24/5/2020, Barcelona: Diumenge del Cec de naixement. Homilia

Fets 16, 16-34
Joan 9, 1-38

A fi que siguin manifestades les obres de Déu en ell” (Jn 9, 3)

“Tal com un hàbil arquitecte, Déu primer ha acabat una part de la casa que ha volgut construir, i ha deixat l’altra imperfecte, a fi que en acabar-la després, tanqués la boca als incrèduls respecte a l’origen de tota l’obra. Així, Ell junta les diferents parts del nostre cos, completa el que mancava, i hi treballa com a una casa que és a punt de caure, quan sana la mà seca, quan enforteix els membres del paralític, fa caminar els coixos, guareix els leprosos, dona la salut als malalts, fortifica les cames febles, ressuscita els morts, obra els ulls que eren tancats, dona als que no tenien res. Repara, doncs els defectes de la nostra feble naturalesa, i amb això descobreix, manifesta el seu poder. A més, quan Jesús diu: a fi que es manifesti el poder de Déu, és d’Ell de qui parla, i no del Pare, perquè el poder del Pare era perfectament conegut.” (St Joan Crisòstom, homilia LVI)

 “Si el Senyor no construeix la casa és inútil l’afany dels constructors” (Sl 126). L’origen de la nostra vida és Déu i està en Déu. Tot intent de construir la vida fora d’Ell és va i inconsistent, neix de la llavor de la corrupció i és fum que es dissipa i desapareix. Aleshores, si la nostra vida ha de ser Vida en Crist, la cimentació que la sostingui no pot ser una altra que l’encontre amb Déu. Arribem a la vida en aquest món com una casa que no està acabada de construir, i l’Arquitecte que pot completar la seva obra és el mateix Arquitecte que ens ha donat la vida. Perquè es manifesti la glòria i el poder de Déu.

L’ull és al cos com el sol és al món. L’ull és la llàntia del cos i de l’anima que vivifica el cos. Per la vista ens orientem i donem sentit a les coses, fins i tot hem conegut Déu perquè es va fer visible en la carn. La llum que orienta, vivifica i dona sentit a la nostra vida, a la nostra ànima, és el Crist: (Jn 9, 5 i 8, 12). L’alè de vida que portem en arribar al món el rebem de Déu. El mateix Déu és qui ens obra els ulls de la Fe, qui restaura la seva imatge en nosaltres, corrompuda per les passions. Els ulls de la Fe ens van ser oberts pel Sant Baptisme; que aquests ulls governin la nostra vida és viure d’acord amb aquesta Fe, i això és una decisió que ens pertoca prendre de manera resolta, sense mandra ni tebiesa ni titubeig. Cada Eucaristia és un encontre amb Jesús Crist, Déu, l’esdeveniment fonamental sobre el que s’edifica la nostra vida. Fer-nos dignes de la participació en el Cos i la Sang del Crist és l’obra que hauria d’ocupar-nos la resta del temps, de Diumenge a Diumenge, d’Eucaristia a Eucaristia. Quan és així, totes les circumstàncies que ens envolten són ocasions de manifestar la nostra Fe, d’exercitar la visió que ens ha estat donada. Ell, que està present arreu i ho omple tot, ve a trobar-nos. Déu, és infinitament pacient, i ens dona tot el temps: “mentre és de dia, hem de fer les obres de Déu; s’acosta la nit, que és quan ningú no pot treballar” (Jn 9, 4).

El qui va néixer cec, en tornar de la piscina de Siloé veient, es va trobar immediatament amb els dubtes de la gent, i ben aviat, en confirmar la seva identitat, amb les preguntes dels fariseus, les acusacions velades, els insults, els intents de fer-li parlar en contra del Senyor, de convèncer-li d’escollir les convencions de la llei per sobre de la veritat que li ha estat revelada i, finalment, amb l’expulsió de la comunitat. Estudiem les seves paraules davant els qui l’acusen. Aprenguem d’ell a manifestar la nostra fe amb obres; cabalment, amb coherència i justícia, prudència i coratge, integritat i valentia, i sempre temorosos de guardar la fidelitat a Aquell que ens dona la vista per a la Vida. La nostra fita és sempre i en tot lloc la mateixa, ja sigui sota condicions més restrictives o més permissives, estables o canviants. Si som fidels a l’Arquitecte que ens construeix i vetlla perquè l’obra arribi a bon port, Ell ens vindrà a trobar de nou per confirmar la nostra Fe.

P. Josep Moya