17/5/2020, Barcelona: Diumenge del Paralític

Fets IX, 32-42
Joan V, 1-15

+ En el Nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant!.
Estimats tots en Crist! Crist ha Ressuscitat!

L’Evangeli de Sant Joan ens mostra a un home paralític, deixat a la seva sort, sense possibilitats de llançar-se a les aigües salvadores de la seva malaltia; les seves poques forces l’impedien poder arribar a temps, quan l’àngel removia l’aigua de la piscina de Siloé.

Aquest paralític ens significa a tots, davant dels embats del món i de l’enemic, l’home per si sol, difícilment pot sortir-se’n per ell mateix de la malaltia que sovint l’allunya del Pla Diví.

Déu, Bonesa Infinita es just, però també misericordiós! Per això Crist en veure l’home ajaçat pel terra, paralític, (que som tots nosaltres) incapaç de salvar-nos a nosaltres mateixos, es compadeix de nosaltres i ens diu: Aixequeu-vos, preneu la vostra llitera i camineu!

Un alè d’esperança doncs, hem de posar en les nostres inquietuds materials i espirituals davant la nostra condició de paralítics, Crist Déu ens vigila i resta amatent en acudir  al nostre ajut.

Crist retrobà el paralític que va guarir en el Temple i li diu: No pequis més!

Volia dir exactament que es guardés en les vies de Déu, el seu salvador, i aquest missatge és el que ens ha d’arribar: continuar en las vies del Crist ressuscitat, ell ens ha salvat i el retrobem en el Temple per recordar-nos que som fills de Déu i hereus del Cel.

Que l’esperança d’ésser guarits pel Crist, pel seu ajut, segons la seva voluntat, sigui la brúixola fidel de les nostres vides, i que en aquests moments que hem estat trasbalsats per la malaltia, esforcem-nos per restablir-nos, demanem sense por l’ajut del Crist, de la Mare de Déu i de tots els sants, perquè ens ajudin a llançar-nos a les aigües salvadores de la nostra vida, l’espiritual en primer lloc, la material, si Déu vol!

Que dins d’aquest període de la joia pasqual, Déu ens beneeixi a tots i ens aporti el que sigui convenient a la nostra integritat.

Arxipreste Joan