Nativitat Encíclica 2016. Patriarca Ireneu

Ireneu Patriarca Nadal 2016L’Església Ortodoxa Sèrbia als seus fills espirituals en el Nadal de 2016
+ Patriarca Ireneu.
Per la Gràcia de Déu,
Arquebisbe ortodox de Pec, Metropolità de Belgrad i Karlovci Patriarca serbi, amb tots els jerarques de l’Església Ortodoxa Sèrbia, a tots els clergues, monjos, i tots els fills i filles de la nostra Santa Església: gràcia, misericòrdia i pau, de Déu Pare i el nostre Senyor Jesucrist i l’Esperit Sant amb la felicitació de Nadal alegre. La pau de Déu! Crist ha nascut!
Glòria a Déu en les altures i a la terra pau, en els homes el beneplàcit diví (Sant Lluc 2,14). Ens trobem, un cop més, en el dia de festa de la Nativitat, en el dia de festa de l’amor incommensurable de Déu, avui, a la ciutat de David, ha nascut el Salvador, que és Crist Senyor (cf. Sant Lluc 2,11), Emmanuel, que és dir, “Déu amb nosaltres”. (Sant Mateu 1,23). Aquest gran misteri de l’Encarnació de Déu el Logos, ocult des del principi dels temps (cf. Sant Joan 1, 2), es va donar a conèixer per primera vegada pels àngels de Déu amb el seu himne de Nadal de pau i amor (cf. S. Lluc 02,14). Després, se’ls van unir els pastors i els mags d’Orient, la collita, per tant, tant del cel com de la terra, els àngels i la gent, i totes les nacions terrenals, al voltant del Crist-Nen Déu i l’Església del Déu Viu, (II Cor. 6:16). Font: Serbian

ACTES CELEBRATS EN LA FESTIVITAT “PROTECCIÓ DE LA MARE DE DÉU”

bogorodica_017,8 i 9 d’ octubre de 2016.

El divendres 7 d’octubre després de l’Ofici de Vespres, s’inaugurà el Curs de Teologia que, la Fundació Ortodòxia, dins de l’Àrea de Formació Teològica, Escola “Sant Gregori Palamàs” presentà l’ Arxiprest Joan. Aquest nou Curs tractarà sobre “Dogmàtica II”. Assistí a l’acte sacerdots i persones vingudes d’arreu i en representació del Departament d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, la Sra. Lola López, (en primer terme), juntament amb el P. Serge Pescay de Fa (Occitània) i el P. Pablo Brandao de Lisboa, que el diumenge rebria l’ordre del diaconat. L’ Arxiprest Joan, en la seva introducció, parlà dels estudiants del C2016_10_9_4_conferenciaentre, Sud Amèrica que s’han afegit i s’han inscrit al Curs de Teologia On line, els quals depenen de Monsenyor Amphilojie, Metropolita de Montenegro i del Litoral i de la Diòcesis de Centre América i dels estudiants de Portugal.

 

 

 

2016_10_9_3_conferencia    En la seva conferència l’ Arxiprest Joan digué: “Viure amb “Consciència Dogmàtica”, aixoplugat dins del Dogma, no vol dir la seva aprehensió en tota la seva dimensió transcendental, significa participar dels aspecte o dels atributs de la seva Gràcia i Misericòrdia. Es tracta com diu la Tradició Ortodoxa de veure in-visiblement, d’escoltar in-escoltant, viure sense viure, participar in- participablement. Aquesta ascesi, pràctica espiritual ortodoxa, fonamentada entorn a la seva “Consciència Dogmàtica” o sigui la vida, l’experiència de la creació intel.ligent, s’esdevé per la unió de les dues Voluntats i dues Energies, la de la Divinitat Increada i la Humanitat Creada”.

El dia següent, el dissabte dia 8 d’octubre, després de la Pregària del Matí i Benedicció dels estudiants, el Dr. Pere Fullana Puigserver impartí la conferència sobre “La llarga i difícil configurac2016_10_9_6_conferencianteió de la primitiva comunitat cristina balear i sobre el cas dels bisbes i màrtirs, Elies, Macari i Opili.” En la seva introducció, el Sr. Pere Fullana parlà de la seva amistat amb l’ hieromonjo Miquel de l’Església Ortodoxa “Arcàngel San Miquel”, de Palma. El P. Miquel sempre li va mostrar el seu interès de conèixer els primers temps del cristianisme en les illes, ja que la documentació és pràcticament nul.la, però aquest li va cridar molt l’atenció que en la Catedral Catòlica de Palma en un monument recentment col.locat consta tota la successió dels bisbes que han existit en la seva història i el més antic s’anomena Elies que va ser màrtir en el s. IV. D’aquest bisbe, malgrat les absències de l’època en transcripcions escrites, la Tradició ens diu que: “Juntament amb quatre-cents seixanta-sis màrtirs i confessors de la fe, fou víctima de la persecució dels vàndals a Àfrica. Eren bisbes, preveres o diaques, als quals s’associaren una multitud de fidels d’aquells pobles. El rei arrià Hunneric, per odi a la veritat catòlica, manà que fossin desterrats a un desert espantós; a la fi, sofriren diversos turments i assoliren el martiri. Elies era bisbe de Mallorca i morí amb els seus germans en l’episcopat Macari, bisbe de Menorca i Opili, bisbe d’Eivissa. Se’n commemora la festa dia 13 d’octubre (recentment instaurada), i en el Martirologi romà consta el 4 de novembre.”

En el seu desenvolupament el Sr. Pere Fullana com doctor en Història, i llicenciat en Història Eclesiàstica, va ser molt curós en donar el seu coneixement vast i ampli per la seva experiència, i com Direc2016_10_9_7_conferenciantetor de l’Arxiu Capitular de Mallorca, obrí la possibilitat d’investigació sobre el tema que, des de la Ortodòxia afavoreix el camí a la iconografia inexistent, pel fet de tenir uns mínims detalls del que fou el primer bisbe i màrtir de la illa. D’aquesta exposició, s’obrí l’escletxa per la Església Ortodoxa de Palma d’aprofundir i testimoniar l’existència d’aquests sants màrtirs.

Al final de la conferencia, en agraïment per la seva presència i aportació, se li entregà un díptic del Crist i la Mare de Déu, vingut de Trebinje, Bòsnia, en ocasió d’un viatge de l’ Arxiprest Joan, en motiu d’un Congrés de Teologia, organitzat per Monsenyor Gregori.

CELEBRACIONS

El mateix dissabte es celebraren les Vespres de la Protecció de la Mare de Déu i hagué la Presentació al Temple de la segona filla del diaca Igor d’Alacant i la seva Sra., acompanyats de la seva filla Maria.

ORDENACIONS

2016_10_9_3_conferenciaEl diumenge 9 d’octubre el Bisbe Kiril, vingut de Cetinje, (Montenegro) de la diòcesi del Metropolita Amphilojie, presidí la Divina Litúrgia, ja que el bisbe Luka, per raons de salut no va poder venir. Durant la cerimònia s’entregà la sotana al Sr. Ilias (Albion Land), de Granada per a la seva iniciació al servei de l’església, i a continuació hi hagueren les següents ordenacions:

Hipodiaca: El monjo i lector German de la Parròquia de “San Juan Crisóstomo” de la Coruña, sent el rector el P. Dámaso.

Diaca: El Sr. Pablo Brandao va rebre el diaconat per a la missió de la nova parròquia a Lisboa. El ja P. Diaca Pablo vingué acompanyat de la seva Sra. Emili i de quatre persones més.

 

 

MISSATGE DE PASQUA 2016

Del Patriarca Ireneu i de l’Assemblea dels bisbes ortodoxos serbis.

Irenei, Pascua 2014_Beograd, patrijarh srpski Irinej, Uskrsnji pozdrav Hristos VaskrseCRIST HA RESSUSCITAT!

Crist ha ressuscitat, triomfant sobre la mort i aixecant als difunts.  Pobles, estigueu alegres! (Cànon de Pasqua, 9e cant).

Avui celebrem, benvolguts germans i germanes, al Senyor el nostre Déu, “que ha visitat i alliberat al seu poble” (Lc 1, 68) i la llum de la seva Resurrecció ha il·luminat tot l’univers! Celebrem al Senyor que va ser “lliurat per les nostres faltes i ressuscitat per a la nostra justificació” (Rom 4,25). Celebrem al Senyor que, fet home per nosaltres, ha suportat la mort, perquè per la seva resurrecció se’ns obrin les portes d’una vida nova! Però tots els que hem estat batejats en Crist, el nostre home vell ha mort amb Ell a fi que, ressuscitats, regenerats i reconstruïts  en Ell, visquem amb Ell per sempre (Rom 6, 8). “Crist ha ressuscitat dels morts, primícies dels quals s’han dormit” (1 Cor 15, 20) i nosaltres, que hem mort en Adán, som vivificats en Crist, convertint-nos en una criatura nova.

Per això, en aquest dia de llum entonem cants victoriosos per a Aquell que ha vençut el poder de la mort, Aquell que ha aixafat la saviesa aparent dels savis d’aquest món i que, per la seva Resurrecció, ha salvat als que creuen en Ell (1 Cor 1, 21). Veient realitzades les paraules dels profetes, ens exclamem amb l’apòstol Pau: “conèixer l’amor de Crist, que excedeix a tot coneixement, perquè us aneu omplint fins a la total Plenitud de Déu” (Efe 3, 19). En efecte, de la mateixa manera que el poder de la mort, després de la caiguda dels avantpassats del gènere humà en el pecat, ha penetrat en aquest món, igualment el Senyor Crist, nou Adan, ha pres sobre Ell les ferides nascudes a causa del pecat, i ha suportat voluntàriament la mort per nosaltres, ha destruït el poder de la mort i ha restituït a l’home en la seva bellesa original. Així, per la Resurrecció, coneixem el sentit i la finalitat de la creació divina, doncs el Senyor ha portat a tots els homes del no-res a l’existència per viure eternament i incorruptiblement en Crist, el seu Fill Únic. Sant Màxim el Confessor ens ha ensenyat, sota la inspiració de Déu, que hem nascut carnalment, hem estat regenerats pel baptisme, però que amb la Resurrecció naixem eternament en Crist que, primer nascut entre els morts, regenera a tota la creació i li confereix un caràcter de incorruptibilitat. Per la seva Resurrecció, Crist reuneix aquest món i el paradís, i acull abans que a qualsevol altre al lladre penedit, donant-nos a tots l’esperança que viure en el penediment no és en va. Celebrant la Resurrecció de Crist, celebrem i cantem el misteri prodigiós de Déu que ens ha creat perquè en el seu Fill, encarnat, crucificat i ressuscitat, Crist Salvador, siguem eternament participants de la naturalesa divina, és a dir, de la vida divina (2 Pedro 1, 4).

Fins a la Resurrecció de Crist, tots els homes es trobaven després de la mort en els espais ombrívols de l’infern, on res celebra a Déu; així, l’absurditat de la mort tenia encadenada a tota la creació (Salm 6, 6; Isaïes 38,18). Crist Déu descendeix a les profunditats de l’infern i les cadenes eternes que retenien als que allí es trobaven, van ser trencades. L’infern va ser buidat i el nostre Senyor va conduir als nostres avantpassats i als justs fins a la llum d’una vida nova. Des de llavors, la mort no és més que un somni. No significa ja la fi, sinó que representa la porta  de la vida eterna en Crist. Per això l’apòstol Pablo exclama: “Per a mi, la vida és Crist, i morir representa un guany” (Filip. 1,21).

Després d’haver purificat els nostres sentits en la santa Quaresma, mirem a la llum inaccessible de la Resurrecció, mirem a Crist que brilla en els nostres cors! Perdonant-nos els uns als altres, renovem-nos per la seva Resurrecció en una vida nova! Comencem a viure en Crist ressuscitat, perquè tots nosaltres, des d’aquesta vida, puguem considerar-nos a nosaltres mateixos, així com als altres, com un sol Cos, una sola Església de Déu! Encara que vivim en una època difícil, plena d’incerteses i tragèdies, no hem de deixar, prenent exemple dels antics cristians, d’estar alegres i d’estimar amb l’amor de Crist, no solament als altres, sinó també als nostres adversaris, perquè res ens desviï del camí de vida que Crist ens ha donat. Si no ens perdonem els uns als altres, no se’ns perdonarà tampoc a nosaltres; si condemnem, també nosaltres serem condemnats, segons ens ensenya el Senyor. Sense perdó i sense tenir en compte els nostres propis pecats contra els nostres proïsmes, amics i adversaris, no estarem en mesura d’acollir en els nostres cors la llum de la Resurrecció ni de convertir-nos en defensors de l’esperança en l’eternitat, on no hi ha més por, ni sospirs, ni tristesa. No tinguem doncs por d’aquest món, benvolguts germans i germanes, doncs Crist ha vençut a la mort! Temem només abandonar la llum per anar a les tenebres, és a dir, sortir de l’alegria del Regne de Déu… Nosaltres, els cristians no tenim por a la mort. Creiem profundament que no som d’aquest món, encara que visquem aquí. Crist, Pasqua eterna, ens ha obert les portes del Regne de Déu. És la nostra pàtria veritable, i en aquest món no som més que passatgers que es desplacen en el temps i l’espai, testimoniant a Crist, per la nostra existència. No oblidem mai en Qui hem estat batejats, per a Qui vivim, perquè el nostre recorregut terrestre no sigui en va i que la nostra esperança no es dipositi en els ídols buits i vanitosos d’aquest món i d’aquest segle (Gal. 2, 2)!

Benvolguts fills espirituals, no descurem l’amor! Doncs és precisament pel nostre amor dels uns pels altres que serem reconeguts com a deixebles de Crist (Jn 13, 35) Estiguem al costat dels que sofreixen, plorem amb els que ploren i reconfortem-los amb l’esperança en el Senyor! Que el nostre servei de Déu no sigui una pietat externa a semblança dels fariseus! Quin serà llavors la nostra recompensa? Sacrifiquem-nos pels nostres proïsmes! Donem a aquell que està necessitat! Celebrem humilment a Déu amb les paraules del publicà penedit! El poble de Déu està dispersat, avui dia, pel món sencer, però el que ens reuneix i fa de nosaltres Una Església, no són les ideologies efímeres d’aquest món, sinó la consciència profunda que estem units en Crist, en qui hem estat batejats i al que combreguem. Fem doncs de tal manera que aquells que no han conegut la llum de l’ensenyament de Crist, vegin en nosaltres un camí i reconeguin en nosaltres als hereus autèntics dels apòstols i dels sants de Crist! En aquest esperit, tot el poble serbi ha pres l’exemple de Sant Sava que ens ha mostrat infal·liblement el camí de Crist com l’únic camí de vida. Els santuaris de Nemanjic brillen com a fars en l’obscuritat de la nostra història, i ens mostren tots els horitzons espirituals del Regne de Déu, que no és d’aquest món. Per això, cap sofriment, ni cap injustícia infligida pels poderosos d’aquest món poden ni han de dividir-nos o oposar-nos.

En  aquesta festa lluminosa, preguem particularment per tots els serbis expulsats, que des de fa dos decennis ja, no poden tornar a les seves llars, però també pels quals s’han quedat a viure en els estatges dels seus avantpassats i que, al costat dels seus pastors espirituals, suporten les amenaces i les pressions per l’única raó que són serbis ortodoxos.

Estem en particular i de tot cor al costat dels nostres germans i germanes de Kosovo i de Metojia. Vivint en aquesta autèntica terra sèrbia i celebrant a Déu, continuen testimoniant sobre el misteri de la Passió de Crist i la seva Resurrecció. El Kosovo de Sant Llátzer ha estat sempre marcat amb el signe de la Creu i la Resurrecció. Moltes vegades, el nostre poble ha sofert el suplici, però sempre, gràcies al poder de Déu, s’ha alçat i reconstruït, seguint marxant sobre el camí de Crist! Són els nostres sants els que ens ensenyen el millor, així com els nostres santuaris de Kosovo i de Metojia, on reposen les santes relíquies de nombrosos cristians agradables a Déu i en els que s’ha gravat, com un segell, el misteri de la Resurrecció de Crist. Les nostres esglésies i monestirs, els nostres pobles i ciutats, han sofert durant segles, però els hem reconstruït sempre, regenerant-nos a nosaltres mateixos, tal l’Església viva de Déu. Per això, més que plorar i lamentar-nos, hem d’entonar un cant misteriós doncs a la llum de la Resurrecció, la creu que portem no és un símbol d’humiliació i de vergonya, sinó de dignitat nova i de glòria. Per a nosaltres, serbis, i per a tots els cristians ortodoxos, Kosovo i Metojia no és solament una noció geogràfica, sinó per sobre de tot, un espai espiritual que ens uneix a tots, allà on visquem. Conforme al testament de Kosovo del sant príncep Llàtzer, no hem d’oblidar mai que el Regne celestial constitueix sempre l’ideal suprem i la fi última, i que tots els béns terrestres són peribles i efímers.

Avui els cristians sofreixen per tot el món, en particular en l’Orient Pròxim i a Ucraïna. L’exemple de la seva fe i del seu estoïcisme ha de ser un estímul per a nosaltres i la garantia que el Senyor no abandonarà mai a la seva Església i que la gràcia divina es multiplica precisament en el moment en el que es multipliquen els sofriments! No hem d’oblidar que el Senyor Jesucrist mateix va fugir a Egipte amb la santíssima Verge i José el just, per escapar a la violència d’Herodes, mostrant-nos així que tots nosaltres som estrangers en un món que jeu sota el mal.

Estimats germans i germanes, hi ha molt d’amargor i de tristesa al nostre poble després de tots els anys difícils de proves que hem travessades i que travessem. Però a cap preu, no hem de caure a la desesperació. Perquè quan sofreix, un cristià es repent encara més davant Déu, i al mateix temps s’alegra perquè sap que el Senyor no rebutjarà mai un cor omplert d‘esperança. Per això adrecem els nostres precs a Déu, cars fills espirituals, amb la finalitat que ens preservi de l’odi i de les accions dolentes i ens ensenyi l’amor amb el qual ha estimat aquest món. Si nosaltres som capaços de reconèixer el dolor i el sofriment del nostre proïsme i de repentir-nos dels nostres pecats, llavors el nostre esforç no hi haurà pas estat va en vista de la salvació i de la vida eterna.

Les nostres salutacions i els nostres precs s’adrecen igualment als nostres germans i germanes qui viuen per tot arreu al món ; els cridem a girar-se els uns cap als altres en signe d’amor fraternal i d’unitat, reunits al voltant de la seva Església amb la finalitat de continuar a testificar dignament qui són, quina és la seva fe i a quin poble pertanyen.

Conservem la santedat del matrimoni i de la família, instruint els nostres fills a la fe, el temor de Déu i la puresa, sense oblidar que la família és « una Església domestica » i el fonament de la comunitat cristiana ! Participem regularment a les concentracions eucarístiques, en combregant al Cos i a la Sang del Crist, esdevenint tots així Un sol Cos, el Cos del Crist, Poble elegit, Església del Déu Vivint ! No oblidem pas que aquest Misteri prodigiós es prossegueix a la fe i l’amor del qual hem de testificar concretament a la nostra llar, al nostre treball, davant els que estimen com davant els que en odien, en resum – per tot arreu i sempre. Per un cristià, tot l’existència és una alegria litúrgica pasqual. Qui ho viu així, no mirarà pas l’altre com un estranger: en cadascun, reconeixerà el rostre del nostre Senyor, qui desitja que tots els homes s’hagin salvat. Testificar de la Notícia feliç que el Crist és en veritat ressuscitat, és el nostre deure diari perquè el Senyor truca pel Sant Esperit a no pas tancar-nos sobre ens-mateixos, sinó a conduir els altres cap a aquesta alegria i mostrar-los la sola via de la salvació. El Crist Ressuscitat truca a ser la llum del món, no un objecte d’escàndol. Mostrant-nos llests a reconèixer les nostres transgressions i a redreçar-nos en la humilitat, no ens humiliem sinó confirmem així com l’Esperit de Déu resideix en nosaltres.

Us anunciem en particular la bona notícia que, en el moment de la festa del Descens de l’Esperit Sant, qui marca el compliment de l’ascesi del Crist per la salvació del món i de la humanitat, al mes de juny d’aquest any, un sant i gran Concili de l’Església ortodoxa tindrà lloc a l’illa apostòlica de Creta. Devem tots resar el Senyor perquè aquest esdeveniment espiritual excepcional inspirat per l’Esperit Sant, sigui una confirmació concreta de la unitat indestructible de la santa Església ortodoxa confessada per tots els cristians autèntics i una crida a tots els que creuen al Crist, a ser Un en el nostre Senyor i Salvador únic.

No oblidem pas, cars germans i germanes, que som cridats, allà  on ens trobem i sigui el que sigui que fem, a ser artesans de pau, portant així testimoniatge de Déu qui dóna la pau i qui és la nostra Pau. Tot sent tots diferents, no hem de mai oblidar que hem estat creats a la imatge de Déu i cridats a ser Un al Crist. També cal estendre la mà al que ha fet un pas en falç, i no empènyer-ho a una caiguda encara més profunda ; cal retre visita a un malalt i prendre cura d’ell, i posar el que s’ha extraviat sobre el camí dret. Actuant així, farem en mena que el Senyor s’expressi a les nostres accions, Ell que ens ha dit que hem de ser la llum del món. I pe sobre de tot, cars fills espirituals, la nostra vida ha de ser en permanència una acció de gràcies a Déu per tot i per tots ! Perquè què podríem-oferir d’altre i de més gran al Crist ressuscitat, qui ens ha conduït de les tenebres a la llum del coneixement i de la mort a la vida eterna ? És per això que, amb els àngels i tots els sants del cel, i al mateix temps amb els nostres germans i germanes sobre la terra, entonem el cant victoriós i en l’alegria de la festa, adrecem-nos les uns els altres la salutació :

CRIST HA RESSUSCITAT !

Al patriarcat serbi, a Belgrad – Pasqua 2016

El patriarca serbi Ireneu i tots els bisbes de l’Església ortodoxa sèrbia.

Msr. ANTHONY (BLOOM) Metropolita de Souroge “Pregària, Espiritualitat i Visió Eclesiologica”

FUNDACIÓ ORTODÒXIA

ens plau convidar-vos a la Conferència

blum_01Msr. ANTHONY (BLOOM) Metropolita de Souroge “Pregària, Espiritualitat i Visió Eclesiologica” a càrrec del P. Diaca José Santos

Divendres 15 d’abril a les 19:45h (després de l’Ofici de Vespres) Església Ortodoxa – Carrer Aragó,181 – Barcelona – Tel 659 444 764

 

 

p_d_jose_santosEl P. Diaca Jose Santos, fa ja dos anys ens va presentar la seva vida. Ara ens parlarà dels trets característics dels discursos del Metropolita Msr. Antoni en quant a la pregària, espiritualitat i visió eclesiologica. Msr. Anthony Bloom, de Memòria Eterna, es un gran referent. El seu carisma bondadós i savi ens corprèn de gran manera i fer-lo present ens aporta sempre la Bona Nova de l’Evangeli en les nostres vides.

anthony_bloomAnthony Bloom (1914-2003), Arquebisbe Metropolita de l’Església Ortodoxa Russa en Gran Bretanya, ha estat un dels referents espirituals de la segona meitat del s. XX. Ha estat autor de diversos llibres de gran ressonància que, encara avui dia aconsegueixen l’ interès de molta gent. Citem alguns d’ells, traduïts al castellà: “No temas pedir perdón”“Meditaciones sobre un tema – Peregrinación espiritual a través del Evangelio” “Al atardecer de la vida” (Cuando la muerte reclama sentido y la enfermedad acompañamiento)…

ASSEMBLEA GENERAL I CELEBRACIÓ DE SANTA EULALIA

2016_02_14_Santa Eulalia i visita msr Amfilohije (4) recortadaEl  dia 13 de febrer de 2016 va tenir lloc, en els locals de la parròquia de la Protecció de la Mare de Déu de Barcelona l’Assemblea anual de la nostra Església, amb participació dels representants de totes les parròquies de l’Església, dirigida pel Vicari General, m. r. p. Joan García, (en aquesta ocasió el nostre bisbe no va poder estar present per estar acompanyant al nostre patriarca, msr. Irenej, en un viatge a Austràlia) en la qual es van tractar els diferents aspectes de la vida de les parròquies.

Aquest any  vam tenir l’honor de rebre la visita de Msr. Amphilojie, metropolita de Montenegro i del Litoral i Arquebisbe de Cetinje, que va venir acompanyat de diversos sacerdots.

També rebem la visita d’un grup de fidels de la parròquia de Varsòvia, amb el seu rector, el p. Henryk Paprocki.

Es va celebrar també, amb diversos actes,  la festivitat de santa Eulalia, patrona de l’Associació de laics Santa Eulàlia i co-patrona de la ciutat de Barcelona.

Així el dijous, 11, p. Henryk va pronunciar una conferència titulada “Teologia de la Imatge”. L’endemà va ser Msr. Amhilojie qui  va donar una conferència amb el tema “Teologia de la Llum”.

El dissabte 15, es va celebrar l’Assemblea anul de l’Església. A la tarda es van celebrar Vespres i després d’aquestes, l’Associació santa Eulalia va oferir un refrigeri als assistents, en memòria de santa Eulàlia. El diumenge es va celebrar la Divina Litúrgia de pontifical i després va tenir lloc el ja tradicional menjar comunitari en un restaurant de la ciutat.
Es poden  veure algunes fotos de la celebració aquí.

Festivitat de Sta Eulàlia, Barcelona 11-14 Febrero 2016: Msr Amphilojie (Amfilohije) i Dr Paprocki

sta_eulalia

Festivitat de Santa Eulàlia de Barcelona

12 Febrer 2016

Activitats 11,12, 13 i 14 de Febrer 2016,

 

Dijous 11 Febrer, a les 19:00: Ofici de Vespres

19:45h: Conferència del M. Rev. Arciprest Dr. Henryk Paprocki, teòlog, sacerdot ortodox de Polònia.

Divendres 12 febrer a las 19:00h: Ofici de Vespres
19:45h: Conferència de Monsenyor Amphiloqui (Amfilohije), Metropolit de Montenegro i del Litoral i Arquebisbe de Cetinje.

Disabte 13 febrer: Assamblea General de la Esglèsia Ortodoxa Espanyola
participació de tots els representants de parròquies

                       19:00:   Ofici de Vespres

Diumenge 14 febrer a les 10:00h:
DIVINA LITURGIA – FESTIVITAT DE SANTA EULÀLIA -

                         A continuació del Ofici – Dinar comunitari

 

Conferència 16/12/2015 – L’acció gratuïta de Déu en la persona i missió de Maria

L’ACCIÓ GRATUÏTA DE DÉU EN LA PERSONA I MISSIÓ DE MARIA

com ens interpel.la?

a càrrec de Sor Maria Isabel Espinosa, salesiana

Dimecres 16 de desembre 2015 a les 19:45h. Església Ortodoxa – Carrer Aragó,181 – Barcelona – Tel 659 444 764

bogorodica_01Maria Isabel Espinosa, filla de Maria Auxiliadora (salesiana) des de 1956, en aquesta ocasió, ens parlarà d’aquest Temps de Preparació al Nadal, sobre la figura de Maria de Natzaret i en l’acció gratuïta de Déu en la seva persona i missió, sense deixar-nos de preguntar, com ens interpel.la a tots i a cadascú de nosaltres?.

Sor Maria Isabel Espinosa és Llicenciada en Filosofia i Lletres (secció Filologia Clàssica) i Filologia Català, Diplomada en Teologia i Catequètica. Professora de Religió, Filosofia, Català, Castellà, Llatí i Grec. Fundadora de l’Escola de Joves Catequistes i posteriorment de l’Escola Diocesana d’Espanya. Puntualment ha impartit cursets de Formació Teològica i Didàctica de la Religió a diversos llocs: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Ramón Llull, Universitat de Lleida.

Des de ben joveneta havia fet voluntariat en els barris marginals. Actualment dedica les tardes. Segons les seves pròpies paraules: “Per a mi és una gran riquesa educar-me i educar en el diàleg intercultural i interreligiós. A Eukemene, barri del Raval, formem una gran família. Atenem persones de 39 països diferents”. No només es dedica a fer classes en català, sinó a compartir els seus interrogants religiosos i culturals i a ocupar-se dels seus problemes de manca de papers, de feina, etc.

Alacant 04/12/2015 – Visita pastoral del Bisbe Mgr. Luka

Visita pastoral del Bisbe Mgr. Luka

4,5 i 6 de Desembre 2015

Parròquia dels Sants Nicolau i l’Apòstol Andreu /Alacant

El bisbe Luka visità la parròquia d’Alacant, dels Sants Nicolau i de l’Apòstol Andreu. En la celebració litúrgica assistí l’Arxipreste Joan, el Rv. P. Richard de la parròquia de Benitatxell i el P. Jaroslav de la parròquia ortodoxa russa que es troba a Torrevella, de Novak Bilic, secretari del bisbe i de la matushka Maria Rosa de Barcelona.

En aquesta parròquia la presència dels nens i nenes es fa molt evident, – no és per casualitat que la parròquia estigui dedicada a Sant Nicolau, protector dels infants, juntament amb Sant Andreu-.  Els nens són els primers en rebre el bisbe, a l’entrada de l’església, juntament amb el rector, el Rv. P. Nicolás, oferint-li el pa de la festa i unes flors. Alguns d’ells van vestits amb la vestimenta típica del seu país. Tot seguit es celebrà l’Ofici de Vespres, el dissabte 5 de desembre.

image005 image004 image003 image002

Diumenge 6 de desembre

Les campanes anuncien la entrada del Bisbe a l’església. És la celebració Litúrgica que commemora els Sants Patrons. L’església és plena de fidels i els cants en vàries llengües ressonen en el temple.

Es celebra la Slava de la Parròquia i al final mentre que el Rev. P. Nicolás fa la homilia sobre l’Evangeli d’aquest diumenge, tots els nens i nenes asseguts al seu entorn escolten atentament…  Sant Nicolau vetlla per ells!

Per molt anys, P. Nicolás!

image009 image008 image011 image010

Mentre Monsenyor Luka beneeix els fidels, tots ells s’atansen per a venerar les santes relíquies.