Entrevista a Jaume Puigdengolas, a Catalunya Religió

“Qui pinta una icona no és la persona, és l’Esperit Sant”

(David Casals –Catalunya Religió)
Una quarantena de persones participen en el curs de teologia que ofereix l’església  ortodoxa de la Protecció de la Mare de Déu, situada al carrer Aragó de Barcelona. CatalunyaReligió.cat ha conversat amb un dels seus alumnes, Jaume Puigdengolas, que explica com ha estat la seva aproximació al cristianisme oriental, que està present a Catalunya des de principis de segle XX.

Quan comença a interessar-se cap al cristianisme oriental?
Ara tinc 63 anys i vaig començar als ‘vint-i-tants’. No acabes de veure clares les coses, tens una inquietud que no saps ben bé com definir-la, hi ha quelcom que t’anima a buscar fins que vaig anar a parar a l’església ortodoxa, d’això fa ben bé trenta anys.

Com va ser el seu primer contacte amb la comunitat ortodoxa?
Vaig anar simplement d’oient en unes xerrades que es feien periòdicament sobre cristianisme. Jo estic batejat com a catòlic, i al principi fèiem la comparança entre les dues tradicions i hi havia certes diferències en la pròpia experiència de viure el cristianisme entre l’ortodòxia i l’església catòlica romana. A mesura que va anar passant el temps, vaig anar buscant textos, llegint textos dels Pares de l’Església i em vaig anar aproximant més a la vessant ortodoxa. Vaig començar a assistir de forma no massa regular a la litúrgia, primer a les més solemnes, després a alguns oficis de vespres i de matins, i l’any passat vaig fer la confirmació.

Què és el que més l’ha impactat de la seva aproximació vers el cristianisme oriental?
Les litúrgies i els oficis. És una experiència personal que no sóc capaç d’explicar en paraules. És un sentiment, una cosa que no havia trobat mai abans. He trobat la plenitud, una cosa diferent.

De les litúrgies, què li crida més l’atenció?
Tot, des que comença fins quan acaba. És una forma seqüencial que va evolucionant fins al moment màxim que és l’eucaristia. La persona va entrant-hi a poc a poc, és una experiència vivencial: una serenor total i absoluta que t’impregna.

Quins textos destacaria d’aquesta tradició?
La pregària del Cor de la Filocàlia: Relats d’un pelegrí rus. És una visió de les Sagrades Escriptures completament diferent. La visió que ara tinc de l’Antic Testament, del Gènesi i de l’Èxode, de com el llegia abans i com el llegeixo ara, és molt diferent.

Com són els cursos de teologia en què vostè participa?
Aquest any ens focalitzem en la iconologia, la teologia de la imatge. Abans d’entrar a la teologia pròpiament dita, fem una introducció a través de la filosofia per conèixer els conceptes de bellesa, estètica i art, com ha evolucionat des de l’època presocràtica fins als temps actual. A principis de l’any vinent començarem a entrar en la teologia de la imatge. Som uns vint alumnes presencialment, i 43 al curs on-line.

Quin és el propòsit del curs?
L’objectiu no és pintar una icona sinó conèixer la bellesa que desprèn una icona per després poder-la cantar i sentir, per entendre que el que veiem allà no és un quadre, sinó el reflex de la transcendència. S’ha de tenir en compte que qui pinta una icona no és la persona, sinó l’Esperit Sant.