Presentació del vídeo “Santa Eulàlia de Barcelona vista amb els ulls de l’iconògraf”.


Amb motiu del cuaranta-i-unè aniversari del naixement de l’Església Ortodoxa de Barcelona i dels 25 anys que aquesta església es troba sota la protecció del Patriarcat de Sèrbia, baix l’omofori de Msr. Luka.

El 15 de febrer, a les 19:30h  tindrà lloc a la parroquia de Barcelona (carrer Aragó, 181) la presentació d’aquest vídeo.

Participaran com a ponents en Pere Bosch, la Mercè Poch, la Montserrat Paulí i la Maria Rosa Ocaña.

La intenció del vídeo és donar amb senzillesa i estimació el valor del martiri que va patir aquesta adolescent barcelonina del segle IV . Ho fem amb mirada propera, per allò que tenim més a l’abast i al mateix temps, amb una mirada que pot semblar un tant llunyana, pel testimoni donat per un sant i teòleg ortodox contemporani de Sèrbia, Sant Nicolau Vélimirovitch, que va ser l’autor d’un himne dedicat a la santa.

Les imatges fan un recorregut per la ciutat, seguint les petjades d’Eulàlia, i també a través de l’himne i de la icona que, en mans de l’ iconògraf, ens condueix a la contemplació d’una presència transfigurada, que ens vol parlar del mon diví.

Ens preguntem:

- Quin és el missatge que podem sostreure’n, després de tants segles?

- Quin és el llenguatge dels sants per l’home d’avui?

- Quin és el missatge per tos els qui pateixen en els nostres dies la tortura, les vexacions,els mals tractament, les humiliacions fins a la mort? …

Els Sants ens parlen de la Bondat i la Misericòrdia de Déu.

Us hi esperem!

Fraternitat de Santa Eulàlia de Barcelona –

Església Ortodoxa- Carrer Aragó,181 – Tel.659 444 764

Celebració de Sant Sava i Santa Nino.

Diumenge que ve 27 de gener, a la parròquia de Barcelona se celebrarà la festa de Sant Sava, patró protector de Sèrbia i de Santa Nino, patrona de Geòrgia (14 de gener, 27 segons el calendari julià).

A la litúrgia es cantaran els troparis dels sants i al finalitzar, se celebrarà una eslava en honor d’ells.

Convidem des d’aquí a tots els residents serbis que viuen a Barcelona i els seus voltants a celebrar amb nosaltres aquesta festa en honor de Sant Sava.

 

Barcelona: Setmana de pregària per la unitat dels cristians.

La setmana del 14 al 20 de gener s’ha celebrat la Setmana de la Unitat del cristians amb diversos actes que van tindre lloc a Barcelona, en els quals va participar la nostra parròquia. A l’acte celebrat que es va celebrar a la catedral catòlica, el pare Martí, el nostre rector, va fer el següent parlament:

Un any més ens tornem a trobar cristians de diferents confessions cristianes per pregar a Déu nostre Senyor i creador, autor de la vida, perquè ens guiï vers el camí de la unitat. Però aquesta unitat a la que ens referim, no és quelcom que hem de construir nosaltres, sinó que és una realitat orgànica, existent i viva, a la que som convidats a incorporar-nos per viure-la també nosaltres personalment. Quan Sant Pau ens diu que l’Església és el Cos del Crist, s’està referint a aquesta unitat orgànica i viva on Déu i l’home es troben.

Aleksei Khomiakov, un gran teòleg ortodox del segle XVIII, en la seva obra Tserkov odnà – “l’Església és una” -, ens diu que l’Església és Una encara que l’home que viu a la terra la vegi dividida. Perquè l’Església no és una institució organitzada feta pels homes, sinó que és un misteri de comunió del Creador i de la creatura a la imatge de la comunió existent entre les persones o hipòstasis de la Santíssima Trinitat.

En aquest sentit Aleksei Komiakov ens diu: “La unitat de l’Església deriva necessàriament de la unitat divina” “L’Església no és ni una doctrina, ni un sistema, ni una institució. L’Església és un organisme viu, un organisme de veritat i d’amor, o, més exactament, la veritat i l’amor en quant organisme.”

Aquestes paraules lliguen perfectament amb les paraules de l‘Evangelista Joan quan ens diu: “perquè tots siguin u, perquè ells també siguin u en nosaltres igual com tu, Pare, ets en mi i jo sóc en tu, perquè el món cregui que tu m’has enviat.” (Jn. 20, 21)

D’aquesta forma se’ns revela la unitat en el si de la divinitat que es dóna a conèixer en el bell mig de la creació perquè coneguem, per participació a la vida divina, quina és la veritat de la nostra existència; i aquest ha de ser el nostre punt de referència per abordar qualsevol intent d’unitat entre les diferents comunitats cristianes.

No es tracta de trobar un comú denominador que ens apropi a expressar consensuadament quina és la nostra fe, sinó de viure en el si de l’Església el misteri de la vida en el seu sentit més profund i ontològic que es manifesta quan Déu i l’home es troben.

Això és el que ens van transmetre els Apòstols a través del kerigma apostòlic, això és el que s’expressa en el símbol de fe que es va redactar en els dos primers Concilis Ecumènics, de Nicea i de Constantinoble, i això és el misteri contingut en les paraules d’aquest mateix símbol quan se’ns diu “en l’Església, Una, Santa, Catòlica i Apostòlica”.

Una perquè una és l’expressió plena de la vida en comunió amb el nostre Creador. Santa perquè l’únic Sant, Déu, ens santifica a tots. Catòlica per la universalitat còsmica de la nostra existència i Apostòlica perquè els apòstols van ser els transmissors d’aquesta experiència.

Las primeres comunitats cristianes, donen testimoni d’una vida eclesial que és l’expressió d’aquesta experiència, però desprès, les misèries de la humanitat caiguda s’han manifestat amb força i hem trencat aquesta unitat de la vida comuna amb Déu, expressada en l’estructura eclesial de l’Església de Crist i, dient que confessem el mateix Crist, hem perdut la comunió entre nosaltres. Cosa paradoxal que ens obliga a la reflexió i al penediment.

Preguem doncs a Crist el nostre Déu, que s’apiadi de nosaltres i que ens incorpori a aquest misteri d’unitat on la vida es manifesta amb tota la seva plenitud, i d’aquesta forma trobem l’expressió comuna en una mateixa estructura eclesial.

P. Martí. Església Ortodoxa. Patriarcat de Sèrbia

 

SETMANA DE PREGÀRIA PER A LA UNITAT DELS CRISTIANS a la parròquia de Barcelona

Aside

Aquest any el tema de reflexió central de la Setmana de pregària de la Unitat dels cristians es troba en el passatge del profeta Miqueas 6, 6-8: “Amb què em presentaré al Senyor i m’inclinaré al Deu del cel?… “
Oferim algunes de les propostes que es realitzaran durant la setmana de la Unitat i en la que participaran les Esglésies Ortodoxes dels diversos Patriarcats, presents a Barcelona.
PROGRAMA
Dimarts 15 gener, 19h.Llibreria Claret (C /Roger de Llúria/Urquinaona)
Exposició de fotografies sobre les activitats de les diverse comunitats cristianes.
Participació: Parròquia ortodoxa “Protecció de la Mare de Déu”
Dimecres 16 gener, 12h. Facultat de Teologia de Barcelona (C/.Diputació/Balmes): Taula rodona Presidida pel degà de la Facultat Rv. Armand Puig
Participació: P. AurelBunda (Patriarcat Romania)
P. Serafí (Patriarcat de Moscou)
Arxipreste Joan (Patriarcat de Sèrbia)
Divendres 18 gener, 20h. Catedral Catòlica de Barcelona: Pregària per la Unitat dels cristians
Participació: Juntament amb d’altres confessions, representants dels diversos Patriarcats de les esglésies ortodoxes
Dissabte 19 gener, 19h. Parròquia Protecció de la Mare de Déu (C/Aragó, 181 /Muntaner): Ofici de Vespres ortodoxes
Participació: Centre Ecumènic de Catalunya i representants de diverses comunitats i parròquies.
Després de la pregària hi haurà un refrigeri

El patriarca de Sèrbia Ireneu exclou les negociacions amb “l’Església ortodoxa de Macedònia” sobre el seu estatut, mentre que l’arquebisbe de Ohrid Joan romangui empresonat.


Les Esglésies ortodoxes sèrbia i macedonia no discutiran pel que fa a l’estatut de l’Església de Macedònia mentre que Monsenyor Joan Vraniškovski no sigui posat en llibertat, ha declarat el patriarca de Sèrbia, Ireneu. En ocasió dels funerals del patriarca de Bulgària, Màxim, als quals assistia, el patriarca Ireneu ha declarat a la televisió búlgara que estava disposat a prosseguir les converses en vistes a regularitzar la qüestió ecclesial macedonia. Ha subratllat, no obstant això, que això serà imposible mentre que l’arquebisbe Joan estigui a la presó. “Mentre que l’arquebisbe Joan Vraniškovski estigui a la presó, no es pot discutir” ha dit el patriarca Ireneu, afegint que el prevalgut de l’Església “ortodoxa de Macedònia”, Monsenyor Esteve, li havia promès “resoldre aquesta qüestió”, el que no s’ha produït.

Font: www.orthodoxie.com

 

 

Defunció del Patriarca Màxim de Bulgària, primat de l’Església ortodoxa búlgara

6 de novembre del 2012.

El patriarca Màxim, que acabava de celebrar els seus 98 anys, s’ha dormit en el Senyor el dia 6 de novembre, a les 3:50 hores en l’hospital “Lozinets”, a Sofia, on es trobava ingressat des de feia diverses setmanes. El patriarca Màxim era el més antic, tant per edat com per la durada d’un ministeri patriarcal, entre els prevalguts de les Esglésies ortodoxes autocéfales.

 

 

 

 

6-7 d’Octubre: Protecció (Prokov) de la Mare de Déu i sempre Verge, María. Festa patronal de la parròquia de Barcelona.

 

 

La parròquia de Barcelona ha festejat els dies 6 i 7 d’octubre la seva festa patronal, la Protecció (Prokov) de la Mare de Déu i sempre Verge, María (el dia de la festa és el 1 d’octubre (ús eslau), amb diversos actes, que han tingut la seva culminació amb la Divina Litúrgia celebrada el diumenge, presidida pel nostre bisbe Monsenyor Luka, vingut a tal fi des de la seva residència a París.

Així, el dissabte dia 6 al matí, va tenir lloc una conferència pronunciada pel pare Joan García, Vicari de la nostra Església, sobre “Theoría. Arrels i fonaments”.

En la tarda del mateix dissabte es van celebrar les vespres majors, presidides pel nostre bisbe Monsenyor Luka.

A aquesta conferència, van tenir a bé acompanyar-nos el Sr. Xavier Puigdollers, Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, el P. Joan Botam, caputxí i president del Centri *Ecumènic de Catalunya, el P.*Agapito rector de la parròquia de María Reina, i el rector la parròquia de Sant Josep Oriol.

Com ja hem esmentat, el diumenge es va celebrar la Divina Litúrgia, presidida per Monsenyor Luka. La celebració de la litúrgia va tenir el seu colofó en un menjar fraternal dels membres de la parròquia, i els seus convidats, celebrada en un restaurant de la ciutat.

Igualment, ens van acompanyar en aquestes celebracions els nostres germans de les parròquies de Girona (p. Jaume), Mallorca (p. Miquel), Ripoll (p. Mihail), Irún (p. Pablo) i La Corunya (p. Dámaso), encapçalats pels seus rectors i diversos fidels.

Prémer aqui per a veure algunes fotos dels diferents actes

Calella mostra al públic l’exposició ‘Art sacre, la tradició avui’

L’exposició ‘Art sacre, la tradició avui’, pot visitar-se a la Sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell (plaça de l’Ajuntament, 1 – 3), de Calella. Estarà oberta des del dia de la inauguració, dissabte 20 d’octubre, fins al 9 de desembre. L’horari és de dimecres a dissabtes, de 6 a 9 del vespre, i diumenges i festius, d’11.30 a 2 del migdia.

Sota el títol ‘Art sacre, la tradició avui’, s’aplega el treball artístic d’un grup de persones a les quals uneix la producció d’obres d’art de caire religiós. Està integrat per alumnes de l’escola d’icones de la Santíssima Trinitat; Neculai Saftiu (professor del centre), que participa també amb les seves icones; Francesc Faijula, que hi presenta una petita mostra del que són les seves escultures; Joan-Carles Osuna, amb diferents taules de pintura medieval, entre romànic i gòtic; i Amparo Morató, amb miniatures sobre pergamí.

La tècnica utilitzada en les obres que es mostraran a l’exposició i referent a la pintura sobre fusta (icones, romànic i gòtic), és comuna i es tracta de pigments amb un aglutinant que és l’ou (pintura al tremp d’ou). Va ser la que més es va fer servir en l’època medieval i va conviure amb la pintura a l’oli, fins que les facilitats de treball que proporcionava als pintors, la va fer la més emprada.

Pel que fa a les miniatures, en quant al seu procediment, segueixen elaborant-se com a l’edat mitjana, però la seva funció com a il·lustració de texts va anar minvant fins gairebé la seva desaparició, amb la invenció de la impremta, en perdre’s la reproducció manual de llibres. D’altra banda, les escultures en fusta i policromia, o bé amb fang, han variat molt poc en el seu procés des de l’antiguitat, però sí la seva forma.

EL SENTIT DE LA ICONA SEGONS LA TRADICIÓ BIZANTINA

La icona dins la tradició bizantina té una dimensió teològica que va molt més enllà d’una simple representació com la que s’observa en un quadre. El nom icona amb grec eikon, vol dir imatge, es tracta d’aprofundir en el sentit d’aquesta imatge per endinsar-nos en el de la icona. La primera imatge a observar és la icona del Crist, perquè en ell trobem el misteri de l’Home-Déu que fa possible la representació de Déu incognoscible amb la seva imatge encarnada.
El Fill roman després de la seva encarnació, consubstancial al Pare, i és en aquest intercanvi sinergètic entre el creat i l’increat, on trobem el fonament de l’art iconogràfic.
El primer problema que se’ns planteja és que Déu en la seva essència és infinit i il·limitat i no el podem circumscriure; és a dir, no el podem tocar ni besar perquè és intangible. Ho explica l’evangelista Joan quan diu: A Déu no l’ha vist mai ningú, el Fill únic, aquell que és en el si del Pare, l’ha manifestat. En aquests mots se’ns posen en evidència dues afirmacions –antinòmiques per una banda–, no poder veure ni conèixer; i per altra, el poder veure i conèixer a aquell que ens ho revela.
La iconografia és inseparable d’aquesta veritat que al mateix temps és el fonament de la fe cristiana. L’iconògraf, per plasmar aquesta realitat transcendent, segueix una tècnica i una tradició. I no pinta seguint la seva imaginació, sinó models antics per mantenir el lligam amb el prototip.
La icona està il·luminada des de l’interior per la llum increada, representada per les aurèoles i l’or. És la forma d’expressar exteriorment el que els nostres ulls no poden veure, només a través de la contemplació i la participació en el misteri representat en la imatge. A més, la perspectiva inversa posa el punt de fuga no al fons de la imatge, sinó en l’espectador, convidant a participar, a incorporar-nos-hi. Per tant, la iconografia tradicional, el que fa és plasmar en la nostra realitat una imatge com a vincle d’unió amb la seva realitat transfigurada.

Taller de iconografia de la Santíssima Trinitat

http://www.tribunamaresme.com/2012/10/05/calella-mostra-al-public-lexposicio-art-sacre-la-tradicio-avui/

06 i 07/10/2012 – Barcelona: La festa de la Protecció de la Mare de Deu. Visita pastoral del bisbe S.E. Mgr. Luka

                                             

 

Dissabte

———

9:00 Pregaria per la inauguració del curs acadèmic.

9:30 Conferencia del arxiprest Joan Garcia: “ΘΕΩΡΙΑ – Arrels i Fonaments“

19:00 Vespres de Pontifical

 

Diumenge

————

10:00 Divina Liturgía de Pontifical

14:00 Àgape comunitari (restaurant TipTop en el Poble Espanyol)