist, el nostre home vell ha mort amb Ell a fi que, ressuscitats, regenerats i reconstruïts  en Ell, visquem amb Ell per sempre (Rom 6, 8). “Crist ha ressuscitat dels morts, primícies dels quals s’han dormit” (1 Cor 15, 20) i nosaltres, que hem mort en Adán, som vivificats en Crist, convertint-nos en una criatura nova.

Per això, en aquest dia de llum entonem cants victoriosos per a Aquell que ha vençut el poder de la mort, Aquell que ha aixafat la saviesa aparent dels savis d’aquest món i que, per la seva Resurrecció, ha salvat als que creuen en Ell (1 Cor 1, 21). Veient realitzades les paraules dels profetes, ens exclamem amb l’apòstol Pau: “conèixer l’amor de Crist, que excedeix a tot coneixement, perquè us aneu omplint fins a la total Plenitud de Déu” (Efe 3, 19). En efecte, de la mateixa manera que el poder de la mort, després de la caiguda dels avantpassats del gènere humà en el pecat, ha penetrat en aquest món, igualment el Senyor Crist, nou Adan, ha pres sobre Ell les ferides nascudes a causa del pecat, i ha suportat voluntàriament la mort per nosaltres, ha destruït el poder de la mort i ha restituït a l’home en la seva bellesa original. Així, per la Resurrecció, coneixem el sentit i la finalitat de la creació divina, doncs el Senyor ha portat a tots els homes del no-res a l’existència per viure eternament i incorruptiblement en Crist, el seu Fill Únic. Sant Màxim el Confessor ens ha ensenyat, sota la inspiració de Déu, que hem nascut carnalment, hem estat regenerats pel baptisme, però que amb la Resurrecció naixem eternament en Crist que, primer nascut entre els morts, regenera a tota la creació i li confereix un caràcter de incorruptibilitat. Per la seva Resurrecció, Crist reuneix aquest món i el paradís, i acull abans que a qualsevol altre al lladre penedit, donant-nos a tots l’esperança que viure en el penediment no és en va. Celebrant la Resurrecció de Crist, celebrem i cantem el misteri prodigiós de Déu que ens ha creat perquè en el seu Fill, encarnat, crucificat i ressuscitat, Crist Salvador, siguem eternament participants de la naturalesa divina, és a dir, de la vida divina (2 Pedro 1, 4).

Fins a la Resurrecció de Crist, tots els homes es trobaven després de la mort en els espais ombrívols de l’infern, on res celebra a Déu; així, l’absurditat de la mort tenia encadenada a tota la creació (Salm 6, 6; Isaïes 38,18). Crist Déu descendeix a les profunditats de l’infern i les cadenes eternes que retenien als que allí es trobaven, van ser trencades. L’infern va ser buidat i el nostre Senyor va conduir als nostres avantpassats i als justs fins a la llum d’una vida nova. Des de llavors, la mort no és més que un somni. No significa ja la fi, sinó que representa la porta  de la vida eterna en Crist. Per això l’apòstol Pablo exclama: “Per a mi, la vida és Crist, i morir representa un guany” (Filip. 1,21).

Després d’haver purificat els nostres sentits en la santa Quaresma, mirem a la llum inaccessible de la Resurrecció, mirem a Crist que brilla en els nostres cors! Perdonant-nos els uns als altres, renovem-nos per la seva Resurrecció en una vida nova! Comencem a viure en Crist ressuscitat, perquè tots nosaltres, des d’aquesta vida, puguem considerar-nos a nosaltres mateixos, així com als altres, com un sol Cos, una sola Església de Déu! Encara que vivim en una època difícil, plena d’incerteses i tragèdies, no hem de deixar, prenent exemple dels antics cristians, d’estar alegres i d’estimar amb l’amor de Crist, no solament als altres, sinó també als nostres adversaris, perquè res ens desviï del camí de vida que Crist ens ha donat. Si no ens perdonem els uns als altres, no se’ns perdonarà tampoc a nosaltres; si condemnem, també nosaltres serem condemnats, segons ens ensenya el Senyor. Sense perdó i sense tenir en compte els nostres propis pecats contra els nostres proïsmes, amics i adversaris, no estarem en mesura d’acollir en els nostres cors la llum de la Resurrecció ni de convertir-nos en defensors de l’esperança en l’eternitat, on no hi ha més por, ni sospirs, ni tristesa. No tinguem doncs por d’aquest món, benvolguts germans i germanes, doncs Crist ha vençut a la mort! Temem només abandonar la llum per anar a les tenebres, és a dir, sortir de l’alegria del Regne de Déu… Nosaltres, els cristians no tenim por a la mort. Creiem profundament que no som d’aquest món, encara que visquem aquí. Crist, Pasqua eterna, ens ha obert les portes del Regne de Déu. És la nostra pàtria veritable, i en aquest món no som més que passatgers que es desplacen en el temps i l’espai, testimoniant a Crist, per la nostra existència. No oblidem mai en Qui hem estat batejats, per a Qui vivim, perquè el nostre recorregut terrestre no sigui en va i que la nostra esperança no es dipositi en els ídols buits i vanitosos d’aquest món i d’aquest segle (Gal. 2, 2)!

Benvolguts fills espirituals, no descurem l’amor! Doncs és precisament pel nostre amor dels uns pels altres que serem reconeguts com a deixebles de Crist (Jn 13, 35) Estiguem al costat dels que sofreixen, plorem amb els que ploren i reconfortem-los amb l’esperança en el Senyor! Que el nostre servei de Déu no sigui una pietat externa a semblança dels fariseus! Quin serà llavors la nostra recompensa? Sacrifiquem-nos pels nostres proïsmes! Donem a aquell que està necessitat! Celebrem humilment a Déu amb les paraules del publicà penedit! El poble de Déu està dispersat, avui dia, pel món sencer, però el que ens reuneix i fa de nosaltres Una Església, no són les ideologies efímeres d’aquest món, sinó la consciència profunda que estem units en Crist, en qui hem estat batejats i al que combreguem. Fem doncs de tal manera que aquells que no han conegut la llum de l’ensenyament de Crist, vegin en nosaltres un camí i reconeguin en nosaltres als hereus autèntics dels apòstols i dels sants de Crist! En aquest esperit, tot el poble serbi ha pres l’exemple de Sant Sava que ens ha mostrat infal·liblement el camí de Crist com l’únic camí de vida. Els santuaris de Nemanjic brillen com a fars en l’obscuritat de la nostra història, i ens mostren tots els horitzons espirituals del Regne de Déu, que no és d’aquest món. Per això, cap sofriment, ni cap injustícia infligida pels poderosos d’aquest món poden ni han de dividir-nos o oposar-nos.

En  aquesta festa lluminosa, preguem particularment per tots els serbis expulsats, que des de fa dos decennis ja, no poden tornar a les seves llars, però també pels quals s’han quedat a viure en els estatges dels seus avantpassats i que, al costat dels seus pastors espirituals, suporten les amenaces i les pressions per l’única raó que són serbis ortodoxos.

Estem en particular i de tot cor al costat dels nostres germans i germanes de Kosovo i de Metojia. Vivint en aquesta autèntica terra sèrbia i celebrant a Déu, continuen testimoniant sobre el misteri de la Passió de Crist i la seva Resurrecció. El Kosovo de Sant Llátzer ha estat sempre marcat amb el signe de la Creu i la Resurrecció. Moltes vegades, el nostre poble ha sofert el suplici, però sempre, gràcies al poder de Déu, s’ha alçat i reconstruït, seguint marxant sobre el camí de Crist! Són els nostres sants els que ens ensenyen el millor, així com els nostres santuaris de Kosovo i de Metojia, on reposen les santes relíquies de nombrosos cristians agradables a Déu i en els que s’ha gravat, com un segell, el misteri de la Resurrecció de Crist. Les nostres esglésies i monestirs, els nostres pobles i ciutats, han sofert durant segles, però els hem reconstruït sempre, regenerant-nos a nosaltres mateixos, tal l’Església viva de Déu. Per això, més que plorar i lamentar-nos, hem d’entonar un cant misteriós doncs a la llum de la Resurrecció, la creu que portem no és un símbol d’humiliació i de vergonya, sinó de dignitat nova i de glòria. Per a nosaltres, serbis, i per a tots els cristians ortodoxos, Kosovo i Metojia no és solament una noció geogràfica, sinó per sobre de tot, un espai espiritual que ens uneix a tots, allà on visquem. Conforme al testament de Kosovo del sant príncep Llàtzer, no hem d’oblidar mai que el Regne celestial constitueix sempre l’ideal suprem i la fi última, i que tots els béns terrestres són peribles i efímers.

Avui els cristians sofreixen per tot el món, en particular en l’Orient Pròxim i a Ucraïna. L’exemple de la seva fe i del seu estoïcisme ha de ser un estímul per a nosaltres i la garantia que el Senyor no abandonarà mai a la seva Església i que la gràcia divina es multiplica precisament en el moment en el que es multipliquen els sofriments! No hem d’oblidar que el Senyor Jesucrist mateix va fugir a Egipte amb la santíssima Verge i José el just, per escapar a la violència d’Herodes, mostrant-nos així que tots nosaltres som estrangers en un món que jeu sota el mal.

Estimats germans i germanes, hi ha molt d’amargor i de tristesa al nostre poble després de tots els anys difícils de proves que hem travessades i que travessem. Però a cap preu, no hem de caure a la desesperació. Perquè quan sofreix, un cristià es repent encara més davant Déu, i al mateix temps s’alegra perquè sap que el Senyor no rebutjarà mai un cor omplert d‘esperança. Per això adrecem els nostres precs a Déu, cars fills espirituals, amb la finalitat que ens preservi de l’odi i de les accions dolentes i ens ensenyi l’amor amb el qual ha estimat aquest món. Si nosaltres som capaços de reconèixer el dolor i el sofriment del nostre proïsme i de repentir-nos dels nostres pecats, llavors el nostre esforç no hi haurà pas estat va en vista de la salvació i de la vida eterna.

Les nostres salutacions i els nostres precs s’adrecen igualment als nostres germans i germanes qui viuen per tot arreu al món ; els cridem a girar-se els uns cap als altres en signe d’amor fraternal i d’unitat, reunits al voltant de la seva Església amb la finalitat de continuar a testificar dignament qui són, quina és la seva fe i a quin poble pertanyen.

Conservem la santedat del matrimoni i de la família, instruint els nostres fills a la fe, el temor de Déu i la puresa, sense oblidar que la família és « una Església domestica » i el fonament de la comunitat cristiana ! Participem regularment a les concentracions eucarístiques, en combregant al Cos i a la Sang del Crist, esdevenint tots així Un sol Cos, el Cos del Crist, Poble elegit, Església del Déu Vivint ! No oblidem pas que aquest Misteri prodigiós es prossegueix a la fe i l’amor del qual hem de testificar concretament a la nostra llar, al nostre treball, davant els que estimen com davant els que en odien, en resum – per tot arreu i sempre. Per un cristià, tot l’existència és una alegria litúrgica pasqual. Qui ho viu així, no mirarà pas l’altre com un estranger: en cadascun, reconeixerà el rostre del nostre Senyor, qui desitja que tots els homes s’hagin salvat. Testificar de la Notícia feliç que el Crist és en veritat ressuscitat, és el nostre deure diari perquè el Senyor truca pel Sant Esperit a no pas tancar-nos sobre ens-mateixos, sinó a conduir els altres cap a aquesta alegria i mostrar-los la sola via de la salvació. El Crist Ressuscitat truca a ser la llum del món, no un objecte d’escàndol. Mostrant-nos llests a reconèixer les nostres transgressions i a redreçar-nos en la humilitat, no ens humiliem sinó confirmem així com l’Esperit de Déu resideix en nosaltres.

Us anunciem en particular la bona notícia que, en el moment de la festa del Descens de l’Esperit Sant, qui marca el compliment de l’ascesi del Crist per la salvació del món i de la humanitat, al mes de juny d’aquest any, un sant i gran Concili de l’Església ortodoxa tindrà lloc a l’illa apostòlica de Creta. Devem tots resar el Senyor perquè aquest esdeveniment espiritual excepcional inspirat per l’Esperit Sant, sigui una confirmació concreta de la unitat indestructible de la santa Església ortodoxa confessada per tots els cristians autèntics i una crida a tots els que creuen al Crist, a ser Un en el nostre Senyor i Salvador únic.

No oblidem pas, cars germans i germanes, que som cridats, allà  on ens trobem i sigui el que sigui que fem, a ser artesans de pau, portant així testimoniatge de Déu qui dóna la pau i qui és la nostra Pau. Tot sent tots diferents, no hem de mai oblidar que hem estat creats a la imatge de Déu i cridats a ser Un al Crist. També cal estendre la mà al que ha fet un pas en falç, i no empènyer-ho a una caiguda encara més profunda ; cal retre visita a un malalt i prendre cura d’ell, i posar el que s’ha extraviat sobre el camí dret. Actuant així, farem en mena que el Senyor s’expressi a les nostres accions, Ell que ens ha dit que hem de ser la llum del món. I pe sobre de tot, cars fills espirituals, la nostra vida ha de ser en permanència una acció de gràcies a Déu per tot i per tots ! Perquè què podríem-oferir d’altre i de més gran al Crist ressuscitat, qui ens ha conduït de les tenebres a la llum del coneixement i de la mort a la vida eterna ? És per això que, amb els àngels i tots els sants del cel, i al mateix temps amb els nostres germans i germanes sobre la terra, entonem el cant victoriós i en l’alegria de la festa, adrecem-nos les uns els altres la salutació :

CRIST HA RESSUSCITAT !

Al patriarcat serbi, a Belgrad – Pasqua 2016

El patriarca serbi Ireneu i tots els bisbes de l’Església ortodoxa sèrbia.