16 de maig 2012: Conferència de Yana Knyazeva sobre San Joan Crisòstom en la nostra parròquia de Barcelona.

Yana Knyazeva, que resideix actualment a Barcelona i és membre de la nostra parròquia, va donar una conferència sobre Sant Joan Crisòstom, en el marc de les conferències trimestrals que tenen lloc a la parròquia a càrrec de persones convidades a tal fi.
Yana Knyazeva va estudiar teologia en l’ Institut de Sant Tikon, de Moscou. També és llicenciada en filologia hispànica i francesa.
En la seva conferència sobre Sant Joan, va ressaltar els punts principals del pensament teològic i les sensibilitats vitals de la seva acció pastoral com a bisbe, i els va anar desenvolupant al mateix temps que anava explicant la seva biografia, molt marcada i condicionada per aquestes sensibilitats. Home de gran eloqüència, era un gran i apassionat orador. Un dels seus temes preferits era la caritat envers els pobres i la necessitat de viure austerament. Sent patriarca de Constantinoble, capital de l’Imperi Romà Oriental, aquest tipus de discurs li va comportar molts enemics, sobretot entre la noblesa, l’alt clergat i la mateixa emperadriu. Va ser enviat a l’exili en dues ocasions i va morir en el viatge al seu segon exili.
Se li atribueix la litúrgia que duu el seu nom encara que més aviat el que va fer és ordenar i reformar les diverses oracions i usos que havia d’una manera no unificada en aquella època (segle IV).
Va ser un gran exegeta de les epístoles de San Pablo. En els seus escrits i les seves relacions, malgrat la seva vida ascètica i el seu gran rigor amb ell mateix, insistia sempre en la necessitat de convèncer, no de condemnar; l’amor havia d’estar sempre per sobre de tot.
Un altre dels seus leit motiv importants era la paciència davant el sofriment i les proves, mai es lamentava davant les adversitats i sempre donava gràcies i lloances a Déu per tot, fins i tot en la desgràcia.
No discutia el poder i l’autoritat dels governants, però no tenia cap por a denunciar les injustícies i els abusos de poder, vinguessin d’on vinguessin. Aquesta actitud davant el poder, juntament amb la seva predicació de la caritat i la vida ascètica va ser el que li va comportar més problemes, provocant els seus dos exilis i el que a un Concili (“Sota l’Alzina”) fos acusat de origenista.

Molt aviat, després de la seva mort, el clam popular ho va declarar sant, i les seves restes van ser traslladades a Constantinoble, per ordre del fill de l’emperadriu, nou emperador, i el mateix emperador va demanar perdó llargament per les persecucions a les quals li va sotmetre la seva mare.