Arxiprest Stavrophor JOAN, Vicari General per España i Portugal, fundador

30 Aniversari 1988-2018 amb el Patriarcat de Sèrbia

14 FEBRER 1988. UNA DATA PER RECORDAR

Parlar de l’Ortodòxia al nostre país, quan era gairebé inexistent és parlar de la dècada dels anys setanta. Parlar de l’Ortodòxia en aquell temps era mirar l’entorn i no trobar indicis de testimoniatges propers. Podríem parlar que l’existència de l’Ortodòxia estava germinant en el cor d’uns joves que se sentien interpel·lats en el seu fur interior per una recerca sincera que els guiava a les arrels del cristianisme, on es trobava finalment la TradicióJUNY 2018 de l’Església Ortodoxa, malgrat la “llunyania geogràfica” que es trobava més enllà dels Pirineus.

Eren temps que no afavorien l’encontre, però la llavor estava sembrada i, a través de l’oració sempre present, dels contactes i coneixements que s’anaven adquirint, a poc a poc, s’anava marcant el rumb, que finalment va arribar a port, en el moment en què el Sínode de l’Església Ortodoxa Sèrbia va voler a bé, i gràcies a Déu, donar la benedicció canònica a aquesta comunitat que va néixer a Catalunya.

El 14 de febrer de 1988 es va signar l’Acta de Recepció. Una data per recordar i no oblidar, perquè a partir d’aquí s’havia culminat un peregrinar que havia durat setze anys i marcaria amb els disset anys l’inici d’una nova singladura.

A partir d’aquí un nou període comença i que encara segueix… veurem com a través d’aquests trenta anys l’Església creix amb nous membres, amb noves parròquies i sense cap distinció de nacionalitats i procedències que ha configurat un mosaic divers i unit per la  Koinonia i el Kerigma apostòlic.

Els inicis estan marcats per dues persones que van ser els fundadors d’aquesta Església (1972), parlem del Sr. Guy Lhotel Pivardier i Joan García Casanovas. El Sr. Guy Lhotel va rebre ordres sacerdotals. Més tard va marxar a un altre país, seguint un altre camí. Joan García va rebre també les ordres sacerdotals i a ell li va recaure la responsabilitat de ser Vicari General per a Espanya i Portugal, de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia. Més tard s’afegirien nous servidors per a l’altar.

JUNY 2018 3JUNY 2018 4

Joan Garcia va fer la carrera de Nàutica especialitat Enginyeria i va estar navegant en la Companyia Transmediterrània com a oficial de la Marina Mercant. Va deixar la seva carrera professional i va buscar treball en terra, va contreure matrimoni i les seves inquietuds espirituals el van portar a connectar amb el món de l’Ortodòxia.

Va cursar estudis en els Instituts Superiors de TeJUNY 2018 5ologia Saint-Denys, Saint Serge de París i en la Facultat de Teologia de Barcelona. Actualment coordina l’Escola de Teologia Ortodoxa “Sant Gregori *Palamàs” i és docent convidat a la Universitat Pompeu Fabra, Universitat Catòlica de Múrcia i Universitat de Girona. És President del GTER, “Grup de Treball Estable de les Religions”. Com a Vicari General coordina totes les parròquies existents a Espanya i Portugal.

                              Arxiprest Joan en la Facultad de Teologia de BelgradJUNY 2018 6

JUNY 2018 1                         Arxiprest Joan en l’ Institut Ortodox “Saint Serge” de París

Sa Excel.lència Monsenyor Luka (Kovacevic)

                          30 Aniversari 1988-2018 amb el Patriarcat de Sèrbia

Sa Excel.lència  Monsenyor Luka (Kovacevic), Bisbe d’ Europa Occidental (1997)

mgr. lukaMgr. Luka va néixer el 30 d’octubre de 1950 a Piskavitsa prop de Banja Luka. Va estudiar en el Seminari “Tres Sants Jerarques” en el monestir Krka, i va acabar els seus estudis de teologia en 1982, en l’Institut de teologia ortodoxa Sant Sergi de París.

Va ser tonsurat monjo i ordenat diaca i sacerdot l’any 1976. De 1982 a 1992, va ser monjo en el monestir de Sant Sava a Elaine, Austràlia. Ordenat bisbe d’Austràlia i Nova Zelanda el 17 d’agost de 1992, per Sa Beatitud el Patriarca Pavle, a l’església catedral de San Miguel de Belgrad. Monsenyor Luka va ser nomenat bisbe de la diòcesi d’Europa occidental, en 1997. Durant els dos anys que van seguir, va ser bisbe de la diòcesi de l’Oest d’Europa i va servir com a administrador de la diòcesi d’Austràlia i de Nova Zelanda, on va estar fins al 1999.

A partir d’aquí l’Església Ortodoxa de Barcelona i Girona ja van estar sota el seu omophor i començaria gradualment la formació de les diverses parròquies en la Península i a les illes, juntament amb Portugal i Occitània, fins al present.

Nació el 30 de octubre de 1950 a Piskavitsa cerca de Banja Luka. Estudió en el Seminario “Tres Santos Jerarcas” en el monasterio Krka, y terminó sus estudios de teología en 1982 en el Instituto de teología ortodoxa San Sergio de París.

Fue  tonsurado monje y ordenado diácono y sacerdote el año 1976. De 1982 a 1992, fue monje en el monasterio de San Sava a Elaine, Australia. Ordenado obispo de Australia y Nueva Zelanda el 17 de agosto de  1992, por su Beatitud el Patriarca Pavle, en la iglesia catedral de San Miguel de Belgrado. Monseñor Luka fue nombrado Obispo de la diócesis de Europa occidental,  en 1997. Durante los dos años que siguieron fue obispo de la diócesis del Oeste de Europa y sirvió como administrador de la diócesis de Australia y de Nueva Zelanda, donde estuvo hasta el 1999.

A partir de aquí la Iglesia Ortodoxa de Barcelona y Girona ya estuvieron bajo su omophor y empezaría gradualmente la formación de las diversas Parroquias en la Península y en las islas, junto con Portugal y Occitania, hasta el presente.

mgr. luka 2mgr. luka 3

Memòria Eterna!

Memòria Eterna!

MGR. DAMASKINMgr. Damaskin, va ser el Bisbe que va succeïr a Monsenyor Laurentije. En més d’una ocasió va visitar Planils, capella de Sant Serafí de Sarov (Girona), i també una vegada va estar a Barcelona, acompanyat per la Sra. Voika, tresorera de l’episcopat per a Europa Occidental.

Va viure moments molt convulsos, quan va estar a París. El ressò de la guerra es feia sentir i en una ocasió es van viure moments molt tibants i amb gran ansietat, en els quals ell no va estar al marge del sofriment, repercutint en la seva salut.

Més tard va marxar a Amèrica, i va decidir emprendre una nova vida fins a la fi dels seus dies. Demanem a Déu que li concedeixi el repòs etern i + Memòria Eterna!

La foto correspon quan va visitar el Pla de Planils, província de Girona.

Sa Excel.lència Monsenyor Lavrentije Trifunović, Bisbe de Šabac

30 Aniversari 1988-2018 amb el Patriarcat de Sèrbia

Sa Excel.lència Monsenyor Lavrentije Trifunović, Bisbe de Šabac

L’any 1988, després de cinc anys d’monsenyor LAVRENTIJEespera canònica, finalment el Sínode del Patriarcat de Sèrbia, a través del Bisbe Lavrentije, va acollir a l’Església Ortodoxa “Protecció de la Mare de Déu” que estava inscrita en el Registre del Ministeri de l’Interior, amb la denominació de “Església Ortodoxa Espanyola”, ja que abastava la jurisdicció de tota la Península.
Ell va ser el Bisbe que va visitar per aquell temps la Parròquia de Barcelona. Malgrat la seva curta estada, no va deixar de connectar amb la comunitat i un menjar a casa del Rev. P. Jaume i de la seva esposa, la popadía Julia, va reunir a tots els fidels que van assistir a la mateixa, mdedesprés de celebrar els actes litúrgics a l’església. Es respirava una gran alegria per tots els esdeveniments tan esperats que donaven fi a un gran període d’espera incerta. Per fi l’Església tenia la benedicció del nou Bisbe.
Quan ell va marxar, les persones que van anar a acompanyar-ho a l’estació de tren no van oblidar mai el seu semblant trist i preocupat… els núvols negres de la guerra eren a punt de descarregar tota la seva càrrega… el temps a venir seria excessivament terrible i dolorós i ell ja intuïa en el seu cor el sofriment.

Visita maig 2004. Obras completes de Sant Nicolau de Jitcha i Ohrid.
Ell per aquell temps es trobava en HimDSCN8214elstur (Alemanya) i des de l’Editorial que el regentava dins de la pròpia seu episcopal, imprimia quantitat de llibres que, al seu país Sèrbia, en temps de comunisme havien estat prohibits. Així el va imprimir tota l’obra literària de Sant Nicolau de Jitcha i de Ohrid.
Les fotos corresponen a una visita que es va fer a la seu del Bisbe Lavrentije en Sabac, Sèrbia, el maig de 2004. L’alegria de la trobada va ser gran i ens va regalar totes les obres editades de Sant Nicolau que, actualment es troben en la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu
SOKO GRAD, de Barcelona.

Després de la visita a la seu episcopal de Sabac, per indicació del bisbe Lavrentije es va visitar el preciós enclavament de Soko Grad.

El Monestir està situat al peu de l’antiga fortalesa de Soko Grad, avui en ruïnes, a 15 km. de Ljubovija. Va ser fundat a iniciativa del Bisbe Lavrentije. L’Església va ser construïda entre 1991 i 1994 en un estil arquitectònic influenciat per l’escola moravDSCN8262iana de la Sèrbia medieval.
En el recinte del monestir es troba també un museu, i un edifici important, la “Casa de Nikolaj Vélimirovitch” que pot rebre unes 200 persones. Després del 2001, el monestir acull el moviment “Moba”, que es destina als joves serbis de la diàspora. L’objectiu del moviment és d’aprendre la llengua sèrbia i familiaritzar-los amb el país dels seus avantpassats.
El monestir està dedicat a Sant Nicolau de Jitcha i Ohrid.

DSCN8286

Des d’aquestes línies DSCN8206 (2)volem fer arribar al Bisbe Lavrentije el nostre gran respecte i tot el nostre afecte cap a la seva persona.  Ell sempre ens ha acollit amb bondat i generositat. Que Déu el beneeixi!

 


Sa Santedat el Patriarca Irineu

SA SANTEDAT EL PATRIARCA IRINEU.
Aquest any 2018 en què celebrem el 30 Aniversari en el Patriarcat de Sèrbia, volem parlar de Sa Santedat el Patriarca Irineu

ZEuk9lMaHR0cDovL29jZG4uZXUvaW1hZ2VzL3B1bHNjbXMvTVdJN01EQV8vZTcxYzY2OWFiYTVlYjY4NGI2Njk4MzRkYjQ5NDkxYWEuanBlZ5GTAs0C5ACBoTABEl Patriarca Irineu va néixer en 1930 en Vidovo, prop de Cacak (Sèrbia), es va matricular en el seminari de Prizren i va realitzar els seus estudis superiors en la facultat de teologia de Belgrad. Abans de convertir-se en professor en el seminari de Prizren en 1959, va ser tonsurat monjo i ordenat sacerdot, prenent el nom monàstic d’Irineu. Després d’haver-se doctorat a Atenes, va ser nomenat el 1969 per dirigir l’escola monàstica d’Ostrog, per ser a continuació designat rector del seminari de Prizren. Va ser escollit bisbe vicari de Sa Santedat el Patriarca Germà, el 1974, amb el títol de bisbe de Morava. En 1975, va ser elegit  bisbe de Nis, gran ciutat del sud de Sèrbia, lloc de naixement de Constantí el Gran.
El 22 de gener de 2010 va ser escollit Patriarca, com a successor del Patriarca Pavle. Irineu és considerat com un tradicionalista moderat, obert al diàleg interreligiós.
Després de la guerra soferta en els Balcans, el 8 de setembre de 2012, el Patriarca Irineu va participar en la catedral catòlica a Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina en una trobada dels religions per a la pau amb un gest extraordinari de reconciliació.

Resse9_0guint la història, fa quatre anys un grup d’estudiants i tutors de l’Escola de Teologia “Sant Gregori *Palamàs” van visitar Sèrbia, i van ser rebuts pel Patriarca.

2018-05-09-PHOTO-00000577

 

Sa Santedat el Patriarca Pavle

L’1 de desembre de 1990 va ser escollit el nou Patriarca, Sa Santedat Pavle

La seva vida és excepcional pel testimoniatge que ha deixat a través de la seva saviesa, humilitat i integritat. L’Editorial “Grands spirituels orthodoxes du XX siècle”, L’Age Homme, en el llibre dedicat a la seva vida, ho intitula “Le Patriarche Paul de Serbie, un saint de notre temps”, perquè ja una gran part del poble ho considera sant.
Posteriorment, després de la defunció del Patriarca Germán, sacerdots i fidels de l’Església de Barcelona, de Girona, d’Irun i França  van tenir l’ocasió de visitar i conèixer personalment al Patriarca Pavle.

260px-Patrijarh_PavleSa Santedat, el Patriarca Pavle                      (1914-2009)
La seva infància

Gojko Stojcevic, el futur Patriarca Pavle, va néixer l’11 de setembre de 1914. A l’edat de tres anys va quedar orfe, la seva àvia i la seva tia van ser els qui es van ocupar d’ell. Ell mateix va escriure: “El meu record maternal està vinculat a la meva tia, sentia per ella un amor sense límits, i va compensar la desaparició de la meva mare”, l’absència del seu pare va ser compensada per un vincle molt intens amb el Pare celeste, que es va desenvolupar en l’ambient de pietat de la seva família. Ell va dir: “Un nen que coneix el Pare Nostre des de la infància té una concepció del Pare celeste diferent quan es troba sense pares, ho viu de manera més intensa”.

Va rebre la tonsura monàstica la vigília de la Anunciació de 1948, amb el nom de Pavle (Pablo). Al cap de sis anys va ser ordenat sacerdot. Apreciant-li les competències teològiques, el Sant Sínode de l’Església ortodoxa sèrbia va decidir, en 1955, enviar-ho a la Facultat d’Atenes per acabar els seus estudis, on es va especialitzar en Estudis Bíblics i Teologia Litúrgica. A principis de l’any 1956 va ser nomenat Arximandrita i més tard, el 22 de setembre del mateix any, va ser consagrat Bisbe de la diòcesi de Raska-Prizren una diòcesi que cobreix l’actual Kosovo, una regió on va estar més de trenta anys. Des d’aquesta època va denunciar les destruccions d’Iglesias i monestirs ortodoxos, abans de portar, en els anys 1990, aquest combat a nivell internacional. L’1 de desembre de 1990 va ser proclamat Patriarca.

Kosovo, bressol de l’ortodòxia sèrbia, el Patriarca va aconsellar als serbis quedar-se en el lloc. Considerat com a moderat en el si de l’Església va rebutjar pertànyer a una Gran Sèrbia construïda “sobre el crim”. En 1997, va estar al costat dels manifestants que denunciaven el règim de Milosevic. “La nostra llavor és de no fer plorar un nen o entristir a una sola anciana pel fet de pertànyer a una altra religió, o d’una altra nació, va declarar al principi del conflicte, marcat per les escissions ètniques i culturals.

El Patriarca Pavle va ser sobretot un pastor, molt compromès mentre que bisbe en el desenvolupament de la seva diòcesi i en la defensa del seu patrimoni amenaçat i com a Patriarca al govern d’una Església, coneixedora de les divisions internes d’un ramat acorralat pels turments de diverses guerres que es van succeir durant un llarg període del seu patriarcat. El seu ensenyament es va transmetre sobretot a través dels seus discursos, missatges, homilies i en la seva correspondència privada.

patriarch-of-serbiapatriarche-pavle-de-serbie01

Un monjo de gran humilitat
Igual que quan era bisbe, com quan va ser el primat de l’Església sèrbia, el Patriarca Pavle va ser el mateix home que quan era monjo, no va deixar mai la humilitat que convé a l’estat monàstic. Acostumava anar solament caminant pels carrers o pujant en l’autobús. Es deixava fàcilment abordar per tots i els parlava de bon grat, simplement i familiarment.
(Font: Le Patriarche Paul de Serbie. L’Age d’ Homme)

L’Arxiprest Joan i la popadía María Rosa, acompanyats d’Alexander Ivancic (Sacha), l’any 2000, van ser rebuts per Sa Santedat. D’aquesta trobada va quedar gravat en les seves memòries les paraules del Patriarca, unes paraules plenes de dolçor i saviesa.
image1Una altra ocasió va ser a París, on un grup de la comunitat de Barcelona, Girona,  es trobava en aquell moment en l’ “Institut de Teologia Ortodoxa Saint Serge” i va coincidir amb ell. Va ser un regal de la Providència pels qui el van conèixer personalment.

(Foto BBC News)

beogradSa Santedat el Patriarca Pavle, es va dormir en el Senyor el diumenge 15 de novembre de 2009, a l’edat de 95 anys. L’Estat serbi va decretar dol nacional de tres dies, durant els quals prop de sis-cents mil fidels van reunir-se davant del seu fèretre, exposat en la catedral de San Miguel de Belgrad. Els funerals es van fer en la catedral de Sant Sava i la llarga processó va ser seguida per gairebé un milió de persones. Del món sencer es van rebre els condols retent homenatge al patriarca difunt, reconegut per tots, no només com un pastor excepcional, sinó com un sant. Va ser enterrat en el Monestir de Rakovica, als voltants de Belgrad.

En les fotos d’abaix veiem la visita del Patriarca Irinej en oració davant de la tomba i l’altra, l’Hieromonjo Miquel, en una visita que va fer en aquest Monestir, podent visitar la tomba del Patriarca i fer una Panikidia.

 tumba patriarca20130924_171028

46 anys d’Activitat Pedagògica

ACTIVITAT PEDAGÒGICA DES DE L’ANY 1972

davDurant els 46 anys d’existència, és a dir, des dels albors de l’Església (1972), en la primitiva parròquia “Santíssima Trinitat”, l’ Arxipreste Joan, va marcar l’inici de l’estudi a la comprensió de la Filosofia i Teologia Ortodoxa, que perdura fins el dia d’avui.

La majoria de les persones que assistien a les classes, a la petita església, del carrer d’Arnaldo d’Homs, barri de Vilaspiscina (Vila-piscis) no coneixien tan sols la Tradició Ortodoxa. El P. Joan mai ha deixat d’impartir classes i, una part d’aquestes persones, van conèixer la Tradició Ortodoxa, gràcies a l’ensenyament continuat que perdura actualment.

A través de la “Fundació Ortodòxia” que alberga l’Escola de Teologia “Sant Gregori Palamàs”, setmanalment s’imparteix formació pertinent. En l’actualitat, l’activitat és presencial, unes vint persones, a Barcelona i Online, activitat en la qual estan inscrites més de cent persones, de diferents països: Espanya, Portugal, França, Centre i Sud Amèrica. Recentment,  s’han incorporat ocupant diverses tutories: Jaume Puigdengolas Oriol, Enric Romea Roses i Joan Llàtzer García. Els Hieromonjos Serge  i Miquel  col·laboren en tasques de traducció de textos.

L’ Arxipreste Joan s’ha llicenciat en Teologia a l’Institut Ortodox de S2014-05-31 11.24.31aint Serge de París, anteriorment havia fet una llicenciatura a l’Institut de Saint Denys,  i ha cursat estudis a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Actualment és professor convidat a la Universitat Catòlica de Múrcia, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i és professor del Màster “Diversitat religiosa” impartit per la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.

L’Institut de Teologia Ortodoxa Sant Serge de París i el Seminari d’Estudis Eslaus de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ​​són entitats amb les quals l’escola manté col·laboració.

Sa Santedat el Patriarca Germà (1899-1991)

               30 Aniversari 1988-2018

Durant aquest any en curs, en què l’Església Ortodoxa Espanyola, commemora el 30 Aniversari en què es troba sota la jurisdicció del Patriarcat de Sèrbia, recollim aquells documents, fets, esdeveniments i persones que han incidit i format part d’aquest procés.

PA01Sa Seva Santedat, el Patriarca Germà (1899-1991)

Avui presentem a Sa Santedat, el Patriarca Germà que, durant el seu patriarcat, el Sant Sínode va acollir a la comunitat ortodoxa (febrer 1988). Per aquell temps la comunitat es trobava ubicada a Barcelona i a la província de Girona, quan ja tenia  una existència de setze anys (1972).

El Patriarca Germà de Sèrbia: Патријарх Герман, Patrijarh (1899-1991) va ser el 43è. Patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia, líder espiritual dels ortodoxos de l’est, des de 1958 fins a 1990. El nom complet del seu títol era Sa Seva Santedat l’Arquebisbe de Peć, Metropolita de Belgrad i Karlovci, Patriarca Serbi Germà.

Biografia
Germà va néixer el 19 d’agost de 1899, al poble de Jošanička Banja, del Regne de Sèrbia. Després d’acabar els seus estudis escolars a Velika Drenova, es va graduar en el Seminari Kruševac a Belgrad, estudiant a continuació en el Seminari de Sremski a Karlovci. Va estudiar Dret a la Sorbona de París i es va graduar a la Facultat de Teologia Ortodoxa a Belgrad, el 1942.

Va ser ordenat prevere i el 1931, es va traslladar a Vrnjacka Banja i el 1938 es converteix en referent del Sant Sínode de l’Església ortodoxa sèrbia. Més tard va ser monjo del Monestir de Studeniça, on pren el nom de Germà,  per ser més tard  ordenat Bisbe Vicari de Moràvia.

Quan el Patriarca Vicençs (Patriarch Vikentije) va morir sobtadament el 5 de juliol de 1958, hi hagué una lluita interna per succeir-lo. Germà no era assenyalat com a “guardià del tron”, com ho era el Bisbe de Braničevo, Hrizostom Vojinovic, qui era assenyalat per ocupar el càrrec. Es creu que l’elecció de Germà va ser un compromís, però perdura l’encara popular història que Aleksandar Rankovic, un alt dirigent comunista serbi i després successor de Tito, es va presentar a la sessió del Sant Sínode, fent entrar a Germà, i exclamant: “¡ aquest és el seu nou Patriarca!”

Després de 30 anys i a causa del seu estat de salut, el 27 d’agost de 1990 el Sant Sínode va designar al Bisbe Metropolità de Zagreb i Ljubljana Jovan Pavlović com a guardià del tron ​​i va triar al nou patriarca, Pavle, l’1 de desembre de 1990. El Patriarca Germà morir a l’Hospital VMA a Belgrad, el 27 d’agost de 1991, a l’edat de 92 anys, sent sepultat a l’Església de Sant Marc de BelgIMG_0378rad. El seu període de 32 anys és un dels més llargs en la història de l’Església ortodoxa sèrbia.

Germà va ser el primer Patriarca que va tenir l’Església Ortodoxa a casa nostra, en el moment en què va ser acollida pel Sant Sínode de l’Església Sèrbia, sota el omofor del Bisbe Laurentije. L’Església Ortodoxa de Barcelona, ​​no va arribar a conèixer-lo personalment, però la seva benedicció va ser crucial per a la vida futura de l’Església. L’any 2014 un grup d’estudiants de l’escola de Teologia “Sant Gregori Palamàs” va visitar l’Església de Sant Marc de Belgrad, on hi és la seva sepultura.

 

 

Parròquia de Sant Eudald i Santa Parasqueva de Ripoll

El 25 de febrer es va celebrar “El Triomf de l’Ortodòxia”. En aquest diumenge totes les parròquies ortodoxes beneeixen les icones que els fidels han portat de les seves cases. El sacerdot també beneeix els assistents amb l’aspersori o hisop. (L’aspersori també rep el nom d’hisop, perquè antigament es feia servir un ramet de les branques i fulles de la planta de l’hisop, una planta petita i olorosa que es fa als prats secs de muntanya i que es prestava a ser apta per aspergir).

L’Arxiprest Joan aquest diumenge va celebrar en la Parròquia de Ripoll i va utilitzar aquest hispo, que té la història que ara expliquem:

edfedf

Adriana Oprea ens mostra l’hisop, fet per una familiar seva de Tirgu Neamt, Romania, que el sacerdot usa en els moments que beneeix als fidels i aspergeix l’aigua beneïda. Adriana ho va demanar a Rumanía per a la Parròquia de Sant Eudald i Santa Parasqueva, de Ripoll.
Aquest hisop decorat, que recobreix unes fulles d’alfàbrega, és característic d’aquest país. Generalment són les dones que ho teixeixen i així les fulles de la planta no es desfan. Les fulles de l’alfàbrega tenen la propietat de conservar durant molt temps una aroma agradable, fins i tot ja seques.

10070702_FY89VX71NK33

Divina Liturgia Pontifical i Ordenació sacerdotal del P.Diaca José (Santos)

Celebració Divina Litúrgia Pontifical i Ordenació sacerdotal del P. Diácono José (Santos)

La Divina Litúrgia del diumenge 11 de Febrer, Diumenge del Judici Final (Carnestoltes) i Vigília de la Festivitat de Santa Eulàlia de Barcelona, els sacerdots: Arxipreste Joan, Arxipreste Martí, Rev. P. Macario, Rev. P. Josep Lluís, Hieromonjo Miquel, Rev.P. Richard, Rev. P. Paulo, Rev. P. Marko, Hieromonjo Justin, Rev. P. Igor, Rev. P. Romain, tots de la diòcesi del Patriarcat de Sèrbia, juntament amb els diaques i clergues menors van acompanyar en l’Ofici litúrgic al Metropolita i Bisbes presents. S.I. Metropolita Jovan, Bisbe S.I. Msr. Luka i S.I. Msr. Ignatije

IMG_20180211_113758
Durant la mateixa es va ordenar sacerdot al P. diaca José (Santos), que ha estat el diaca permanent durant més de trenta-cinc anys en la Parròquia de Barcelona. És una benedicció per a tots: PER MOLTS ANYS, P. JOSÉ! PER MOLTS ANYS, POPADIA ROSA MARÍA! Que Déu us beneeixi!

El cor de la parròquia va cantar juntament amb el Cor de Sant *Simeón, dirigit respectivament per Lluís Mauri i *Nunnamed (2)ana *Peradze. Tot el poble va apreciar gratament aquesta participació conjunta, quan les veus  ressonant en el Temple van fer d’això una experiència inoblidable,
donant gràcies a Déu per aquest moment.IMG_0370
b9

Conferència de Monsenyor Jovan (Vranishkovski), Arquebisbe d’Ohrid i Metropolita de Skopije

10 de febrer. CONFERÈNCIA “CATOLICITAT i ETNOFILETISME”, per Monsenyor Jovan (Vranishkovski), Arquebisbe d’Ohrid i Metropolita de Skopije.

Organitzat per la Fundació Ortodòxia (Àrea Formació Teològica) Escola “Sant Gregorio *Palamás”, la conferència tingué lloc en l’aula de la Parròquia de la “Protecció de la Mare de Deu” Barcelona.

Les primeres paraules de Monsenyor Jovan van ser per agraïr la invitació que se li havia fet, per la possibilitat d’estar entre nosaltres: “Crec que puc aprendre en estar aquí, sobre el que vaig a exposar…” “Els problemes” entre les esglésies autocéfalas persistiran fins que no tornin als principis fonamentals… és necessari vèncer el Nacional-Filetisme (Etnofiletisme)…

2018-02-12-PHOTO-00000029 (2)De la seva conferència resaltem aquestes línies: “El desig de viure una vida en unió amb Crist implica un canvi voluntari en la manera de vida. La forma de vida natural encoratja i forma a un home per desenvolupar l’instint de supervivència. Amb un instint de supervivència tan desenvolupat, l’home sol estar disposat a sacrificar a tots per la seva pròpia supervivència. Per contra, la vida en el cos de l’església, sense ignorar l’instint de vida per a la supervivència, el judici desenvolupat instint de comunió, i que significa confiança, primer en Déu, i també en els membres del cos de l’Església. Confiar en Déu i en altres membres del cos de l’Església prepara al cristià per sacrificar-se pels altre…” Monsenyor *Jovan va fer referència a la lectura de l’Epístola als *Gálatas 3,26-29: “Tots, doncs, sou fills de Déu per la fe en Crist Jesús. Perquè quants en Crist heu estat batejats, us heu vestit de Crist. No hi ha ja jueu o grec, no hi ha servent o lliure, no hi ha home o dona, perquè tots sou de Crist…”

 

Assemblea General de l’Església Ortodoxa Espanyola del Patriarcat de Sèrbia

10 de febrer 2018
Assemblea General de l’Església Ortodoxa Espanyola, del Patriarcat de Sèrbia.

El dissabte al matí 2018-02-12-PHOTO-00000025es va celebrar l’Assemblea General de l’Església, amb tots els representants de les parròquies de la península, de les Illes Canàries i de Mallorca; estant absents el Rev.P. Serge de Castelsarracin (anteriorment de FA) i el Rev. P. Dàmaso de la Corunya. Cadascun dels presents i representants van exposar la situació de les pròpies parròquies; en el transcurs dIMG-20180217-WA0024e la mateixa, es va anunciar l’ordenació del P. diáca Jose, de la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu, amb gran acceptació i aplaudiment de tots els assistents. La “Fraternitat de Santa Eulalia”, en boca de la Presidenta, va exposar el treball que s’està realitzant aquest any 2018, en què se celebra el 30 Aniversari de pertinença al Patriarcat de Sèrbia. Un dels projectes és visitar el Patriarca Irineu, a Belgrad, i que, a partir d’ara, i amb la benedicció de Monsenyor Luka, s’haurà de preparar l’agenda per a  la visita. El Secretari general el Dr. Lluís Mauri va recollir les actes de totes les parròquies, que al seu torn, es lliuraran a la Diòcesi.

Festivitat de Santa Eulàlia i commemoració del 30 aniversari en el Patriarcat de Sèrbia

Concert “Resurrecció” Cor “Sant Simeó.” Mestra del Cor Nana Peradze.

Aquest mes de febrer, el dia 14, (1988-2018) es compleixen els 30 anys en què
l’Església Ortodoxa Espanyola està en la jurisdicció del Patriarcat de Sèrbia, amb las Seva Santedat el Patriarca Irineo i la seva Excel·lència Monsenyor Luka, bisbe d’Europa Occidental.

El dia 9 de feb20180209_182314rer, es va iniciar el primer acte de celebració de l’Aniversari, amb l’actuació del Cor  “Sant Simeó“, de la Catedral Sant Sava de París, en el Concert “Resurrecció”. La mestra de cor Nana Peradze, formant un quintet, van interpretar cants ortodoxos, bizantins, eslaus i georgians. El concert es va realitzar a l’Església romànica de “Sant Pau del Camp”, de Barcelona, amb notable assistència de públic.

En aquest acte van estar presents la seva Excel·lència, el Metropolita Monsenydavor Jovan (Vranishkovski), l’Arquebisbe de Ohrid i Metropolita de Skopje;  Monsenyor Ignatje, bisbe de Pozarevac-Branicevsko, i la seva Excel·lència Monsenyor Luka, bisbe d’Europa occidental que, -a causa del mal temps no va poder estar present-; l’Arxipreste Joan, Vicari General per a Espanya i Portugal i l’Arxipreste Martí, rector de la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu, de Barcelona, juntament amb sacerdots, diaques i fidels de la Eparquía de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia, situats en la Península, en les Illes Balears, Illes Canàries i Occitània.

Van assistir gran nombre de representants de diverses comunitats cristianes, associacions culturals, i de drets humans, així com amics i familiars.
Va haver-hi representants del govern català, el director Sr. Enric Vendrell i la Sotsdirectora Sra. Isabel Escandell de la Direcció General  d’ “Afers Religiosos” de la Generalitat de Catalunya i la Sra. Lola López, comissionada per a la Diversitat i Interculturalitat, de l’Ajuntament de Barcelona.
dav
Les veus del cor de la Catedral de San Sava de París van omplir el recinte amb sonoritat nítida i de gran espiritualitat, donant a conèixer per a molts els cants religiosos de la tradició ortodoxa.

Conferència: “La lliçó espiritual de la revolució rusa”

“LA LLIÇÓ ESPIRITUAL DE LA REVOLUCIÓ RUSSA”. Amb aquest títol, l’Arxiprest Pavel Velikanov, professor de l’Acadèmia de Teologia del Patriarcat de Moscou, va impartir una conferència, dins del marc de la Setmana d’Oració per la unitat dels cristians, convidat per la comunitat de Sant Egidio.

Les seves paraules van transmetre de forma molt pedagògica una lliçó molt viva que va mantenir l’interès, fins al final, a les persones assistents a l’acte. A través de preguntes formulades va entrar en casos concrets amb l’interès de comunicar als assistents, el desig de conèixer la Santa Rússia, que al segle XX trastocaria el cor del poble rus, quan en lloc de les esglésies que van destruir, van construir centres de cultura i Rússia es va convertir en comunista.
En aquestes línies aportem una breu introducció de la seva conferència:
En la *Lavra de Sant Sergio de hdr*Radonez es va fer una exposició de fotografia, realitzada per un fotògraf de gran renom. Sant Sergi va ser el fundador d’aquest gran monestir i ell mateix va unir els diferents estats de Rússia. Els comunistes van voler destruir aquest centre espiritual.
Les fotos exposades eren analògiques, (que difereixen de les fotos digitals). Quan prenem una foto analògica pot fer una ampliació nítida d’1 x 2,5 m. En ampliar les fotografies podia veure’s al detall aquells fets que van fer canviar el curs de la història de Rússia. Jo mateix vaig visitar aquesta exposició, comenta el professor Pavel Velikanov.
Així en les fotografies podia veure’s com destruïen les campanes, com els obrers colpejaven fins a destruir-les. Veient les cares de les persones que ho destruïen tot, vaig sortir d’aquesta exposició molt desconcertat. Quan vaig veure les cares alegres i felices radiants de felicitat, quan van tirar les icones que tenien. Aquestes persones creien que s’estaven alliberant.
Com va poder ocórrer aquest canvi, després de 900 anys de creença? Si volem donar una resposta  això resulta realment difícil.
Si observem la història, veurem que uns fets mostren la tragèdia: entre l’any 1917 i el 1940, en menys de trenta anys va passar el següent: en 1917 havien 67.000 esglésies i en el 1940 havien 500; l’any 1917 havien 66.000 sacerdots i en el 1940 menys de 400; 64 bisbes en 1917 i 4 bisbes en 1940.
Què va ocórrer a Rússia en aquest període? … en temps de Stalin, anaven  afusellar a unes persones i el que signava la llista dels noms dels afectats, tenia una germana que estava en la llista i era monja…. I ens preguntem contra qui es feia la persecució?…

Benedicció de les Aigües a Puerto de la Cruz/Canaries

L’ Hieromonjo MIMG-20180120-WA0024iquel va celebrar en la Parròquia de la “Presentació de la Mare de Déu en el Temple”, a Puerto de la Cruz, la Gran Benedicció de les aigües. Els fidels van poder portar-se a les seves cases l’aigua beneïda.
Després, van marxar a un lloc anomenat “Mare d’Aigua que està en un entorn impressionant, on l’aigua d’una deu sorgeix de la cavitat de la mateixa roca. Aquest lloc es troba a una quart d’hora amb cotxe, des de PuertoIMG-20180120 2-WA0040 de la Cruz. Per arribar, hi ha uns barrancs profunds que van a parar al mar i es descendeix per la muntanya uns deu minuts. En aquest indret, el Hieromonjo Miquel va beneir les aigües, seguit dels fidels de la parròquia.

Setmana de Pregària per la unió dels cristians 2018 – Catedral de Sant Feliu

SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNIÓ DELS CRISTIANS 2018

“NO JA COM UN ESCLAU, SINÓ COM UN GERMÀ ESTIMAT”
Lc 10,25-37 LA PARÀBOLA DEL BON SAMARITÀ

Intervenció del P. diaca Jose Santos de l’Església Ortodoxa de la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu, en la Catedral de Sant Feliu (Baix Llobregat), dins de la Setmana de Pregària per la unió dels Cristians.

Acabem de sentir la paràbola del Samarità, que és ben coneguda per
IMG-20180120-WA0063 tots i que té la virtut de contenir i de resumir i explicar en una forma simple, els fonaments de la vida del cristià.
Jesús, en la conversa amb el legista, fa que aquest exposi els dos manaments principals de la Llei i també de l’Evangeli.
El primer manament és que hem d’estimar a Déu amb tot el nostre cor, la nostra ment, la nostra força, amb tot el nostre ésser. Estimar a Déu signifi
ca que hem de arribar a viure, i a ser realment de tal manera, que Déu es pugui alegrar en nosaltres: que no hi hagués res en nosaltres, en les nostres vides aliè a Ell, que tot estigués en nosaltres orientat a Ell.
I el segon, el d’estimar al proïsme com a nosaltres mateixos; aquest manament que el legista no entenia, es el manament que ha de ser el nostre cavall de batalla de cada dia, de tots el dies de la nostra vida i que és on hem de verificar, es per on podem arribar al nostre amor per Déu.
Amb freqüència, ens podem sentir bons cristians pel fet de sentir en el nostre cor una calidesa, un sentiment de que estimem a Déu, però això no és suficient. La prova de que estimem a Déu és compartir amb Ell l’amor que té per cadascuna de les seves criatures, dels nostres veïns, i pel món sencer.
I aquí és vital entendre i precisar qui és realment el nostre proïsme. I diria, en paraules del pare Lev Gillet, que: “el meu proïsme no és exclusivament aquell que la sang, el territori o la creença fa proper a mi; el meu proïsme és, a cada moment, aquell a qui Déu m’apropa posant-ho en el meu camí; el meu proïsme és aquell a qui em faig proper servint-ho, fins i tot si és un estranger o un enemic. Depèn en gran part de mi mateix que tal home sigui o no el meu proïsme. I puc esforçar-me a actuar de manera tal que tot home es converteixi en el meu proïsme”. Tenim que, seguin encara al pare Lev, intentar adquirir el que anomena “la mentalitat de Crist”, es a dir, davant de qualsevol situació en que ens trobem respecte al nostre proïsme, intentar pensar com ho faria Crist, respecte a una persona determinada o una situació. En moltes ocasions aquesta visió és molt diferent de la nostra, que tendim a veure les coses des de ran de terra, i amb molt poc amor.
icon-good-samaritanUn altre aspecte d’aquesta paràbola és que el Bon Samarità és en realitat i en última instància el Crist: perquè Ell també ha estat considerat pels seus com algú a qui rebutjar, apartar i sobretot perquè Ell serà sempre el que s’inclini amorosament sobre nosaltres, que vessi sobre les nostres ferides l’alcohol que crema, que purifica, cauteritza i de seguida l’oli sant, que guareix, que alleuja. Aquest vessament d’oli, imatge de la gràcia de Déu que guareix, ho hem de demanar a Déu:

Que Déu vessi sobre nosaltres la seva tendresa, que vessi la seva caritat, la seva gràcia, aquesta força dolça que fa que ens puguem tornar a aixecar en les nostres caigudes i que siguem capaços de seguir el camí que Crist mateix ha fet primer: el de donar la seva vida pels altres, que siguem capaços de reconèixer la Veritat absoluta, que és Crist mateix, a qui realment es deu tot honor, glòria i adoració pels segles dels segles. Amén.

Fiesta de la Teofania. Bendición de las aguas. Puerto de la Cruz

El Hieromonje Miquel celebró en la Parroquia de la “Presentación de la Madre de Dios en el Templo”, en Puerto de la Cruz, la Gran Bendición de las aguas.  Los fieles pudieron llevarse a sus casas el agua bendecida.

Después, marcharon a un lugar llamado “Madre de Agua” que está en un contorno impresionante, donde el agua de un manantial surge de la cavidad de la misma roca. Este lugar se halla a un cuarto de hora en coche, desde Puerto de la Cruz. IMG-20180120 2-WA0040Para llegar,  hay unos barrancos profundos que van a parar al mar y se desciende por la montaña unos diez minutos. Y allí,  el Hieromonje Miquel bendijo las aguas, seguido de los fieles de la parroquia.

Nativitat Encíclica 2016. Patriarca Ireneu

Ireneu Patriarca Nadal 2016L’Església Ortodoxa Sèrbia als seus fills espirituals en el Nadal de 2016
+ Patriarca Ireneu.
Per la Gràcia de Déu,
Arquebisbe ortodox de Pec, Metropolità de Belgrad i Karlovci Patriarca serbi, amb tots els jerarques de l’Església Ortodoxa Sèrbia, a tots els clergues, monjos, i tots els fills i filles de la nostra Santa Església: gràcia, misericòrdia i pau, de Déu Pare i el nostre Senyor Jesucrist i l’Esperit Sant amb la felicitació de Nadal alegre. La pau de Déu! Crist ha nascut!
Glòria a Déu en les altures i a la terra pau, en els homes el beneplàcit diví (Sant Lluc 2,14). Ens trobem, un cop més, en el dia de festa de la Nativitat, en el dia de festa de l’amor incommensurable de Déu, avui, a la ciutat de David, ha nascut el Salvador, que és Crist Senyor (cf. Sant Lluc 2,11), Emmanuel, que és dir, “Déu amb nosaltres”. (Sant Mateu 1,23). Aquest gran misteri de l’Encarnació de Déu el Logos, ocult des del principi dels temps (cf. Sant Joan 1, 2), es va donar a conèixer per primera vegada pels àngels de Déu amb el seu himne de Nadal de pau i amor (cf. S. Lluc 02,14). Després, se’ls van unir els pastors i els mags d’Orient, la collita, per tant, tant del cel com de la terra, els àngels i la gent, i totes les nacions terrenals, al voltant del Crist-Nen Déu i l’Església del Déu Viu, (II Cor. 6:16). Font: Serbian

ACTES CELEBRATS EN LA FESTIVITAT “PROTECCIÓ DE LA MARE DE DÉU”

bogorodica_017,8 i 9 d’ octubre de 2016.

El divendres 7 d’octubre després de l’Ofici de Vespres, s’inaugurà el Curs de Teologia que, la Fundació Ortodòxia, dins de l’Àrea de Formació Teològica, Escola “Sant Gregori Palamàs” presentà l’ Arxiprest Joan. Aquest nou Curs tractarà sobre “Dogmàtica II”. Assistí a l’acte sacerdots i persones vingudes d’arreu i en representació del Departament d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, la Sra. Lola López, (en primer terme), juntament amb el P. Serge Pescay de Fa (Occitània) i el P. Pablo Brandao de Lisboa, que el diumenge rebria l’ordre del diaconat. L’ Arxiprest Joan, en la seva introducció, parlà dels estudiants del C2016_10_9_4_conferenciaentre, Sud Amèrica que s’han afegit i s’han inscrit al Curs de Teologia On line, els quals depenen de Monsenyor Amphilojie, Metropolita de Montenegro i del Litoral i de la Diòcesis de Centre América i dels estudiants de Portugal.

 

 

 

2016_10_9_3_conferencia    En la seva conferència l’ Arxiprest Joan digué: “Viure amb “Consciència Dogmàtica”, aixoplugat dins del Dogma, no vol dir la seva aprehensió en tota la seva dimensió transcendental, significa participar dels aspecte o dels atributs de la seva Gràcia i Misericòrdia. Es tracta com diu la Tradició Ortodoxa de veure in-visiblement, d’escoltar in-escoltant, viure sense viure, participar in- participablement. Aquesta ascesi, pràctica espiritual ortodoxa, fonamentada entorn a la seva “Consciència Dogmàtica” o sigui la vida, l’experiència de la creació intel.ligent, s’esdevé per la unió de les dues Voluntats i dues Energies, la de la Divinitat Increada i la Humanitat Creada”.

El dia següent, el dissabte dia 8 d’octubre, després de la Pregària del Matí i Benedicció dels estudiants, el Dr. Pere Fullana Puigserver impartí la conferència sobre “La llarga i difícil configurac2016_10_9_6_conferencianteió de la primitiva comunitat cristina balear i sobre el cas dels bisbes i màrtirs, Elies, Macari i Opili.” En la seva introducció, el Sr. Pere Fullana parlà de la seva amistat amb l’ hieromonjo Miquel de l’Església Ortodoxa “Arcàngel San Miquel”, de Palma. El P. Miquel sempre li va mostrar el seu interès de conèixer els primers temps del cristianisme en les illes, ja que la documentació és pràcticament nul.la, però aquest li va cridar molt l’atenció que en la Catedral Catòlica de Palma en un monument recentment col.locat consta tota la successió dels bisbes que han existit en la seva història i el més antic s’anomena Elies que va ser màrtir en el s. IV. D’aquest bisbe, malgrat les absències de l’època en transcripcions escrites, la Tradició ens diu que: “Juntament amb quatre-cents seixanta-sis màrtirs i confessors de la fe, fou víctima de la persecució dels vàndals a Àfrica. Eren bisbes, preveres o diaques, als quals s’associaren una multitud de fidels d’aquells pobles. El rei arrià Hunneric, per odi a la veritat catòlica, manà que fossin desterrats a un desert espantós; a la fi, sofriren diversos turments i assoliren el martiri. Elies era bisbe de Mallorca i morí amb els seus germans en l’episcopat Macari, bisbe de Menorca i Opili, bisbe d’Eivissa. Se’n commemora la festa dia 13 d’octubre (recentment instaurada), i en el Martirologi romà consta el 4 de novembre.”

En el seu desenvolupament el Sr. Pere Fullana com doctor en Història, i llicenciat en Història Eclesiàstica, va ser molt curós en donar el seu coneixement vast i ampli per la seva experiència, i com Direc2016_10_9_7_conferenciantetor de l’Arxiu Capitular de Mallorca, obrí la possibilitat d’investigació sobre el tema que, des de la Ortodòxia afavoreix el camí a la iconografia inexistent, pel fet de tenir uns mínims detalls del que fou el primer bisbe i màrtir de la illa. D’aquesta exposició, s’obrí l’escletxa per la Església Ortodoxa de Palma d’aprofundir i testimoniar l’existència d’aquests sants màrtirs.

Al final de la conferencia, en agraïment per la seva presència i aportació, se li entregà un díptic del Crist i la Mare de Déu, vingut de Trebinje, Bòsnia, en ocasió d’un viatge de l’ Arxiprest Joan, en motiu d’un Congrés de Teologia, organitzat per Monsenyor Gregori.

CELEBRACIONS

El mateix dissabte es celebraren les Vespres de la Protecció de la Mare de Déu i hagué la Presentació al Temple de la segona filla del diaca Igor d’Alacant i la seva Sra., acompanyats de la seva filla Maria.

ORDENACIONS

2016_10_9_3_conferenciaEl diumenge 9 d’octubre el Bisbe Kiril, vingut de Cetinje, (Montenegro) de la diòcesi del Metropolita Amphilojie, presidí la Divina Litúrgia, ja que el bisbe Luka, per raons de salut no va poder venir. Durant la cerimònia s’entregà la sotana al Sr. Ilias (Albion Land), de Granada per a la seva iniciació al servei de l’església, i a continuació hi hagueren les següents ordenacions:

Hipodiaca: El monjo i lector German de la Parròquia de “San Juan Crisóstomo” de la Coruña, sent el rector el P. Dámaso.

Diaca: El Sr. Pablo Brandao va rebre el diaconat per a la missió de la nova parròquia a Lisboa. El ja P. Diaca Pablo vingué acompanyat de la seva Sra. Emili i de quatre persones més.

 

 

MISSATGE DE PASQUA 2016

Del Patriarca Ireneu i de l’Assemblea dels bisbes ortodoxos serbis.

Irenei, Pascua 2014_Beograd, patrijarh srpski Irinej, Uskrsnji pozdrav Hristos VaskrseCRIST HA RESSUSCITAT!

Crist ha ressuscitat, triomfant sobre la mort i aixecant als difunts.  Pobles, estigueu alegres! (Cànon de Pasqua, 9e cant).

Avui celebrem, benvolguts germans i germanes, al Senyor el nostre Déu, “que ha visitat i alliberat al seu poble” (Lc 1, 68) i la llum de la seva Resurrecció ha il·luminat tot l’univers! Celebrem al Senyor que va ser “lliurat per les nostres faltes i ressuscitat per a la nostra justificació” (Rom 4,25). Celebrem al Senyor que, fet home per nosaltres, ha suportat la mort, perquè per la seva resurrecció se’ns obrin les portes d’una vida nova! Però tots els que hem estat batejats en Crist, el nostre home vell ha mort amb Ell a fi que, ressuscitats, regenerats i reconstruïts  en Ell, visquem amb Ell per sempre (Rom 6, 8). “Crist ha ressuscitat dels morts, primícies dels quals s’han dormit” (1 Cor 15, 20) i nosaltres, que hem mort en Adán, som vivificats en Crist, convertint-nos en una criatura nova.

Per això, en aquest dia de llum entonem cants victoriosos per a Aquell que ha vençut el poder de la mort, Aquell que ha aixafat la saviesa aparent dels savis d’aquest món i que, per la seva Resurrecció, ha salvat als que creuen en Ell (1 Cor 1, 21). Veient realitzades les paraules dels profetes, ens exclamem amb l’apòstol Pau: “conèixer l’amor de Crist, que excedeix a tot coneixement, perquè us aneu omplint fins a la total Plenitud de Déu” (Efe 3, 19). En efecte, de la mateixa manera que el poder de la mort, després de la caiguda dels avantpassats del gènere humà en el pecat, ha penetrat en aquest món, igualment el Senyor Crist, nou Adan, ha pres sobre Ell les ferides nascudes a causa del pecat, i ha suportat voluntàriament la mort per nosaltres, ha destruït el poder de la mort i ha restituït a l’home en la seva bellesa original. Així, per la Resurrecció, coneixem el sentit i la finalitat de la creació divina, doncs el Senyor ha portat a tots els homes del no-res a l’existència per viure eternament i incorruptiblement en Crist, el seu Fill Únic. Sant Màxim el Confessor ens ha ensenyat, sota la inspiració de Déu, que hem nascut carnalment, hem estat regenerats pel baptisme, però que amb la Resurrecció naixem eternament en Crist que, primer nascut entre els morts, regenera a tota la creació i li confereix un caràcter de incorruptibilitat. Per la seva Resurrecció, Crist reuneix aquest món i el paradís, i acull abans que a qualsevol altre al lladre penedit, donant-nos a tots l’esperança que viure en el penediment no és en va. Celebrant la Resurrecció de Crist, celebrem i cantem el misteri prodigiós de Déu que ens ha creat perquè en el seu Fill, encarnat, crucificat i ressuscitat, Crist Salvador, siguem eternament participants de la naturalesa divina, és a dir, de la vida divina (2 Pedro 1, 4).

Fins a la Resurrecció de Crist, tots els homes es trobaven després de la mort en els espais ombrívols de l’infern, on res celebra a Déu; així, l’absurditat de la mort tenia encadenada a tota la creació (Salm 6, 6; Isaïes 38,18). Crist Déu descendeix a les profunditats de l’infern i les cadenes eternes que retenien als que allí es trobaven, van ser trencades. L’infern va ser buidat i el nostre Senyor va conduir als nostres avantpassats i als justs fins a la llum d’una vida nova. Des de llavors, la mort no és més que un somni. No significa ja la fi, sinó que representa la porta  de la vida eterna en Crist. Per això l’apòstol Pablo exclama: “Per a mi, la vida és Crist, i morir representa un guany” (Filip. 1,21).

Després d’haver purificat els nostres sentits en la santa Quaresma, mirem a la llum inaccessible de la Resurrecció, mirem a Crist que brilla en els nostres cors! Perdonant-nos els uns als altres, renovem-nos per la seva Resurrecció en una vida nova! Comencem a viure en Crist ressuscitat, perquè tots nosaltres, des d’aquesta vida, puguem considerar-nos a nosaltres mateixos, així com als altres, com un sol Cos, una sola Església de Déu! Encara que vivim en una època difícil, plena d’incerteses i tragèdies, no hem de deixar, prenent exemple dels antics cristians, d’estar alegres i d’estimar amb l’amor de Crist, no solament als altres, sinó també als nostres adversaris, perquè res ens desviï del camí de vida que Crist ens ha donat. Si no ens perdonem els uns als altres, no se’ns perdonarà tampoc a nosaltres; si condemnem, també nosaltres serem condemnats, segons ens ensenya el Senyor. Sense perdó i sense tenir en compte els nostres propis pecats contra els nostres proïsmes, amics i adversaris, no estarem en mesura d’acollir en els nostres cors la llum de la Resurrecció ni de convertir-nos en defensors de l’esperança en l’eternitat, on no hi ha més por, ni sospirs, ni tristesa. No tinguem doncs por d’aquest món, benvolguts germans i germanes, doncs Crist ha vençut a la mort! Temem només abandonar la llum per anar a les tenebres, és a dir, sortir de l’alegria del Regne de Déu… Nosaltres, els cristians no tenim por a la mort. Creiem profundament que no som d’aquest món, encara que visquem aquí. Crist, Pasqua eterna, ens ha obert les portes del Regne de Déu. És la nostra pàtria veritable, i en aquest món no som més que passatgers que es desplacen en el temps i l’espai, testimoniant a Crist, per la nostra existència. No oblidem mai en Qui hem estat batejats, per a Qui vivim, perquè el nostre recorregut terrestre no sigui en va i que la nostra esperança no es dipositi en els ídols buits i vanitosos d’aquest món i d’aquest segle (Gal. 2, 2)!

Benvolguts fills espirituals, no descurem l’amor! Doncs és precisament pel nostre amor dels uns pels altres que serem reconeguts com a deixebles de Crist (Jn 13, 35) Estiguem al costat dels que sofreixen, plorem amb els que ploren i reconfortem-los amb l’esperança en el Senyor! Que el nostre servei de Déu no sigui una pietat externa a semblança dels fariseus! Quin serà llavors la nostra recompensa? Sacrifiquem-nos pels nostres proïsmes! Donem a aquell que està necessitat! Celebrem humilment a Déu amb les paraules del publicà penedit! El poble de Déu està dispersat, avui dia, pel món sencer, però el que ens reuneix i fa de nosaltres Una Església, no són les ideologies efímeres d’aquest món, sinó la consciència profunda que estem units en Crist, en qui hem estat batejats i al que combreguem. Fem doncs de tal manera que aquells que no han conegut la llum de l’ensenyament de Crist, vegin en nosaltres un camí i reconeguin en nosaltres als hereus autèntics dels apòstols i dels sants de Crist! En aquest esperit, tot el poble serbi ha pres l’exemple de Sant Sava que ens ha mostrat infal·liblement el camí de Crist com l’únic camí de vida. Els santuaris de Nemanjic brillen com a fars en l’obscuritat de la nostra història, i ens mostren tots els horitzons espirituals del Regne de Déu, que no és d’aquest món. Per això, cap sofriment, ni cap injustícia infligida pels poderosos d’aquest món poden ni han de dividir-nos o oposar-nos.

En  aquesta festa lluminosa, preguem particularment per tots els serbis expulsats, que des de fa dos decennis ja, no poden tornar a les seves llars, però també pels quals s’han quedat a viure en els estatges dels seus avantpassats i que, al costat dels seus pastors espirituals, suporten les amenaces i les pressions per l’única raó que són serbis ortodoxos.

Estem en particular i de tot cor al costat dels nostres germans i germanes de Kosovo i de Metojia. Vivint en aquesta autèntica terra sèrbia i celebrant a Déu, continuen testimoniant sobre el misteri de la Passió de Crist i la seva Resurrecció. El Kosovo de Sant Llátzer ha estat sempre marcat amb el signe de la Creu i la Resurrecció. Moltes vegades, el nostre poble ha sofert el suplici, però sempre, gràcies al poder de Déu, s’ha alçat i reconstruït, seguint marxant sobre el camí de Crist! Són els nostres sants els que ens ensenyen el millor, així com els nostres santuaris de Kosovo i de Metojia, on reposen les santes relíquies de nombrosos cristians agradables a Déu i en els que s’ha gravat, com un segell, el misteri de la Resurrecció de Crist. Les nostres esglésies i monestirs, els nostres pobles i ciutats, han sofert durant segles, però els hem reconstruït sempre, regenerant-nos a nosaltres mateixos, tal l’Església viva de Déu. Per això, més que plorar i lamentar-nos, hem d’entonar un cant misteriós doncs a la llum de la Resurrecció, la creu que portem no és un símbol d’humiliació i de vergonya, sinó de dignitat nova i de glòria. Per a nosaltres, serbis, i per a tots els cristians ortodoxos, Kosovo i Metojia no és solament una noció geogràfica, sinó per sobre de tot, un espai espiritual que ens uneix a tots, allà on visquem. Conforme al testament de Kosovo del sant príncep Llàtzer, no hem d’oblidar mai que el Regne celestial constitueix sempre l’ideal suprem i la fi última, i que tots els béns terrestres són peribles i efímers.

Avui els cristians sofreixen per tot el món, en particular en l’Orient Pròxim i a Ucraïna. L’exemple de la seva fe i del seu estoïcisme ha de ser un estímul per a nosaltres i la garantia que el Senyor no abandonarà mai a la seva Església i que la gràcia divina es multiplica precisament en el moment en el que es multipliquen els sofriments! No hem d’oblidar que el Senyor Jesucrist mateix va fugir a Egipte amb la santíssima Verge i José el just, per escapar a la violència d’Herodes, mostrant-nos així que tots nosaltres som estrangers en un món que jeu sota el mal.

Estimats germans i germanes, hi ha molt d’amargor i de tristesa al nostre poble després de tots els anys difícils de proves que hem travessades i que travessem. Però a cap preu, no hem de caure a la desesperació. Perquè quan sofreix, un cristià es repent encara més davant Déu, i al mateix temps s’alegra perquè sap que el Senyor no rebutjarà mai un cor omplert d‘esperança. Per això adrecem els nostres precs a Déu, cars fills espirituals, amb la finalitat que ens preservi de l’odi i de les accions dolentes i ens ensenyi l’amor amb el qual ha estimat aquest món. Si nosaltres som capaços de reconèixer el dolor i el sofriment del nostre proïsme i de repentir-nos dels nostres pecats, llavors el nostre esforç no hi haurà pas estat va en vista de la salvació i de la vida eterna.

Les nostres salutacions i els nostres precs s’adrecen igualment als nostres germans i germanes qui viuen per tot arreu al món ; els cridem a girar-se els uns cap als altres en signe d’amor fraternal i d’unitat, reunits al voltant de la seva Església amb la finalitat de continuar a testificar dignament qui són, quina és la seva fe i a quin poble pertanyen.

Conservem la santedat del matrimoni i de la família, instruint els nostres fills a la fe, el temor de Déu i la puresa, sense oblidar que la família és « una Església domestica » i el fonament de la comunitat cristiana ! Participem regularment a les concentracions eucarístiques, en combregant al Cos i a la Sang del Crist, esdevenint tots així Un sol Cos, el Cos del Crist, Poble elegit, Església del Déu Vivint ! No oblidem pas que aquest Misteri prodigiós es prossegueix a la fe i l’amor del qual hem de testificar concretament a la nostra llar, al nostre treball, davant els que estimen com davant els que en odien, en resum – per tot arreu i sempre. Per un cristià, tot l’existència és una alegria litúrgica pasqual. Qui ho viu així, no mirarà pas l’altre com un estranger: en cadascun, reconeixerà el rostre del nostre Senyor, qui desitja que tots els homes s’hagin salvat. Testificar de la Notícia feliç que el Crist és en veritat ressuscitat, és el nostre deure diari perquè el Senyor truca pel Sant Esperit a no pas tancar-nos sobre ens-mateixos, sinó a conduir els altres cap a aquesta alegria i mostrar-los la sola via de la salvació. El Crist Ressuscitat truca a ser la llum del món, no un objecte d’escàndol. Mostrant-nos llests a reconèixer les nostres transgressions i a redreçar-nos en la humilitat, no ens humiliem sinó confirmem així com l’Esperit de Déu resideix en nosaltres.

Us anunciem en particular la bona notícia que, en el moment de la festa del Descens de l’Esperit Sant, qui marca el compliment de l’ascesi del Crist per la salvació del món i de la humanitat, al mes de juny d’aquest any, un sant i gran Concili de l’Església ortodoxa tindrà lloc a l’illa apostòlica de Creta. Devem tots resar el Senyor perquè aquest esdeveniment espiritual excepcional inspirat per l’Esperit Sant, sigui una confirmació concreta de la unitat indestructible de la santa Església ortodoxa confessada per tots els cristians autèntics i una crida a tots els que creuen al Crist, a ser Un en el nostre Senyor i Salvador únic.

No oblidem pas, cars germans i germanes, que som cridats, allà  on ens trobem i sigui el que sigui que fem, a ser artesans de pau, portant així testimoniatge de Déu qui dóna la pau i qui és la nostra Pau. Tot sent tots diferents, no hem de mai oblidar que hem estat creats a la imatge de Déu i cridats a ser Un al Crist. També cal estendre la mà al que ha fet un pas en falç, i no empènyer-ho a una caiguda encara més profunda ; cal retre visita a un malalt i prendre cura d’ell, i posar el que s’ha extraviat sobre el camí dret. Actuant així, farem en mena que el Senyor s’expressi a les nostres accions, Ell que ens ha dit que hem de ser la llum del món. I pe sobre de tot, cars fills espirituals, la nostra vida ha de ser en permanència una acció de gràcies a Déu per tot i per tots ! Perquè què podríem-oferir d’altre i de més gran al Crist ressuscitat, qui ens ha conduït de les tenebres a la llum del coneixement i de la mort a la vida eterna ? És per això que, amb els àngels i tots els sants del cel, i al mateix temps amb els nostres germans i germanes sobre la terra, entonem el cant victoriós i en l’alegria de la festa, adrecem-nos les uns els altres la salutació :

CRIST HA RESSUSCITAT !

Al patriarcat serbi, a Belgrad – Pasqua 2016

El patriarca serbi Ireneu i tots els bisbes de l’Església ortodoxa sèrbia.

Msr. ANTHONY (BLOOM) Metropolita de Souroge “Pregària, Espiritualitat i Visió Eclesiologica”

FUNDACIÓ ORTODÒXIA

ens plau convidar-vos a la Conferència

blum_01Msr. ANTHONY (BLOOM) Metropolita de Souroge “Pregària, Espiritualitat i Visió Eclesiologica” a càrrec del P. Diaca José Santos

Divendres 15 d’abril a les 19:45h (després de l’Ofici de Vespres) Església Ortodoxa – Carrer Aragó,181 – Barcelona – Tel 659 444 764

 

 

p_d_jose_santosEl P. Diaca Jose Santos, fa ja dos anys ens va presentar la seva vida. Ara ens parlarà dels trets característics dels discursos del Metropolita Msr. Antoni en quant a la pregària, espiritualitat i visió eclesiologica. Msr. Anthony Bloom, de Memòria Eterna, es un gran referent. El seu carisma bondadós i savi ens corprèn de gran manera i fer-lo present ens aporta sempre la Bona Nova de l’Evangeli en les nostres vides.

anthony_bloomAnthony Bloom (1914-2003), Arquebisbe Metropolita de l’Església Ortodoxa Russa en Gran Bretanya, ha estat un dels referents espirituals de la segona meitat del s. XX. Ha estat autor de diversos llibres de gran ressonància que, encara avui dia aconsegueixen l’ interès de molta gent. Citem alguns d’ells, traduïts al castellà: “No temas pedir perdón”“Meditaciones sobre un tema – Peregrinación espiritual a través del Evangelio” “Al atardecer de la vida” (Cuando la muerte reclama sentido y la enfermedad acompañamiento)…

ASSEMBLEA GENERAL I CELEBRACIÓ DE SANTA EULALIA

2016_02_14_Santa Eulalia i visita msr Amfilohije (4) recortadaEl  dia 13 de febrer de 2016 va tenir lloc, en els locals de la parròquia de la Protecció de la Mare de Déu de Barcelona l’Assemblea anual de la nostra Església, amb participació dels representants de totes les parròquies de l’Església, dirigida pel Vicari General, m. r. p. Joan García, (en aquesta ocasió el nostre bisbe no va poder estar present per estar acompanyant al nostre patriarca, msr. Irenej, en un viatge a Austràlia) en la qual es van tractar els diferents aspectes de la vida de les parròquies.

Aquest any  vam tenir l’honor de rebre la visita de Msr. Amphilojie, metropolita de Montenegro i del Litoral i Arquebisbe de Cetinje, que va venir acompanyat de diversos sacerdots.

També rebem la visita d’un grup de fidels de la parròquia de Varsòvia, amb el seu rector, el p. Henryk Paprocki.

Es va celebrar també, amb diversos actes,  la festivitat de santa Eulalia, patrona de l’Associació de laics Santa Eulàlia i co-patrona de la ciutat de Barcelona.

Així el dijous, 11, p. Henryk va pronunciar una conferència titulada “Teologia de la Imatge”. L’endemà va ser Msr. Amhilojie qui  va donar una conferència amb el tema “Teologia de la Llum”.

El dissabte 15, es va celebrar l’Assemblea anul de l’Església. A la tarda es van celebrar Vespres i després d’aquestes, l’Associació santa Eulalia va oferir un refrigeri als assistents, en memòria de santa Eulàlia. El diumenge es va celebrar la Divina Litúrgia de pontifical i després va tenir lloc el ja tradicional menjar comunitari en un restaurant de la ciutat.
Es poden  veure algunes fotos de la celebració aquí.

Festivitat de Sta Eulàlia, Barcelona 11-14 Febrero 2016: Msr Amphilojie (Amfilohije) i Dr Paprocki

sta_eulalia

Festivitat de Santa Eulàlia de Barcelona

12 Febrer 2016

Activitats 11,12, 13 i 14 de Febrer 2016,

 

Dijous 11 Febrer, a les 19:00: Ofici de Vespres

19:45h: Conferència del M. Rev. Arciprest Dr. Henryk Paprocki, teòlog, sacerdot ortodox de Polònia.

Divendres 12 febrer a las 19:00h: Ofici de Vespres
19:45h: Conferència de Monsenyor Amphiloqui (Amfilohije), Metropolit de Montenegro i del Litoral i Arquebisbe de Cetinje.

Disabte 13 febrer: Assamblea General de la Esglèsia Ortodoxa Espanyola
participació de tots els representants de parròquies

                       19:00:   Ofici de Vespres

Diumenge 14 febrer a les 10:00h:
DIVINA LITURGIA – FESTIVITAT DE SANTA EULÀLIA –

                         A continuació del Ofici – Dinar comunitari