Homilia del 3er diumenge de Quaresma, -D. de la Santa Creu- (Parròquia de Barcelona)

En el nom del Pare i del Fill i del Esperit Sant.

En la tradició de l’Església ortodoxa, el tercer diumenge de quaresma està dedicat a la contemplació del misteri de la Creu. L’Evangeli comença dient. “Si algú vol venir darrera meu, que es refusi ell mateix, que es carregui la seva creu, i que em segueixi”. (Mc. 8, 34) Amb aquestes paraules se’ns posa de manifest un camí a seguir.

L’home va ser creat al principi a la imatge de Déu. En el primer capítol del Gènesi, podem llegir, “Fem l’home a  imatge nostra, segons semblança nostre” (Gen. 1, 26). Però la força d’aquesta imatge l’home la va perdre, en el moment en què, utilitzant la llibertat que aquesta imatge li atorgava, decideix un camí contrari al què el seu creador li va oferir, i situant-se ell, en el lloc de Déu, es produeix la caiguda dels nostres primers pares, en precipitant-se en un món que està dominat per la corrupció i la mort. Perquè no era possible que l’home, amb aquesta actitud, continués estant en el lloc que Déu l’havia situat. En el tercer capítol de el Gènesi, on es parla de la caiguda, podem llegir “fins que tornaràs a la terra, ja que en fores tret. Perquè tu ets pols i a la pols tornaràs” (Gen. 3, 19).

La conseqüència d’aquesta realitat és la que ens fa viure en un món que està lluny de Déu, dominat per la caiguda d’Adam, i la distància entre aquesta nova realitat i la realitat divina és infranquejable per al vell Adam, tal com podem llegir a la fi del tercer capítol del Gènesi, “Bandejà l’home i  posà a sol ixent del jardí d’Edèn els querubins, i la força de l’espasa resplendent, que brandaven per  guardar el camí de l’arbre de la vida” (Gen. 3, 24)

Però aquella imatge divina que Déu va transmetre a l’home en el moment que el va crea, no es va perdre d’una manera absoluta, sinó que en la pròpia essència de l’home, roman el desig de transcendència i de recerca de la veritat de la seva pròpia existència, i amb aquesta inquietud el poble d’Israel inicia un camí de purificació per crear l’espai on la pròpia divinitat es pugui manifestar per treure’ns d’aquest món que està dominat per la mort. I la Verge Maria, Mare de Déu, com cim més elevat d’aquest procés de purificació, és capaç d’oferir al nostre creador una matriu on albergar el propi Fill de Déu, segona persona de la Santíssima Trinitat i donar a llum a Jesús-Crist, Home i Déu. Serà Ell qui farà possible que a través del seu naixement, mort i resurrecció, puguem vèncer a la mort en la qual estem retinguts per la caiguda dels nostres primers pares.

Tornant a les paraules de l’Evangeli, el camí que se’ns proposa, és precisament el camí per on hem de transitar per iniciar-nos en el camí de la Vida. Negar-nos a nosaltres mateixos vol dir renunciar al vell Adam, a aquell que ens ha encadenat a aquest món corrupte que està dominat per la mort, perquè tot en aquest món acaba morint. I la lluita contra aquest vell Adam, és la lluita contra el nostre propi orgull i contra totes aquelles passions que ens lliguen a aquest món i que impedeixen que obrim la porta a una nova realitat transcendent amb la qual ens podem relacionar. I aquesta relació amb la transcendència no és abstracta ni indeterminada, sinó que és la relació amb l’Emmanuel “Déu amb nosaltres” segona persona de la Santíssima Trinitat que s’ha fet home perquè ens puguem deïficar i transitar aquest camí que és infranquejable per al home sol.

Pren la teva creu i segueix-me, ens diu l’Evangeli. La creu és precisament el camí pel qual transita el Fill de l’Home a través de la passió i mort, per baixar al més profund de l’home caigut, i redimir-lo, sortint victoriós de la mort com a Fill de Déu, Ressuscitant d’entre els morts.

Ell ens obre el camí cap a la redempció, però nosaltres també hem de ser capaços de passar per un camí de mort i de resurrecció, per a participar d’aquest camí de salvació. L’Evangeli de Sant Joan ens diu: “En veritat, en veritat us dic:  si el gra de blat que se sembra al camp no mor, resta tot sol; en canvi si mor, lleva molt de fruit”. (Jn. 12, 24). La ascesi personal que hem de desenvolupar, precisament d’una manera especial en temps de quaresma, tracta de lluitar contra totes aquelles influències d’aquest món que ens allunyen d’una relació íntima amb Déu, es tracta de morir al vell Adam per apropar-nos al Nou Adam , i d’aquesta manera encara que sigui d’una manera intuïtiva, percebre quines són aquelles actituds que ens aproximen a Déu i quines les que ens allunyen, per tenir elements de judici que ens permetin lluitar contra tots aquells elements que són presents en la nostra vida i que no són precisament bons per a la nostra salut espiritual, per això l’Evangeli també ens diu: “¿I que aprofita a l’home de guanyar tot el món si perd la seva ànima?”.

Avui ens trobem precisament davant d’una situació que, tot i les dificultats, ens pot ajudar a aquest procés d’interiorització en aquesta quaresma. La crisi sanitària causada per aquest virus que ataca les nostres vides, ens ha situat en un aïllament generalitzat que ens impedeix realitzar les nostres activitats quotidianes i que ens té reclosos a casa nostra. A partir d’aquí hem de viure una quaresma sense més elements que la pregària personal davant las icones, llegint o treballant sobre textos que ens ajudin a aprofundir sobre la vida espiritual o interioritzant la pregària del cor durant les tasques domèstiques, i al no poder sortir de casa, tenim molt més temps per aprofundir sobre el que realment és important a la vida des d’una perspectiva espiritual, que quan estem ocupats amb tot allò que el món ens ofereix. Plategem-nos doncs aquesta quaresma com realment un retir personal i a partir d’aquest desert, busquem el fonament de la Vida que les escriptures ens transmeten.

I en aquests moments de dificultat, tinguem presents en les nostres pregaries a les víctimes d’aquesta pandèmia, als que estan malalts i als sanitaris obligats a realitzar un esforç extrem, posant en risc en alguns casos la seva salut, i també la força necessària per tots aquells que patim les seves conseqüències.

P. Martí


Nota: Com que no sabem el temps que aquesta situació pot durar, cada diumenge penjarem l’homilia de l’Evangeli corresponen, a la pàgina web de l’Església (www.esglesiortodoxa.es)  i en aquest canal de comunicació, i al mateix temps us oferirem aquesta via de comunicació, així com la pàgina web a través de l’apartat de contactes, per a qualsevol consulta o circumstància que requereixi l’atenció de l’Església. Que Déu ens doni a tots una santa quaresma en aquestes circumstancies d’aïllament.