Arxiprest Stavrophor JOAN, Vicari General per España i Portugal, fundador

30 Aniversari 1988-2018 amb el Patriarcat de Sèrbia

14 FEBRER 1988. UNA DATA PER RECORDAR

Parlar de l’Ortodòxia al nostre país, quan era gairebé inexistent és parlar de la dècada dels anys setanta. Parlar de l’Ortodòxia en aquell temps era mirar l’entorn i no trobar indicis de testimoniatges propers. Podríem parlar que l’existència de l’Ortodòxia estava germinant en el cor d’uns joves que se sentien interpel·lats en el seu fur interior per una recerca sincera que els guiava a les arrels del cristianisme, on es trobava finalment la TradicióJUNY 2018 de l’Església Ortodoxa, malgrat la “llunyania geogràfica” que es trobava més enllà dels Pirineus.

Eren temps que no afavorien l’encontre, però la llavor estava sembrada i, a través de l’oració sempre present, dels contactes i coneixements que s’anaven adquirint, a poc a poc, s’anava marcant el rumb, que finalment va arribar a port, en el moment en què el Sínode de l’Església Ortodoxa Sèrbia va voler a bé, i gràcies a Déu, donar la benedicció canònica a aquesta comunitat que va néixer a Catalunya.

El 14 de febrer de 1988 es va signar l’Acta de Recepció. Una data per recordar i no oblidar, perquè a partir d’aquí s’havia culminat un peregrinar que havia durat setze anys i marcaria amb els disset anys l’inici d’una nova singladura.

A partir d’aquí un nou període comença i que encara segueix… veurem com a través d’aquests trenta anys l’Església creix amb nous membres, amb noves parròquies i sense cap distinció de nacionalitats i procedències que ha configurat un mosaic divers i unit per la  Koinonia i el Kerigma apostòlic.

Els inicis estan marcats per dues persones que van ser els fundadors d’aquesta Església (1972), parlem del Sr. Guy Lhotel Pivardier i Joan García Casanovas. El Sr. Guy Lhotel va rebre ordres sacerdotals. Més tard va marxar a un altre país, seguint un altre camí. Joan García va rebre també les ordres sacerdotals i a ell li va recaure la responsabilitat de ser Vicari General per a Espanya i Portugal, de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia. Més tard s’afegirien nous servidors per a l’altar.

JUNY 2018 3JUNY 2018 4

Joan Garcia va fer la carrera de Nàutica especialitat Enginyeria i va estar navegant en la Companyia Transmediterrània com a oficial de la Marina Mercant. Va deixar la seva carrera professional i va buscar treball en terra, va contreure matrimoni i les seves inquietuds espirituals el van portar a connectar amb el món de l’Ortodòxia.

Va cursar estudis en els Instituts Superiors de TeJUNY 2018 5ologia Saint-Denys, Saint Serge de París i en la Facultat de Teologia de Barcelona. Actualment coordina l’Escola de Teologia Ortodoxa “Sant Gregori *Palamàs” i és docent convidat a la Universitat Pompeu Fabra, Universitat Catòlica de Múrcia i Universitat de Girona. És President del GTER, “Grup de Treball Estable de les Religions”. Com a Vicari General coordina totes les parròquies existents a Espanya i Portugal.

                              Arxiprest Joan en la Facultad de Teologia de BelgradJUNY 2018 6

JUNY 2018 1                         Arxiprest Joan en l’ Institut Ortodox “Saint Serge” de París

Sa Excel.lència Monsenyor Luka (Kovacevic)

                          30 Aniversari 1988-2018 amb el Patriarcat de Sèrbia

Sa Excel.lència  Monsenyor Luka (Kovacevic), Bisbe d’ Europa Occidental (1997)

mgr. lukaMgr. Luka va néixer el 30 d’octubre de 1950 a Piskavitsa prop de Banja Luka. Va estudiar en el Seminari “Tres Sants Jerarques” en el monestir Krka, i va acabar els seus estudis de teologia en 1982, en l’Institut de teologia ortodoxa Sant Sergi de París.

Va ser tonsurat monjo i ordenat diaca i sacerdot l’any 1976. De 1982 a 1992, va ser monjo en el monestir de Sant Sava a Elaine, Austràlia. Ordenat bisbe d’Austràlia i Nova Zelanda el 17 d’agost de 1992, per Sa Beatitud el Patriarca Pavle, a l’església catedral de San Miguel de Belgrad. Monsenyor Luka va ser nomenat bisbe de la diòcesi d’Europa occidental, en 1997. Durant els dos anys que van seguir, va ser bisbe de la diòcesi de l’Oest d’Europa i va servir com a administrador de la diòcesi d’Austràlia i de Nova Zelanda, on va estar fins al 1999.

A partir d’aquí l’Església Ortodoxa de Barcelona i Girona ja van estar sota el seu omophor i començaria gradualment la formació de les diverses parròquies en la Península i a les illes, juntament amb Portugal i Occitània, fins al present.

Nació el 30 de octubre de 1950 a Piskavitsa cerca de Banja Luka. Estudió en el Seminario “Tres Santos Jerarcas” en el monasterio Krka, y terminó sus estudios de teología en 1982 en el Instituto de teología ortodoxa San Sergio de París.

Fue  tonsurado monje y ordenado diácono y sacerdote el año 1976. De 1982 a 1992, fue monje en el monasterio de San Sava a Elaine, Australia. Ordenado obispo de Australia y Nueva Zelanda el 17 de agosto de  1992, por su Beatitud el Patriarca Pavle, en la iglesia catedral de San Miguel de Belgrado. Monseñor Luka fue nombrado Obispo de la diócesis de Europa occidental,  en 1997. Durante los dos años que siguieron fue obispo de la diócesis del Oeste de Europa y sirvió como administrador de la diócesis de Australia y de Nueva Zelanda, donde estuvo hasta el 1999.

A partir de aquí la Iglesia Ortodoxa de Barcelona y Girona ya estuvieron bajo su omophor y empezaría gradualmente la formación de las diversas Parroquias en la Península y en las islas, junto con Portugal y Occitania, hasta el presente.

mgr. luka 2mgr. luka 3

Memòria Eterna!

Memòria Eterna!

MGR. DAMASKINMgr. Damaskin, va ser el Bisbe que va succeïr a Monsenyor Laurentije. En més d’una ocasió va visitar Planils, capella de Sant Serafí de Sarov (Girona), i també una vegada va estar a Barcelona, acompanyat per la Sra. Voika, tresorera de l’episcopat per a Europa Occidental.

Va viure moments molt convulsos, quan va estar a París. El ressò de la guerra es feia sentir i en una ocasió es van viure moments molt tibants i amb gran ansietat, en els quals ell no va estar al marge del sofriment, repercutint en la seva salut.

Més tard va marxar a Amèrica, i va decidir emprendre una nova vida fins a la fi dels seus dies. Demanem a Déu que li concedeixi el repòs etern i + Memòria Eterna!

La foto correspon quan va visitar el Pla de Planils, província de Girona.

Sa Excel.lència Monsenyor Lavrentije Trifunović, Bisbe de Šabac

30 Aniversari 1988-2018 amb el Patriarcat de Sèrbia

Sa Excel.lència Monsenyor Lavrentije Trifunović, Bisbe de Šabac

L’any 1988, després de cinc anys d’monsenyor LAVRENTIJEespera canònica, finalment el Sínode del Patriarcat de Sèrbia, a través del Bisbe Lavrentije, va acollir a l’Església Ortodoxa “Protecció de la Mare de Déu” que estava inscrita en el Registre del Ministeri de l’Interior, amb la denominació de “Església Ortodoxa Espanyola”, ja que abastava la jurisdicció de tota la Península.
Ell va ser el Bisbe que va visitar per aquell temps la Parròquia de Barcelona. Malgrat la seva curta estada, no va deixar de connectar amb la comunitat i un menjar a casa del Rev. P. Jaume i de la seva esposa, la popadía Julia, va reunir a tots els fidels que van assistir a la mateixa, mdedesprés de celebrar els actes litúrgics a l’església. Es respirava una gran alegria per tots els esdeveniments tan esperats que donaven fi a un gran període d’espera incerta. Per fi l’Església tenia la benedicció del nou Bisbe.
Quan ell va marxar, les persones que van anar a acompanyar-ho a l’estació de tren no van oblidar mai el seu semblant trist i preocupat… els núvols negres de la guerra eren a punt de descarregar tota la seva càrrega… el temps a venir seria excessivament terrible i dolorós i ell ja intuïa en el seu cor el sofriment.

Visita maig 2004. Obras completes de Sant Nicolau de Jitcha i Ohrid.
Ell per aquell temps es trobava en HimDSCN8214elstur (Alemanya) i des de l’Editorial que el regentava dins de la pròpia seu episcopal, imprimia quantitat de llibres que, al seu país Sèrbia, en temps de comunisme havien estat prohibits. Així el va imprimir tota l’obra literària de Sant Nicolau de Jitcha i de Ohrid.
Les fotos corresponen a una visita que es va fer a la seu del Bisbe Lavrentije en Sabac, Sèrbia, el maig de 2004. L’alegria de la trobada va ser gran i ens va regalar totes les obres editades de Sant Nicolau que, actualment es troben en la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu
SOKO GRAD, de Barcelona.

Després de la visita a la seu episcopal de Sabac, per indicació del bisbe Lavrentije es va visitar el preciós enclavament de Soko Grad.

El Monestir està situat al peu de l’antiga fortalesa de Soko Grad, avui en ruïnes, a 15 km. de Ljubovija. Va ser fundat a iniciativa del Bisbe Lavrentije. L’Església va ser construïda entre 1991 i 1994 en un estil arquitectònic influenciat per l’escola moravDSCN8262iana de la Sèrbia medieval.
En el recinte del monestir es troba també un museu, i un edifici important, la “Casa de Nikolaj Vélimirovitch” que pot rebre unes 200 persones. Després del 2001, el monestir acull el moviment “Moba”, que es destina als joves serbis de la diàspora. L’objectiu del moviment és d’aprendre la llengua sèrbia i familiaritzar-los amb el país dels seus avantpassats.
El monestir està dedicat a Sant Nicolau de Jitcha i Ohrid.

DSCN8286

Des d’aquestes línies DSCN8206 (2)volem fer arribar al Bisbe Lavrentije el nostre gran respecte i tot el nostre afecte cap a la seva persona.  Ell sempre ens ha acollit amb bondat i generositat. Que Déu el beneeixi!

 


Sa Santedat el Patriarca Irineu

SA SANTEDAT EL PATRIARCA IRINEU.
Aquest any 2018 en què celebrem el 30 Aniversari en el Patriarcat de Sèrbia, volem parlar de Sa Santedat el Patriarca Irineu

ZEuk9lMaHR0cDovL29jZG4uZXUvaW1hZ2VzL3B1bHNjbXMvTVdJN01EQV8vZTcxYzY2OWFiYTVlYjY4NGI2Njk4MzRkYjQ5NDkxYWEuanBlZ5GTAs0C5ACBoTABEl Patriarca Irineu va néixer en 1930 en Vidovo, prop de Cacak (Sèrbia), es va matricular en el seminari de Prizren i va realitzar els seus estudis superiors en la facultat de teologia de Belgrad. Abans de convertir-se en professor en el seminari de Prizren en 1959, va ser tonsurat monjo i ordenat sacerdot, prenent el nom monàstic d’Irineu. Després d’haver-se doctorat a Atenes, va ser nomenat el 1969 per dirigir l’escola monàstica d’Ostrog, per ser a continuació designat rector del seminari de Prizren. Va ser escollit bisbe vicari de Sa Santedat el Patriarca Germà, el 1974, amb el títol de bisbe de Morava. En 1975, va ser elegit  bisbe de Nis, gran ciutat del sud de Sèrbia, lloc de naixement de Constantí el Gran.
El 22 de gener de 2010 va ser escollit Patriarca, com a successor del Patriarca Pavle. Irineu és considerat com un tradicionalista moderat, obert al diàleg interreligiós.
Després de la guerra soferta en els Balcans, el 8 de setembre de 2012, el Patriarca Irineu va participar en la catedral catòlica a Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina en una trobada dels religions per a la pau amb un gest extraordinari de reconciliació.

Resse9_0guint la història, fa quatre anys un grup d’estudiants i tutors de l’Escola de Teologia “Sant Gregori *Palamàs” van visitar Sèrbia, i van ser rebuts pel Patriarca.

2018-05-09-PHOTO-00000577

 

Sa Santedat el Patriarca Pavle

L’1 de desembre de 1990 va ser escollit el nou Patriarca, Sa Santedat Pavle

La seva vida és excepcional pel testimoniatge que ha deixat a través de la seva saviesa, humilitat i integritat. L’Editorial “Grands spirituels orthodoxes du XX siècle”, L’Age Homme, en el llibre dedicat a la seva vida, ho intitula “Le Patriarche Paul de Serbie, un saint de notre temps”, perquè ja una gran part del poble ho considera sant.
Posteriorment, després de la defunció del Patriarca Germán, sacerdots i fidels de l’Església de Barcelona, de Girona, d’Irun i França  van tenir l’ocasió de visitar i conèixer personalment al Patriarca Pavle.

260px-Patrijarh_PavleSa Santedat, el Patriarca Pavle                      (1914-2009)
La seva infància

Gojko Stojcevic, el futur Patriarca Pavle, va néixer l’11 de setembre de 1914. A l’edat de tres anys va quedar orfe, la seva àvia i la seva tia van ser els qui es van ocupar d’ell. Ell mateix va escriure: “El meu record maternal està vinculat a la meva tia, sentia per ella un amor sense límits, i va compensar la desaparició de la meva mare”, l’absència del seu pare va ser compensada per un vincle molt intens amb el Pare celeste, que es va desenvolupar en l’ambient de pietat de la seva família. Ell va dir: “Un nen que coneix el Pare Nostre des de la infància té una concepció del Pare celeste diferent quan es troba sense pares, ho viu de manera més intensa”.

Va rebre la tonsura monàstica la vigília de la Anunciació de 1948, amb el nom de Pavle (Pablo). Al cap de sis anys va ser ordenat sacerdot. Apreciant-li les competències teològiques, el Sant Sínode de l’Església ortodoxa sèrbia va decidir, en 1955, enviar-ho a la Facultat d’Atenes per acabar els seus estudis, on es va especialitzar en Estudis Bíblics i Teologia Litúrgica. A principis de l’any 1956 va ser nomenat Arximandrita i més tard, el 22 de setembre del mateix any, va ser consagrat Bisbe de la diòcesi de Raska-Prizren una diòcesi que cobreix l’actual Kosovo, una regió on va estar més de trenta anys. Des d’aquesta època va denunciar les destruccions d’Iglesias i monestirs ortodoxos, abans de portar, en els anys 1990, aquest combat a nivell internacional. L’1 de desembre de 1990 va ser proclamat Patriarca.

Kosovo, bressol de l’ortodòxia sèrbia, el Patriarca va aconsellar als serbis quedar-se en el lloc. Considerat com a moderat en el si de l’Església va rebutjar pertànyer a una Gran Sèrbia construïda “sobre el crim”. En 1997, va estar al costat dels manifestants que denunciaven el règim de Milosevic. “La nostra llavor és de no fer plorar un nen o entristir a una sola anciana pel fet de pertànyer a una altra religió, o d’una altra nació, va declarar al principi del conflicte, marcat per les escissions ètniques i culturals.

El Patriarca Pavle va ser sobretot un pastor, molt compromès mentre que bisbe en el desenvolupament de la seva diòcesi i en la defensa del seu patrimoni amenaçat i com a Patriarca al govern d’una Església, coneixedora de les divisions internes d’un ramat acorralat pels turments de diverses guerres que es van succeir durant un llarg període del seu patriarcat. El seu ensenyament es va transmetre sobretot a través dels seus discursos, missatges, homilies i en la seva correspondència privada.

patriarch-of-serbiapatriarche-pavle-de-serbie01

Un monjo de gran humilitat
Igual que quan era bisbe, com quan va ser el primat de l’Església sèrbia, el Patriarca Pavle va ser el mateix home que quan era monjo, no va deixar mai la humilitat que convé a l’estat monàstic. Acostumava anar solament caminant pels carrers o pujant en l’autobús. Es deixava fàcilment abordar per tots i els parlava de bon grat, simplement i familiarment.
(Font: Le Patriarche Paul de Serbie. L’Age d’ Homme)

L’Arxiprest Joan i la popadía María Rosa, acompanyats d’Alexander Ivancic (Sacha), l’any 2000, van ser rebuts per Sa Santedat. D’aquesta trobada va quedar gravat en les seves memòries les paraules del Patriarca, unes paraules plenes de dolçor i saviesa.
image1Una altra ocasió va ser a París, on un grup de la comunitat de Barcelona, Girona,  es trobava en aquell moment en l’ “Institut de Teologia Ortodoxa Saint Serge” i va coincidir amb ell. Va ser un regal de la Providència pels qui el van conèixer personalment.

(Foto BBC News)

beogradSa Santedat el Patriarca Pavle, es va dormir en el Senyor el diumenge 15 de novembre de 2009, a l’edat de 95 anys. L’Estat serbi va decretar dol nacional de tres dies, durant els quals prop de sis-cents mil fidels van reunir-se davant del seu fèretre, exposat en la catedral de San Miguel de Belgrad. Els funerals es van fer en la catedral de Sant Sava i la llarga processó va ser seguida per gairebé un milió de persones. Del món sencer es van rebre els condols retent homenatge al patriarca difunt, reconegut per tots, no només com un pastor excepcional, sinó com un sant. Va ser enterrat en el Monestir de Rakovica, als voltants de Belgrad.

En les fotos d’abaix veiem la visita del Patriarca Irinej en oració davant de la tomba i l’altra, l’Hieromonjo Miquel, en una visita que va fer en aquest Monestir, podent visitar la tomba del Patriarca i fer una Panikidia.

 tumba patriarca20130924_171028

46 anys d’Activitat Pedagògica

ACTIVITAT PEDAGÒGICA DES DE L’ANY 1972

davDurant els 46 anys d’existència, és a dir, des dels albors de l’Església (1972), en la primitiva parròquia “Santíssima Trinitat”, l’ Arxipreste Joan, va marcar l’inici de l’estudi a la comprensió de la Filosofia i Teologia Ortodoxa, que perdura fins el dia d’avui.

La majoria de les persones que assistien a les classes, a la petita església, del carrer d’Arnaldo d’Homs, barri de Vilaspiscina (Vila-piscis) no coneixien tan sols la Tradició Ortodoxa. El P. Joan mai ha deixat d’impartir classes i, una part d’aquestes persones, van conèixer la Tradició Ortodoxa, gràcies a l’ensenyament continuat que perdura actualment.

A través de la “Fundació Ortodòxia” que alberga l’Escola de Teologia “Sant Gregori Palamàs”, setmanalment s’imparteix formació pertinent. En l’actualitat, l’activitat és presencial, unes vint persones, a Barcelona i Online, activitat en la qual estan inscrites més de cent persones, de diferents països: Espanya, Portugal, França, Centre i Sud Amèrica. Recentment,  s’han incorporat ocupant diverses tutories: Jaume Puigdengolas Oriol, Enric Romea Roses i Joan Llàtzer García. Els Hieromonjos Serge  i Miquel  col·laboren en tasques de traducció de textos.

L’ Arxipreste Joan s’ha llicenciat en Teologia a l’Institut Ortodox de S2014-05-31 11.24.31aint Serge de París, anteriorment havia fet una llicenciatura a l’Institut de Saint Denys,  i ha cursat estudis a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Actualment és professor convidat a la Universitat Catòlica de Múrcia, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i és professor del Màster “Diversitat religiosa” impartit per la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.

L’Institut de Teologia Ortodoxa Sant Serge de París i el Seminari d’Estudis Eslaus de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ​​són entitats amb les quals l’escola manté col·laboració.

Sa Santedat el Patriarca Germà (1899-1991)

               30 Aniversari 1988-2018

Durant aquest any en curs, en què l’Església Ortodoxa Espanyola, commemora el 30 Aniversari en què es troba sota la jurisdicció del Patriarcat de Sèrbia, recollim aquells documents, fets, esdeveniments i persones que han incidit i format part d’aquest procés.

PA01Sa Seva Santedat, el Patriarca Germà (1899-1991)

Avui presentem a Sa Santedat, el Patriarca Germà que, durant el seu patriarcat, el Sant Sínode va acollir a la comunitat ortodoxa (febrer 1988). Per aquell temps la comunitat es trobava ubicada a Barcelona i a la província de Girona, quan ja tenia  una existència de setze anys (1972).

El Patriarca Germà de Sèrbia: Патријарх Герман, Patrijarh (1899-1991) va ser el 43è. Patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia, líder espiritual dels ortodoxos de l’est, des de 1958 fins a 1990. El nom complet del seu títol era Sa Seva Santedat l’Arquebisbe de Peć, Metropolita de Belgrad i Karlovci, Patriarca Serbi Germà.

Biografia
Germà va néixer el 19 d’agost de 1899, al poble de Jošanička Banja, del Regne de Sèrbia. Després d’acabar els seus estudis escolars a Velika Drenova, es va graduar en el Seminari Kruševac a Belgrad, estudiant a continuació en el Seminari de Sremski a Karlovci. Va estudiar Dret a la Sorbona de París i es va graduar a la Facultat de Teologia Ortodoxa a Belgrad, el 1942.

Va ser ordenat prevere i el 1931, es va traslladar a Vrnjacka Banja i el 1938 es converteix en referent del Sant Sínode de l’Església ortodoxa sèrbia. Més tard va ser monjo del Monestir de Studeniça, on pren el nom de Germà,  per ser més tard  ordenat Bisbe Vicari de Moràvia.

Quan el Patriarca Vicençs (Patriarch Vikentije) va morir sobtadament el 5 de juliol de 1958, hi hagué una lluita interna per succeir-lo. Germà no era assenyalat com a “guardià del tron”, com ho era el Bisbe de Braničevo, Hrizostom Vojinovic, qui era assenyalat per ocupar el càrrec. Es creu que l’elecció de Germà va ser un compromís, però perdura l’encara popular història que Aleksandar Rankovic, un alt dirigent comunista serbi i després successor de Tito, es va presentar a la sessió del Sant Sínode, fent entrar a Germà, i exclamant: “¡ aquest és el seu nou Patriarca!”

Després de 30 anys i a causa del seu estat de salut, el 27 d’agost de 1990 el Sant Sínode va designar al Bisbe Metropolità de Zagreb i Ljubljana Jovan Pavlović com a guardià del tron ​​i va triar al nou patriarca, Pavle, l’1 de desembre de 1990. El Patriarca Germà morir a l’Hospital VMA a Belgrad, el 27 d’agost de 1991, a l’edat de 92 anys, sent sepultat a l’Església de Sant Marc de BelgIMG_0378rad. El seu període de 32 anys és un dels més llargs en la història de l’Església ortodoxa sèrbia.

Germà va ser el primer Patriarca que va tenir l’Església Ortodoxa a casa nostra, en el moment en què va ser acollida pel Sant Sínode de l’Església Sèrbia, sota el omofor del Bisbe Laurentije. L’Església Ortodoxa de Barcelona, ​​no va arribar a conèixer-lo personalment, però la seva benedicció va ser crucial per a la vida futura de l’Església. L’any 2014 un grup d’estudiants de l’escola de Teologia “Sant Gregori Palamàs” va visitar l’Església de Sant Marc de Belgrad, on hi és la seva sepultura.

 

 

Parròquia de Sant Eudald i Santa Parasqueva de Ripoll

El 25 de febrer es va celebrar “El Triomf de l’Ortodòxia”. En aquest diumenge totes les parròquies ortodoxes beneeixen les icones que els fidels han portat de les seves cases. El sacerdot també beneeix els assistents amb l’aspersori o hisop. (L’aspersori també rep el nom d’hisop, perquè antigament es feia servir un ramet de les branques i fulles de la planta de l’hisop, una planta petita i olorosa que es fa als prats secs de muntanya i que es prestava a ser apta per aspergir).

L’Arxiprest Joan aquest diumenge va celebrar en la Parròquia de Ripoll i va utilitzar aquest hispo, que té la història que ara expliquem:

edfedf

Adriana Oprea ens mostra l’hisop, fet per una familiar seva de Tirgu Neamt, Romania, que el sacerdot usa en els moments que beneeix als fidels i aspergeix l’aigua beneïda. Adriana ho va demanar a Rumanía per a la Parròquia de Sant Eudald i Santa Parasqueva, de Ripoll.
Aquest hisop decorat, que recobreix unes fulles d’alfàbrega, és característic d’aquest país. Generalment són les dones que ho teixeixen i així les fulles de la planta no es desfan. Les fulles de l’alfàbrega tenen la propietat de conservar durant molt temps una aroma agradable, fins i tot ja seques.

10070702_FY89VX71NK33

Divina Liturgia Pontifical i Ordenació sacerdotal del P.Diaca José (Santos)

Celebració Divina Litúrgia Pontifical i Ordenació sacerdotal del P. Diácono José (Santos)

La Divina Litúrgia del diumenge 11 de Febrer, Diumenge del Judici Final (Carnestoltes) i Vigília de la Festivitat de Santa Eulàlia de Barcelona, els sacerdots: Arxipreste Joan, Arxipreste Martí, Rev. P. Macario, Rev. P. Josep Lluís, Hieromonjo Miquel, Rev.P. Richard, Rev. P. Paulo, Rev. P. Marko, Hieromonjo Justin, Rev. P. Igor, Rev. P. Romain, tots de la diòcesi del Patriarcat de Sèrbia, juntament amb els diaques i clergues menors van acompanyar en l’Ofici litúrgic al Metropolita i Bisbes presents. S.I. Metropolita Jovan, Bisbe S.I. Msr. Luka i S.I. Msr. Ignatije

IMG_20180211_113758
Durant la mateixa es va ordenar sacerdot al P. diaca José (Santos), que ha estat el diaca permanent durant més de trenta-cinc anys en la Parròquia de Barcelona. És una benedicció per a tots: PER MOLTS ANYS, P. JOSÉ! PER MOLTS ANYS, POPADIA ROSA MARÍA! Que Déu us beneeixi!

El cor de la parròquia va cantar juntament amb el Cor de Sant *Simeón, dirigit respectivament per Lluís Mauri i *Nunnamed (2)ana *Peradze. Tot el poble va apreciar gratament aquesta participació conjunta, quan les veus  ressonant en el Temple van fer d’això una experiència inoblidable,
donant gràcies a Déu per aquest moment.IMG_0370
b9