17/5/2020, Barcelona: 5e Diumenge després de Pasqua. De la Samaritana. Homilia.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es imagen.png

Fresc de la catacumba de la Via Llatina

Fets 11, 19-26, 29-30; Joan 4, 5-42

Crist ha ressuscitat !!!

Aquest cinquè diumenge després de Pasqua l’Evangeli que l’Església ens presenta per a la nostra contemplació, fa referència el diàleg que estableix  el mateix Crist amb una dona samaritana que s’apropa el pou de Jacob per a buscar aigua. El motiu de que en aquest temps litúrgic sens presenta aquest text, és degut a que el dimecres anterior a aquest diumenge celebrem la festa de la mitja Pentecosta, es a dir que ens trobem just a la meitat dels cinquanta dies  que hi ha entre la festa de Pasqua i la de Pentecosta. I per aquest motiu l’Església ens mostra un text que ja ens fa reflexionar sobre el misteri que sens manifestarà en aquesta festa.

A les vigílies del diumenge en les estíxeres del lucernari del cant de vespres podem llegir: “ així arribem a la meitat dels dies que comencen amb la Resurrecció salvadora i terminen amb la divina festa de la Pentecosta… l’Església es prepara per celebrar dignament el joiós temps d’aquestes dues festes sagrades.”

Gràcies a la Resurrecció, que és la victòria de Jesús-Crist sobre la mort, l’ascensió al cel del seu cost ressuscitat i la davallada de l’Esperit Sant el dia de la Pentecosta, festes que celebrem durant aquest període litúrgic de cinquanta dies, l’Església queda en disposició de poder viure el misteri que ens transmet l’Evangeli d’avui .

Jesús amb els seus apòstol anaven de camí de Judea cap a Galilea, s’aturen a una ciutat de Samaria anomenada Sicar on es troba el pou que Jacob va dunar en herència el seu fill Josep, i com estaven fatigats i l’hora ja era avançada, Ell es queda a prop del pou mentre el seus deixebles van a la ciutat a buscar aliments.  En això que una dona samaritana s’apropa a pua aigua del pou i Jesús aprofita per demanar-li aigua, davant de l’estranyesa de la dona que un jueu li demanes a ella aigua que era samaritana, perquè no es tractaven els jueus amb els samaritans segons ens diu l’Evangeli. 

En primer lloc Jesús inicia una conversa d’una forma natural, però contra tot pronòstic  en el context on es trobaven, per les discrepàncies que hi havien entre jueus i samaritans, però també per l’estranyesa que mostren els seus apòstols quan el veuen parlar amb una dona. Amb lo qual ens demostra que ell no segueix les ordres establertes sinó que va a buscar el desig de veritat que hi ha amagat en el nostre cor vinguem d’on vinguem i siguin quines siguin les nostres creences.  Quan la dona es mostra estranyada que un jueu li demani aigua a ella que es samaritana, Ell aprofita per dir-li: “Si sabies quin és el do de Déu i qui és el que et diu : Dóna’m aigua, tu li n’hauries demanada i ell t’hauria donat aigua viva.”  I li diu també “Tot el que beurà aigua d’aquesta, tornarà a tenir set; però el qui beurà de la que jo li donaré, no tindrà set mai més, fins al punt que l’aigua que jo donaré, es tornarà en ell una font d’aigua que brolli en la vida eterna.”

Agia Fotini. La Samaritana

La dona rep aquestes paraules davant de la seva presencia, li atorga una certa autoritat i es mostra interessada per rebre aquesta aigua viva, però Jesús li respon dient que vagi a cercar al seu marit, per posar en evidencia una situació personal que en tot cas s’ha de resoldre per inicia el camí a rebre aquesta aigua que Ell ens ofereix. Per això quan la dona li diu que no te marit, Ell es mostra coneixedor de quina és la seva situació, i li diu: “Tens raó en dir: no en tinc, de marit, perquè n’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit; en això dius la veritat” .  La dona queda sorpresa davant d’aquestes paraules que Jesús li manifesta de la seva pròpia intimitat, i pren consciència, igual que nosaltres ho hem de fer,  que hi ha coses que hem de rectificar de bon principi si volem atansar-nos a aquesta fon de coneixement que el mateix Crist ens ofereix. 

Seguint aquesta conversa ella el reconeix com a profeta i li pregunta sobre quina es la millor manera d’adorar a Déu, perquè els samaritans ho fan el  mont Garizimi els jueus  a Jerusalem, i en resposta Jesús li diu: “Creu-me dona, ve l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres adoreu una cosa que no coneixeu, nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. Però arriba l’hora – i ja hi som – que els autèntics adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat”  i desprès d’això quan la dona li pregunta sobre el Messies, Ell li respon: “Soc jo que et parlo”.

Amb aquesta resposta en primer lloc deixa clar d’on procedeix l’economia de salvació quan li diu: “nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus”  però el mateix temps ens manifesta que la veritable adoració transcendeix qualsevol espai físic,  perquè precisament arriba l’hora, i ja hi som, ens diu, – expressant aquesta dicotomia entre futur i present, – perquè la seva  presencia ens fa partícips ja, aquí i ara, d’aquest futur on podem adorar el Pare en esperit i en veritat, i superar tots el passos entremitjos que ens separen de la fon de vida que a donat origen a totes les coses.

Aquesta és l’aigua viva, fon de tot coneixement que el Crist ofereix a la dona samaritana i a tots nosaltres, per sacia la nostra set. I aquestes són les energies increades que es manifestaran amb tota la seva plenitud el dia de la Pentecosta.

Preparem-nos doncs, escoltem la seva paraula i posem-nos en disposició de rebre aquesta aigua viva, per avançar en el veritable coneixem que ens faixi superar tots el límits de la nostra pròpia racionalitat, i entrar en comunió amb aquell qui és Mestre i Senyor de la nostra existència.

Crist ha Ressuscitat!!!

P. Martí