Sa Santedat el Patriarca Germà (1899-1991)

               30 Aniversari 1988-2018

Durant aquest any en curs, en què l’Església Ortodoxa Espanyola, commemora el 30 Aniversari en què es troba sota la jurisdicció del Patriarcat de Sèrbia, recollim aquells documents, fets, esdeveniments i persones que han incidit i format part d’aquest procés.

PA01Sa Seva Santedat, el Patriarca Germà (1899-1991)

Avui presentem a Sa Santedat, el Patriarca Germà que, durant el seu patriarcat, el Sant Sínode va acollir a la comunitat ortodoxa (febrer 1988). Per aquell temps la comunitat es trobava ubicada a Barcelona i a la província de Girona, quan ja tenia  una existència de setze anys (1972).

El Patriarca Germà de Sèrbia: Патријарх Герман, Patrijarh (1899-1991) va ser el 43è. Patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia, líder espiritual dels ortodoxos de l’est, des de 1958 fins a 1990. El nom complet del seu títol era Sa Seva Santedat l’Arquebisbe de Peć, Metropolita de Belgrad i Karlovci, Patriarca Serbi Germà.

Biografia
Germà va néixer el 19 d’agost de 1899, al poble de Jošanička Banja, del Regne de Sèrbia. Després d’acabar els seus estudis escolars a Velika Drenova, es va graduar en el Seminari Kruševac a Belgrad, estudiant a continuació en el Seminari de Sremski a Karlovci. Va estudiar Dret a la Sorbona de París i es va graduar a la Facultat de Teologia Ortodoxa a Belgrad, el 1942.

Va ser ordenat prevere i el 1931, es va traslladar a Vrnjacka Banja i el 1938 es converteix en referent del Sant Sínode de l’Església ortodoxa sèrbia. Més tard va ser monjo del Monestir de Studeniça, on pren el nom de Germà,  per ser més tard  ordenat Bisbe Vicari de Moràvia.

Quan el Patriarca Vicençs (Patriarch Vikentije) va morir sobtadament el 5 de juliol de 1958, hi hagué una lluita interna per succeir-lo. Germà no era assenyalat com a “guardià del tron”, com ho era el Bisbe de Braničevo, Hrizostom Vojinovic, qui era assenyalat per ocupar el càrrec. Es creu que l’elecció de Germà va ser un compromís, però perdura l’encara popular història que Aleksandar Rankovic, un alt dirigent comunista serbi i després successor de Tito, es va presentar a la sessió del Sant Sínode, fent entrar a Germà, i exclamant: “¡ aquest és el seu nou Patriarca!”

Després de 30 anys i a causa del seu estat de salut, el 27 d’agost de 1990 el Sant Sínode va designar al Bisbe Metropolità de Zagreb i Ljubljana Jovan Pavlović com a guardià del tron ​​i va triar al nou patriarca, Pavle, l’1 de desembre de 1990. El Patriarca Germà morir a l’Hospital VMA a Belgrad, el 27 d’agost de 1991, a l’edat de 92 anys, sent sepultat a l’Església de Sant Marc de BelgIMG_0378rad. El seu període de 32 anys és un dels més llargs en la història de l’Església ortodoxa sèrbia.

Germà va ser el primer Patriarca que va tenir l’Església Ortodoxa a casa nostra, en el moment en què va ser acollida pel Sant Sínode de l’Església Sèrbia, sota el omofor del Bisbe Laurentije. L’Església Ortodoxa de Barcelona, ​​no va arribar a conèixer-lo personalment, però la seva benedicció va ser crucial per a la vida futura de l’Església. L’any 2014 un grup d’estudiants de l’escola de Teologia “Sant Gregori Palamàs” va visitar l’Església de Sant Marc de Belgrad, on hi és la seva sepultura.