Sa Santedat el Patriarca Pavle

L’1 de desembre de 1990 va ser escollit el nou Patriarca, Sa Santedat Pavle

La seva vida és excepcional pel testimoniatge que ha deixat a través de la seva saviesa, humilitat i integritat. L’Editorial “Grands spirituels orthodoxes du XX siècle”, L’Age Homme, en el llibre dedicat a la seva vida, ho intitula “Le Patriarche Paul de Serbie, un saint de notre temps”, perquè ja una gran part del poble ho considera sant.
Posteriorment, després de la defunció del Patriarca Germán, sacerdots i fidels de l’Església de Barcelona, de Girona, d’Irun i França  van tenir l’ocasió de visitar i conèixer personalment al Patriarca Pavle.

260px-Patrijarh_PavleSa Santedat, el Patriarca Pavle                      (1914-2009)
La seva infància

Gojko Stojcevic, el futur Patriarca Pavle, va néixer l’11 de setembre de 1914. A l’edat de tres anys va quedar orfe, la seva àvia i la seva tia van ser els qui es van ocupar d’ell. Ell mateix va escriure: “El meu record maternal està vinculat a la meva tia, sentia per ella un amor sense límits, i va compensar la desaparició de la meva mare”, l’absència del seu pare va ser compensada per un vincle molt intens amb el Pare celeste, que es va desenvolupar en l’ambient de pietat de la seva família. Ell va dir: “Un nen que coneix el Pare Nostre des de la infància té una concepció del Pare celeste diferent quan es troba sense pares, ho viu de manera més intensa”.

Va rebre la tonsura monàstica la vigília de la Anunciació de 1948, amb el nom de Pavle (Pablo). Al cap de sis anys va ser ordenat sacerdot. Apreciant-li les competències teològiques, el Sant Sínode de l’Església ortodoxa sèrbia va decidir, en 1955, enviar-ho a la Facultat d’Atenes per acabar els seus estudis, on es va especialitzar en Estudis Bíblics i Teologia Litúrgica. A principis de l’any 1956 va ser nomenat Arximandrita i més tard, el 22 de setembre del mateix any, va ser consagrat Bisbe de la diòcesi de Raska-Prizren una diòcesi que cobreix l’actual Kosovo, una regió on va estar més de trenta anys. Des d’aquesta època va denunciar les destruccions d’Iglesias i monestirs ortodoxos, abans de portar, en els anys 1990, aquest combat a nivell internacional. L’1 de desembre de 1990 va ser proclamat Patriarca.

Kosovo, bressol de l’ortodòxia sèrbia, el Patriarca va aconsellar als serbis quedar-se en el lloc. Considerat com a moderat en el si de l’Església va rebutjar pertànyer a una Gran Sèrbia construïda “sobre el crim”. En 1997, va estar al costat dels manifestants que denunciaven el règim de Milosevic. “La nostra llavor és de no fer plorar un nen o entristir a una sola anciana pel fet de pertànyer a una altra religió, o d’una altra nació, va declarar al principi del conflicte, marcat per les escissions ètniques i culturals.

El Patriarca Pavle va ser sobretot un pastor, molt compromès mentre que bisbe en el desenvolupament de la seva diòcesi i en la defensa del seu patrimoni amenaçat i com a Patriarca al govern d’una Església, coneixedora de les divisions internes d’un ramat acorralat pels turments de diverses guerres que es van succeir durant un llarg període del seu patriarcat. El seu ensenyament es va transmetre sobretot a través dels seus discursos, missatges, homilies i en la seva correspondència privada.

patriarch-of-serbiapatriarche-pavle-de-serbie01

Un monjo de gran humilitat
Igual que quan era bisbe, com quan va ser el primat de l’Església sèrbia, el Patriarca Pavle va ser el mateix home que quan era monjo, no va deixar mai la humilitat que convé a l’estat monàstic. Acostumava anar solament caminant pels carrers o pujant en l’autobús. Es deixava fàcilment abordar per tots i els parlava de bon grat, simplement i familiarment.
(Font: Le Patriarche Paul de Serbie. L’Age d’ Homme)

L’Arxiprest Joan i la popadía María Rosa, acompanyats d’Alexander Ivancic (Sacha), l’any 2000, van ser rebuts per Sa Santedat. D’aquesta trobada va quedar gravat en les seves memòries les paraules del Patriarca, unes paraules plenes de dolçor i saviesa.
image1Una altra ocasió va ser a París, on un grup de la comunitat de Barcelona, Girona,  es trobava en aquell moment en l’ “Institut de Teologia Ortodoxa Saint Serge” i va coincidir amb ell. Va ser un regal de la Providència pels qui el van conèixer personalment.

(Foto BBC News)

beogradSa Santedat el Patriarca Pavle, es va dormir en el Senyor el diumenge 15 de novembre de 2009, a l’edat de 95 anys. L’Estat serbi va decretar dol nacional de tres dies, durant els quals prop de sis-cents mil fidels van reunir-se davant del seu fèretre, exposat en la catedral de San Miguel de Belgrad. Els funerals es van fer en la catedral de Sant Sava i la llarga processó va ser seguida per gairebé un milió de persones. Del món sencer es van rebre els condols retent homenatge al patriarca difunt, reconegut per tots, no només com un pastor excepcional, sinó com un sant. Va ser enterrat en el Monestir de Rakovica, als voltants de Belgrad.

En les fotos d’abaix veiem la visita del Patriarca Irinej en oració davant de la tomba i l’altra, l’Hieromonjo Miquel, en una visita que va fer en aquest Monestir, podent visitar la tomba del Patriarca i fer una Panikidia.

 tumba patriarca20130924_171028

46 anys d’Activitat Pedagògica

ACTIVITAT PEDAGÒGICA DES DE L’ANY 1972

davDurant els 46 anys d’existència, és a dir, des dels albors de l’Església (1972), en la primitiva parròquia “Santíssima Trinitat”, l’ Arxipreste Joan, va marcar l’inici de l’estudi a la comprensió de la Filosofia i Teologia Ortodoxa, que perdura fins el dia d’avui.

La majoria de les persones que assistien a les classes, a la petita església, del carrer d’Arnaldo d’Homs, barri de Vilaspiscina (Vila-piscis) no coneixien tan sols la Tradició Ortodoxa. El P. Joan mai ha deixat d’impartir classes i, una part d’aquestes persones, van conèixer la Tradició Ortodoxa, gràcies a l’ensenyament continuat que perdura actualment.

A través de la “Fundació Ortodòxia” que alberga l’Escola de Teologia “Sant Gregori Palamàs”, setmanalment s’imparteix formació pertinent. En l’actualitat, l’activitat és presencial, unes vint persones, a Barcelona i Online, activitat en la qual estan inscrites més de cent persones, de diferents països: Espanya, Portugal, França, Centre i Sud Amèrica. Recentment,  s’han incorporat ocupant diverses tutories: Jaume Puigdengolas Oriol, Enric Romea Roses i Joan Llàtzer García. Els Hieromonjos Serge  i Miquel  col·laboren en tasques de traducció de textos.

L’ Arxipreste Joan s’ha llicenciat en Teologia a l’Institut Ortodox de S2014-05-31 11.24.31aint Serge de París, anteriorment havia fet una llicenciatura a l’Institut de Saint Denys,  i ha cursat estudis a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Actualment és professor convidat a la Universitat Catòlica de Múrcia, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i és professor del Màster “Diversitat religiosa” impartit per la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.

L’Institut de Teologia Ortodoxa Sant Serge de París i el Seminari d’Estudis Eslaus de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ​​són entitats amb les quals l’escola manté col·laboració.

Sa Santedat el Patriarca Germà (1899-1991)

               30 Aniversari 1988-2018

Durant aquest any en curs, en què l’Església Ortodoxa Espanyola, commemora el 30 Aniversari en què es troba sota la jurisdicció del Patriarcat de Sèrbia, recollim aquells documents, fets, esdeveniments i persones que han incidit i format part d’aquest procés.

PA01Sa Seva Santedat, el Patriarca Germà (1899-1991)

Avui presentem a Sa Santedat, el Patriarca Germà que, durant el seu patriarcat, el Sant Sínode va acollir a la comunitat ortodoxa (febrer 1988). Per aquell temps la comunitat es trobava ubicada a Barcelona i a la província de Girona, quan ja tenia  una existència de setze anys (1972).

El Patriarca Germà de Sèrbia: Патријарх Герман, Patrijarh (1899-1991) va ser el 43è. Patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia, líder espiritual dels ortodoxos de l’est, des de 1958 fins a 1990. El nom complet del seu títol era Sa Seva Santedat l’Arquebisbe de Peć, Metropolita de Belgrad i Karlovci, Patriarca Serbi Germà.

Biografia
Germà va néixer el 19 d’agost de 1899, al poble de Jošanička Banja, del Regne de Sèrbia. Després d’acabar els seus estudis escolars a Velika Drenova, es va graduar en el Seminari Kruševac a Belgrad, estudiant a continuació en el Seminari de Sremski a Karlovci. Va estudiar Dret a la Sorbona de París i es va graduar a la Facultat de Teologia Ortodoxa a Belgrad, el 1942.

Va ser ordenat prevere i el 1931, es va traslladar a Vrnjacka Banja i el 1938 es converteix en referent del Sant Sínode de l’Església ortodoxa sèrbia. Més tard va ser monjo del Monestir de Studeniça, on pren el nom de Germà,  per ser més tard  ordenat Bisbe Vicari de Moràvia.

Quan el Patriarca Vicençs (Patriarch Vikentije) va morir sobtadament el 5 de juliol de 1958, hi hagué una lluita interna per succeir-lo. Germà no era assenyalat com a “guardià del tron”, com ho era el Bisbe de Braničevo, Hrizostom Vojinovic, qui era assenyalat per ocupar el càrrec. Es creu que l’elecció de Germà va ser un compromís, però perdura l’encara popular història que Aleksandar Rankovic, un alt dirigent comunista serbi i després successor de Tito, es va presentar a la sessió del Sant Sínode, fent entrar a Germà, i exclamant: “¡ aquest és el seu nou Patriarca!”

Després de 30 anys i a causa del seu estat de salut, el 27 d’agost de 1990 el Sant Sínode va designar al Bisbe Metropolità de Zagreb i Ljubljana Jovan Pavlović com a guardià del tron ​​i va triar al nou patriarca, Pavle, l’1 de desembre de 1990. El Patriarca Germà morir a l’Hospital VMA a Belgrad, el 27 d’agost de 1991, a l’edat de 92 anys, sent sepultat a l’Església de Sant Marc de BelgIMG_0378rad. El seu període de 32 anys és un dels més llargs en la història de l’Església ortodoxa sèrbia.

Germà va ser el primer Patriarca que va tenir l’Església Ortodoxa a casa nostra, en el moment en què va ser acollida pel Sant Sínode de l’Església Sèrbia, sota el omofor del Bisbe Laurentije. L’Església Ortodoxa de Barcelona, ​​no va arribar a conèixer-lo personalment, però la seva benedicció va ser crucial per a la vida futura de l’Església. L’any 2014 un grup d’estudiants de l’escola de Teologia “Sant Gregori Palamàs” va visitar l’Església de Sant Marc de Belgrad, on hi és la seva sepultura.

 

 

Parròquia de Sant Eudald i Santa Parasqueva de Ripoll

El 25 de febrer es va celebrar “El Triomf de l’Ortodòxia”. En aquest diumenge totes les parròquies ortodoxes beneeixen les icones que els fidels han portat de les seves cases. El sacerdot també beneeix els assistents amb l’aspersori o hisop. (L’aspersori també rep el nom d’hisop, perquè antigament es feia servir un ramet de les branques i fulles de la planta de l’hisop, una planta petita i olorosa que es fa als prats secs de muntanya i que es prestava a ser apta per aspergir).

L’Arxiprest Joan aquest diumenge va celebrar en la Parròquia de Ripoll i va utilitzar aquest hispo, que té la història que ara expliquem:

edfedf

Adriana Oprea ens mostra l’hisop, fet per una familiar seva de Tirgu Neamt, Romania, que el sacerdot usa en els moments que beneeix als fidels i aspergeix l’aigua beneïda. Adriana ho va demanar a Rumanía per a la Parròquia de Sant Eudald i Santa Parasqueva, de Ripoll.
Aquest hisop decorat, que recobreix unes fulles d’alfàbrega, és característic d’aquest país. Generalment són les dones que ho teixeixen i així les fulles de la planta no es desfan. Les fulles de l’alfàbrega tenen la propietat de conservar durant molt temps una aroma agradable, fins i tot ja seques.

10070702_FY89VX71NK33

Divina Liturgia Pontifical i Ordenació sacerdotal del P.Diaca José (Santos)

Celebració Divina Litúrgia Pontifical i Ordenació sacerdotal del P. Diácono José (Santos)

La Divina Litúrgia del diumenge 11 de Febrer, Diumenge del Judici Final (Carnestoltes) i Vigília de la Festivitat de Santa Eulàlia de Barcelona, els sacerdots: Arxipreste Joan, Arxipreste Martí, Rev. P. Macario, Rev. P. Josep Lluís, Hieromonjo Miquel, Rev.P. Richard, Rev. P. Paulo, Rev. P. Marko, Hieromonjo Justin, Rev. P. Igor, Rev. P. Romain, tots de la diòcesi del Patriarcat de Sèrbia, juntament amb els diaques i clergues menors van acompanyar en l’Ofici litúrgic al Metropolita i Bisbes presents. S.I. Metropolita Jovan, Bisbe S.I. Msr. Luka i S.I. Msr. Ignatije

IMG_20180211_113758
Durant la mateixa es va ordenar sacerdot al P. diaca José (Santos), que ha estat el diaca permanent durant més de trenta-cinc anys en la Parròquia de Barcelona. És una benedicció per a tots: PER MOLTS ANYS, P. JOSÉ! PER MOLTS ANYS, POPADIA ROSA MARÍA! Que Déu us beneeixi!

El cor de la parròquia va cantar juntament amb el Cor de Sant *Simeón, dirigit respectivament per Lluís Mauri i *Nunnamed (2)ana *Peradze. Tot el poble va apreciar gratament aquesta participació conjunta, quan les veus  ressonant en el Temple van fer d’això una experiència inoblidable,
donant gràcies a Déu per aquest moment.IMG_0370
b9

Conferència de Monsenyor Jovan (Vranishkovski), Arquebisbe d’Ohrid i Metropolita de Skopije

10 de febrer. CONFERÈNCIA “CATOLICITAT i ETNOFILETISME”, per Monsenyor Jovan (Vranishkovski), Arquebisbe d’Ohrid i Metropolita de Skopije.

Organitzat per la Fundació Ortodòxia (Àrea Formació Teològica) Escola “Sant Gregorio *Palamás”, la conferència tingué lloc en l’aula de la Parròquia de la “Protecció de la Mare de Deu” Barcelona.

Les primeres paraules de Monsenyor Jovan van ser per agraïr la invitació que se li havia fet, per la possibilitat d’estar entre nosaltres: “Crec que puc aprendre en estar aquí, sobre el que vaig a exposar…” “Els problemes” entre les esglésies autocéfalas persistiran fins que no tornin als principis fonamentals… és necessari vèncer el Nacional-Filetisme (Etnofiletisme)…

2018-02-12-PHOTO-00000029 (2)De la seva conferència resaltem aquestes línies: “El desig de viure una vida en unió amb Crist implica un canvi voluntari en la manera de vida. La forma de vida natural encoratja i forma a un home per desenvolupar l’instint de supervivència. Amb un instint de supervivència tan desenvolupat, l’home sol estar disposat a sacrificar a tots per la seva pròpia supervivència. Per contra, la vida en el cos de l’església, sense ignorar l’instint de vida per a la supervivència, el judici desenvolupat instint de comunió, i que significa confiança, primer en Déu, i també en els membres del cos de l’Església. Confiar en Déu i en altres membres del cos de l’Església prepara al cristià per sacrificar-se pels altre…” Monsenyor *Jovan va fer referència a la lectura de l’Epístola als *Gálatas 3,26-29: “Tots, doncs, sou fills de Déu per la fe en Crist Jesús. Perquè quants en Crist heu estat batejats, us heu vestit de Crist. No hi ha ja jueu o grec, no hi ha servent o lliure, no hi ha home o dona, perquè tots sou de Crist…”

 

Assemblea General de l’Església Ortodoxa Espanyola del Patriarcat de Sèrbia

10 de febrer 2018
Assemblea General de l’Església Ortodoxa Espanyola, del Patriarcat de Sèrbia.

El dissabte al matí 2018-02-12-PHOTO-00000025es va celebrar l’Assemblea General de l’Església, amb tots els representants de les parròquies de la península, de les Illes Canàries i de Mallorca; estant absents el Rev.P. Serge de Castelsarracin (anteriorment de FA) i el Rev. P. Dàmaso de la Corunya. Cadascun dels presents i representants van exposar la situació de les pròpies parròquies; en el transcurs dIMG-20180217-WA0024e la mateixa, es va anunciar l’ordenació del P. diáca Jose, de la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu, amb gran acceptació i aplaudiment de tots els assistents. La “Fraternitat de Santa Eulalia”, en boca de la Presidenta, va exposar el treball que s’està realitzant aquest any 2018, en què se celebra el 30 Aniversari de pertinença al Patriarcat de Sèrbia. Un dels projectes és visitar el Patriarca Irineu, a Belgrad, i que, a partir d’ara, i amb la benedicció de Monsenyor Luka, s’haurà de preparar l’agenda per a  la visita. El Secretari general el Dr. Lluís Mauri va recollir les actes de totes les parròquies, que al seu torn, es lliuraran a la Diòcesi.

Festivitat de Santa Eulàlia i commemoració del 30 aniversari en el Patriarcat de Sèrbia

Concert “Resurrecció” Cor “Sant Simeó.” Mestra del Cor Nana Peradze.

Aquest mes de febrer, el dia 14, (1988-2018) es compleixen els 30 anys en què
l’Església Ortodoxa Espanyola està en la jurisdicció del Patriarcat de Sèrbia, amb las Seva Santedat el Patriarca Irineo i la seva Excel·lència Monsenyor Luka, bisbe d’Europa Occidental.

El dia 9 de feb20180209_182314rer, es va iniciar el primer acte de celebració de l’Aniversari, amb l’actuació del Cor  “Sant Simeó“, de la Catedral Sant Sava de París, en el Concert “Resurrecció”. La mestra de cor Nana Peradze, formant un quintet, van interpretar cants ortodoxos, bizantins, eslaus i georgians. El concert es va realitzar a l’Església romànica de “Sant Pau del Camp”, de Barcelona, amb notable assistència de públic.

En aquest acte van estar presents la seva Excel·lència, el Metropolita Monsenydavor Jovan (Vranishkovski), l’Arquebisbe de Ohrid i Metropolita de Skopje;  Monsenyor Ignatje, bisbe de Pozarevac-Branicevsko, i la seva Excel·lència Monsenyor Luka, bisbe d’Europa occidental que, -a causa del mal temps no va poder estar present-; l’Arxipreste Joan, Vicari General per a Espanya i Portugal i l’Arxipreste Martí, rector de la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu, de Barcelona, juntament amb sacerdots, diaques i fidels de la Eparquía de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia, situats en la Península, en les Illes Balears, Illes Canàries i Occitània.

Van assistir gran nombre de representants de diverses comunitats cristianes, associacions culturals, i de drets humans, així com amics i familiars.
Va haver-hi representants del govern català, el director Sr. Enric Vendrell i la Sotsdirectora Sra. Isabel Escandell de la Direcció General  d’ “Afers Religiosos” de la Generalitat de Catalunya i la Sra. Lola López, comissionada per a la Diversitat i Interculturalitat, de l’Ajuntament de Barcelona.
dav
Les veus del cor de la Catedral de San Sava de París van omplir el recinte amb sonoritat nítida i de gran espiritualitat, donant a conèixer per a molts els cants religiosos de la tradició ortodoxa.

Conferència: “La lliçó espiritual de la revolució rusa”

“LA LLIÇÓ ESPIRITUAL DE LA REVOLUCIÓ RUSSA”. Amb aquest títol, l’Arxiprest Pavel Velikanov, professor de l’Acadèmia de Teologia del Patriarcat de Moscou, va impartir una conferència, dins del marc de la Setmana d’Oració per la unitat dels cristians, convidat per la comunitat de Sant Egidio.

Les seves paraules van transmetre de forma molt pedagògica una lliçó molt viva que va mantenir l’interès, fins al final, a les persones assistents a l’acte. A través de preguntes formulades va entrar en casos concrets amb l’interès de comunicar als assistents, el desig de conèixer la Santa Rússia, que al segle XX trastocaria el cor del poble rus, quan en lloc de les esglésies que van destruir, van construir centres de cultura i Rússia es va convertir en comunista.
En aquestes línies aportem una breu introducció de la seva conferència:
En la *Lavra de Sant Sergio de hdr*Radonez es va fer una exposició de fotografia, realitzada per un fotògraf de gran renom. Sant Sergi va ser el fundador d’aquest gran monestir i ell mateix va unir els diferents estats de Rússia. Els comunistes van voler destruir aquest centre espiritual.
Les fotos exposades eren analògiques, (que difereixen de les fotos digitals). Quan prenem una foto analògica pot fer una ampliació nítida d’1 x 2,5 m. En ampliar les fotografies podia veure’s al detall aquells fets que van fer canviar el curs de la història de Rússia. Jo mateix vaig visitar aquesta exposició, comenta el professor Pavel Velikanov.
Així en les fotografies podia veure’s com destruïen les campanes, com els obrers colpejaven fins a destruir-les. Veient les cares de les persones que ho destruïen tot, vaig sortir d’aquesta exposició molt desconcertat. Quan vaig veure les cares alegres i felices radiants de felicitat, quan van tirar les icones que tenien. Aquestes persones creien que s’estaven alliberant.
Com va poder ocórrer aquest canvi, després de 900 anys de creença? Si volem donar una resposta  això resulta realment difícil.
Si observem la història, veurem que uns fets mostren la tragèdia: entre l’any 1917 i el 1940, en menys de trenta anys va passar el següent: en 1917 havien 67.000 esglésies i en el 1940 havien 500; l’any 1917 havien 66.000 sacerdots i en el 1940 menys de 400; 64 bisbes en 1917 i 4 bisbes en 1940.
Què va ocórrer a Rússia en aquest període? … en temps de Stalin, anaven  afusellar a unes persones i el que signava la llista dels noms dels afectats, tenia una germana que estava en la llista i era monja…. I ens preguntem contra qui es feia la persecució?…

Benedicció de les Aigües a Puerto de la Cruz/Canaries

L’ Hieromonjo MIMG-20180120-WA0024iquel va celebrar en la Parròquia de la “Presentació de la Mare de Déu en el Temple”, a Puerto de la Cruz, la Gran Benedicció de les aigües. Els fidels van poder portar-se a les seves cases l’aigua beneïda.
Després, van marxar a un lloc anomenat “Mare d’Aigua que està en un entorn impressionant, on l’aigua d’una deu sorgeix de la cavitat de la mateixa roca. Aquest lloc es troba a una quart d’hora amb cotxe, des de PuertoIMG-20180120 2-WA0040 de la Cruz. Per arribar, hi ha uns barrancs profunds que van a parar al mar i es descendeix per la muntanya uns deu minuts. En aquest indret, el Hieromonjo Miquel va beneir les aigües, seguit dels fidels de la parròquia.