18/4/2020, Barcelona: Sant, llumimós i gran Diumenge de Pasqua. Homilia del p. Marti

Crist ha Ressuscitat!!!
Христос Воскресе!!!
Hristos a Inviat!!!
Χριστός ἀνέστη!!!
Cristo ha Resucitado!!!

Avui és la festa de les festes, la solemnitat de les solemnitats, tal com cantem en l’octava oda dels matines Pasquals. Perquè és la victòria més gran a la qual pot aspirar l’home, vencent els llaços de la mort que ens tenen retinguts, en un món que roman allunyat d’aquell que és la font de la vida i creador de totes les coses. Déu increat, Pare, Fill i Esperit Sant, s’ha encarnat a través del Fill ben estimat segona persona de la Santíssima Trinitat, gràcies al Fiat donat per Maria la Verge i Mare de Déu, per a assumir la nostra realitat caiguda i redimir-la a través de la seva mort i resurrecció, i d’aquesta manera preparar el camí perquè nosaltres també puguem sortir victoriosos de la mort i cantar amb forta veu.

“Crist ha Ressuscitat dels morts, per la seva mort a vençut  la mort i els qui son  a les tombes els ha donat la vida”

No hem d’estar tristos, encara que per la gravetat d’aquesta pandèmia que estem vivint, no podem celebrar aquesta gran festa, la festa més important del calendari Litúrgic com estem acostumats, però així i tot per  la importància del misteri que avui celebrem, la nostra alegria desborda la nostra tristesa, perquè Crist ha Ressuscitat i ha omplert amb la seva Glòria l’univers sencer.

Alegrem-nos doncs, cantem i omplim de goig els nostres cors amb aquelles energies divines que irradien de la Resurrecció de Crist. La seva llum i la seva força omple totes les coses i estiguem on estiguem la seva plenitud ens inunda i ens salva fent-nos partícips de la seva Glòria.

Aquest any estem celebrant una Pasqua insòlita, que ens ha sorprès i que ningú o al menys la majoria de nosaltres no podíem ni imaginar. Quan en un dia com avui les esglésies s’omplen de bat a bat de gent que ve a buscar la llum, aquesta llum sense crepuscle que Crist ens ofereix després de la seva Resurrecció, ens trobem amb les esglésies buides o gairebé buides a conseqüència de les normes de seguretat dictades per mitigar aquesta terrible pandèmia que està patint el món sencer.

Aquesta situació ens fa pensar en primer lloc, en tota aquelles persones que estan patint la malaltia, en les víctimes que han traspassat en solitud sense la companyia dels seus éssers més estimats, en tots aquells que estan fent uns esforços extrems per contenir aquesta pandèmia i en tots els que en l’aïllament propi de les nostres llars, contemplem els esdeveniments, amb una incertesa sobre el que pot esdevenir en el futur.

El que si és cert és que aquesta situació ens ha posat davant dels nostres ulls, la fragilitat de les nostres vides i ens ha apropat el patiment de la humanitat a la porta de les nostres llars, sofriment que en altres ocasions ens pot passar més desapercebut per la seva llunyania com poden ser les innombrables guerres en molts llocs del nostre planeta, els desplaçaments desesperats d’aquells que simplement busquen el seu aliment, o la infinitat de situacions on la injustícia en aquest món és fa present.


La humanitat està malalta i gemega desolada, però quan aquesta malaltia es manifesta de forma més virulenta, pot ser un signe per a prendre consciència que alguna cosa ha de canviar, si realment volem trobar una forma de vida més harmònica en el si de la creació que Déu ens ha donat.

Déu sap els canvis que la humanitat serà capaç de realitzar després d’aquesta pandèmia, però nosaltres com a cristians ortodoxos si que coneixem quin és el camí que ens pot ajudar a sortir d’aquesta malaltia, que en definitiva és la malaltia pròpia de l’home que viu allunyat de Déu. Crist mateix ens va dir, jo sóc el Camí la Veritat i la Vida, camí cap al coneixement de la Veritat, per projectar-nos cap a una vida que no simplement ens ajudi a trobar una actitud justa enfront de tots els elements creats, i l’amor al proïsme que ens transmet l’Evangeli, sinó que ens faci partícips d’una vida perdurable en comunió amb el nostre creador, perquè aquest és el motiu primer i últim de tota les coses.

Per això avui, la nostra alegria desborda la nostra tristesa i amb gran goig celebrem la victòria sobre la malaltia més gran que la humanitat pateix que és la mort, infranquejable per nosaltres mateixos, però possible gràcies a la redempció que ens ofereix el Fill de Déu encarnat, després de la seva mort i resurrecció. El cels s’han obert i la humanitat té accés en el si de l’Església, a participar d’aquest misteri de resurrecció i cantar amb forta veu

Crist ha Ressuscitat!!!
Христос Воскресе!!!
Hristos a Inviat!!!
Χριστός ἀνέστη!!!
Cristo ha Resucitado!!!

P. Martí