MISSATGE DE NADAL (2a part)

MENSAJE DE NAVIDAD 2018

Recogemos las palabras finales del Mensaje de Navidad 2018 de Su Santidad el Patriarca Ireneo y la Asamblea de Obispos ortodoxos serbios y Monseñor Luka, obispo de Europa Occidental:   LA PAZ DE DIOS – CRISTO HA NACIDO!

 PATRIARCA IRINEOTodos ustedes, queridos hijos espirituales, los llamamos a la comprensión mutua, al amor y al perdón. Tengamos cuidado con las palabras duras pronunciadas de manera imprudente, teniendo en cuenta que el entorno social en el que vivimos depende también de las palabras que pronunciamos. Las palabras suaves sanan, el habla dura duele y las heridas infligidas por las palabras a menudo son más difíciles que el dolor físico. Por eso, el sabio Salomón nos enseña que la muerte y la vida están en poder del lenguaje (Pr 18,21). Si vemos que uno de nuestros parientes nos está infligiendo una injusticia, actuemos de acuerdo con el principio del Evangelio y discutamos con Él haciendo todo lo posible para adquirir un hermano (Mt 18:15). Perdonémonos unos a otros hasta setenta veces siete  (Mt 18, 22) y en los juicios que hacemos sobre los demás, confiemos en la verdad de que debemos expresarnos con suavidad, con respeto y toda conciencia (2 Co 4,2)…

…Al expresar nuestra gratitud al Señor por este día en el que, según las palabras de San Romano el Meloda (el Himnógrafo)   “la Virgen da a luz al Eterno, y la tierra ofrece una cueva al Inaccesible; los ángeles y los pastores cantan, y los magos con la estrella avanzan; porque ha nacido para nosotros un niño pequeño, el Dios pre-eterno “, anunciamos al mundo una gran alegría y saludamos a todos con el saludo de la Navidad:

 La paz de Dios, Cristo ha nacido!
La pau de Déu, Crist ha nascut!
Hristos se rodi! Vaistinu se rodi
!Que el Año Nuevo 2019 sea dichoso y bendecido por Dios!

Patriarcado serbio, Belgrado – Navidad 2018

Hieromonje Miquel, rector de la Parroquia del Arcángel San Miguel / Palma/Mallorca
Queridas hermanas y hermanos, un año más nos unhieromonjo miquelimos con Cristo que nace pobre en un pesebre, este nacimiento ya prefigura su muerte y resurrección, el sentido de este nacimiento humilde es su final en la Resurrección gloriosa, por tanto convirtamos, nuestro camino en la vida, igual que Cristo hizo, en un crecimiento en el espíritu que nos lleve hasta la Santa Resurrección.  El camino a seguir es el amor, a los que nos aman y a los que no, porque nuestra conversión diaria ante Él, ante ese niño nacido humilde en un pesebre es la certeza de que en Él todo lo tenemos, sin pretensiones efímeras, que no nos llevan a ningún lugar, vivamos felices la vida que Él nos ha dado y digamos todas y todos con infinita alegría que “Dios está entre nosotros” y esa es nuestra alegría y nuestra vida hasta el encuentro definitivo en Él.   ¡FELIZ NAVIDAD!

Rev. P. Nicolás, rector de la Parroquia de los Santos Andrés y Nicolás de Alicante
Tiempo de luces, colores, compras y comidas navideñas en las que la televP. NICOLASisión y los demás medios se encargan de meternos por todos los sentidos que este es tiempo de felicidad obligatoria y pavo asado, todo anunciado por un duende barbudo vestido de rojo.
Se busca el regalo perfecto para Navidad, el traje perfecto para Noche Vieja, el Roscón perfecto para Reyes… Mas ahora es tiempo de buscar la salvación que se nos ofrece a raudales desde la cueva de Belén: ¡Dios se ha encarnado! ¡Dios está con nosotros! Busquemos la salvación de nuestras almas, busquemos la luz que ilumine nuestros corazones, busquemos la paz que anunciaron los ángeles en la Noche Santa, entonces si que será una feliz Navidad.

Y no nos olvidemos que después de cuarenta días de ayuno, vienen cuarenta días de fiesta, que la Navidad no termina con las rebajas de los grandes almacenes sino el 2 de febrero con la Entrada de nuestro Redentor en el Templo.

¡CRISTO HA NACIDO, EN VERDAD HA NACIDO!

MISSSATGE DE NADAL

La Navidad en las Iglesias Ortodoxas se celebra el 25 de diciembre (nuevo calendario)  y el 7 de enero (viejo calendario). En nuestro país se ha tenido un gran respeto tanto si se celebra en una u otra fecha. Ya desde el principio el Patriarcado de Serbia, bendijo y respetó las costumbres existentes ya en las parroquias. Así, nos encontramos que dentro de la Eparquía para España y Portugal existen parroquias que lo celebran indistintamente, según la mayoría de los fieles que la forman. Barcelona, que ha sido pionera celebra la Festividad del Nacimiento Divino según el nuevo calendario, la mayoría de las otras parroquias lo celebran según el antiguo calendario. Hay sacerdotes que celebran dos veces la Navidad, en su propia parroquia, o como es el caso del Arcipreste Joan que visita más de una parroquia, que puede celebrarlo hasta tres veces.

MENSAJE DE NAVIDAD
Arcipreste Joan, Vicario General para España y Portugal.IMG-20181226-WA0011 (2)

La cronología anual nos sitúa regularmente en la celebración litúrgica del Advenimiento del Divino Infante. Quiera Dios que el Advenimiento del Emmanuel en nuestros corazones, nos haga nacer en el Cristo-Jesús, participando íntegramente de este Misterio. Navidad, la Pascua de Navidad es el Pórtico que nos abre paso a la Pascua de las Pascuas, la Resurrección del Señor, porque nos resucita a todos y nos abre al goce de la Gloria eterna.
Santa y provechosa experiencia de la Navidad para todos con los mejores deseos para el futuro de todas las comunidades de nuestra Eparquía. ¡Dios con nosotros!

Rev. P. Dámaso, Rector de la Parroquia de San Juan Crisóstomo de A Coruña
La Navidad es afinar el oído para Dios y permitirbtrmdnnos el silencio expectante dentro de nosotros mismos, adorando y contemplando  su misterio en nuestros días. En ese silencio está Dios hablando. Es preciso pedirle hoy a Aquel  que es hoy entre nosotros, que nazca sobre todo en nuestros corazones y que nos haga capaces de escucharle, de amarle y de permanecer dentro del mundo, sin ser del mundo.

!!!Felicidades a todos y plenitud en Él,que está entre nosotros!!!

Hieromonje Sergio, rector de la Parroquia de San Nicolás de Ohrid y Jitcha, Castelsarrasin (Francia)cof

Toda la parroquia de San Nicolás de Ohrid, en Castelsarrasin, se añade conmigo para desearos una Buena y Santa Fiesta de la Navidad de Nuestro Señor, Dios y Salvador Jesús Cristo, a vosotros y a todas las parroquias de España y Potugal. Podamos siempre mantener los vínculos fraternales que nos unen para Gloria de Dios.

                 

  davRev. P. Pablo de la Parroquia Cristo Salvador,  Lisboa

El Rev. P. Pablo desde Lisboa nos envía su mensaje de Navidad: “Os deseo intensamente a todos,  una Santa Navidad en los brazos del Niño Dios. Que la luz divina que ilumina todo, nos mantenga unidos”.

Arcipreste Martí, rector de la Parroquia de la Protecció de la Mare de Déu, Barcelona
Alegrémonos porque hoy la segunda personap.marti de la Santísima Trinidad se ha hecho hombre, nacido de una Virgen en la humildad de una cueva, ha penetrado las entrañas de la creación, el Emmanuel, Dios con nosotros, se nos hace presente porque en Él encontramos el camino que conduce a la Plenitud de la Vida, Verdad de nuestra existencia. Un gran misterio se nos ha revelado, alegrémonos y llenémonos de alegría porque enraizados en la escatología de nuestra existencia, encontraremos el sentido de todas las coses.

Festivitat de la Parroquia de Barcelona, “Protecció de la Mare de Déu”

Festivitat de la Parroquia “Protecció de la Mare de Déu” Barcelona.
7 Octubre 2018

cofEl Vel de la Protecció de la Mare de Déu, s’estén en el Temple i acull als feligresos i sacerdots de la Eparquía a Espanya i Portugal. La bellesa de l’ofici s’uneix a la bellesa de la trobada entre els presents de les diferents parròquies. Cor i clergues entonen els cants i el poble en atenta escolta, tots participen de la Lluminosa Festa de la Mare de Déu, amb un sentiment de tristesa per l’absència del Bisbe, Msr. Luka, a causa de la seva salut, i que al final se li va dedicar un moment per desitjar-li una millorança i que li permeti poder venir per a la festivitat de Santa Eulalia, en el mes de febrer.

Els Hieromonjos P. Nicolás (Alacant), P. Macari (Barcelona) P. Miquel (Palma) Pedf. Serge (França), Rev. P. Dámaso, (Corunya) Rev.P. Paulo (Lisboa), Arxiprestes P.Joan i P. Martí, Rev. P. Jose, (Barcelona) P. Diácono Goran (França) i el monjo, hipodiácono Germán (Coruña). La foto correspon després de l’ofici de Vespres, el dissabte 6 octubre. En la Divina Litúrgia del diumenge també van estar presents els sacerdots, el Rev. P. Jaume (Girona) i el Rev. P. Josep i el P. diácono Antonio (Barcelona).

De la parròquia de Sant Eudald i de Santa Parasqueva de Ripoll, van cantar el “Agni Partene”.

edfEl cor de la parròquia de Ripoll va participar cantant, en romanès, el Agni Parthene (del grec Αγνή Παρθένε que significa “Oh Verge Pura” és un himne devocional no litúrgic compost per Sant Nectari d’ Égina, pel Theotokarion («Llibre d’himnes a la Mare de Déu»).

 

mdeReliquia de la Theotokos

Arxiprest Stavrophor JOAN, Vicari General per España i Portugal, fundador

30 Aniversari 1988-2018 amb el Patriarcat de Sèrbia

14 FEBRER 1988. UNA DATA PER RECORDAR

Parlar de l’Ortodòxia al nostre país, quan era gairebé inexistent és parlar de la dècada dels anys setanta. Parlar de l’Ortodòxia en aquell temps era mirar l’entorn i no trobar indicis de testimoniatges propers. Podríem parlar que l’existència de l’Ortodòxia estava germinant en el cor d’uns joves que se sentien interpel·lats en el seu fur interior per una recerca sincera que els guiava a les arrels del cristianisme, on es trobava finalment la TradicióJUNY 2018 de l’Església Ortodoxa, malgrat la “llunyania geogràfica” que es trobava més enllà dels Pirineus.

Eren temps que no afavorien l’encontre, però la llavor estava sembrada i, a través de l’oració sempre present, dels contactes i coneixements que s’anaven adquirint, a poc a poc, s’anava marcant el rumb, que finalment va arribar a port, en el moment en què el Sínode de l’Església Ortodoxa Sèrbia va voler a bé, i gràcies a Déu, donar la benedicció canònica a aquesta comunitat que va néixer a Catalunya.

El 14 de febrer de 1988 es va signar l’Acta de Recepció. Una data per recordar i no oblidar, perquè a partir d’aquí s’havia culminat un peregrinar que havia durat setze anys i marcaria amb els disset anys l’inici d’una nova singladura.

A partir d’aquí un nou període comença i que encara segueix… veurem com a través d’aquests trenta anys l’Església creix amb nous membres, amb noves parròquies i sense cap distinció de nacionalitats i procedències que ha configurat un mosaic divers i unit per la  Koinonia i el Kerigma apostòlic.

Els inicis estan marcats per dues persones que van ser els fundadors d’aquesta Església (1972), parlem del Sr. Guy Lhotel Pivardier i Joan García Casanovas. El Sr. Guy Lhotel va rebre ordres sacerdotals. Més tard va marxar a un altre país, seguint un altre camí. Joan García va rebre també les ordres sacerdotals i a ell li va recaure la responsabilitat de ser Vicari General per a Espanya i Portugal, de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia. Més tard s’afegirien nous servidors per a l’altar.

JUNY 2018 3JUNY 2018 4

Joan Garcia va fer la carrera de Nàutica especialitat Enginyeria i va estar navegant en la Companyia Transmediterrània com a oficial de la Marina Mercant. Va deixar la seva carrera professional i va buscar treball en terra, va contreure matrimoni i les seves inquietuds espirituals el van portar a connectar amb el món de l’Ortodòxia.

Va cursar estudis en els Instituts Superiors de TeJUNY 2018 5ologia Saint-Denys, Saint Serge de París i en la Facultat de Teologia de Barcelona. Actualment coordina l’Escola de Teologia Ortodoxa “Sant Gregori *Palamàs” i és docent convidat a la Universitat Pompeu Fabra, Universitat Catòlica de Múrcia i Universitat de Girona. És President del GTER, “Grup de Treball Estable de les Religions”. Com a Vicari General coordina totes les parròquies existents a Espanya i Portugal.

                              Arxiprest Joan en la Facultad de Teologia de BelgradJUNY 2018 6

JUNY 2018 1                         Arxiprest Joan en l’ Institut Ortodox “Saint Serge” de París

Sa Excel.lència Monsenyor Luka (Kovacevic)

                          30 Aniversari 1988-2018 amb el Patriarcat de Sèrbia

Sa Excel.lència  Monsenyor Luka (Kovacevic), Bisbe d’ Europa Occidental (1997)

mgr. lukaMgr. Luka va néixer el 30 d’octubre de 1950 a Piskavitsa prop de Banja Luka. Va estudiar en el Seminari “Tres Sants Jerarques” en el monestir Krka, i va acabar els seus estudis de teologia en 1982, en l’Institut de teologia ortodoxa Sant Sergi de París.

Va ser tonsurat monjo i ordenat diaca i sacerdot l’any 1976. De 1982 a 1992, va ser monjo en el monestir de Sant Sava a Elaine, Austràlia. Ordenat bisbe d’Austràlia i Nova Zelanda el 17 d’agost de 1992, per Sa Beatitud el Patriarca Pavle, a l’església catedral de San Miguel de Belgrad. Monsenyor Luka va ser nomenat bisbe de la diòcesi d’Europa occidental, en 1997. Durant els dos anys que van seguir, va ser bisbe de la diòcesi de l’Oest d’Europa i va servir com a administrador de la diòcesi d’Austràlia i de Nova Zelanda, on va estar fins al 1999.

A partir d’aquí l’Església Ortodoxa de Barcelona i Girona ja van estar sota el seu omophor i començaria gradualment la formació de les diverses parròquies en la Península i a les illes, juntament amb Portugal i Occitània, fins al present.

Nació el 30 de octubre de 1950 a Piskavitsa cerca de Banja Luka. Estudió en el Seminario “Tres Santos Jerarcas” en el monasterio Krka, y terminó sus estudios de teología en 1982 en el Instituto de teología ortodoxa San Sergio de París.

Fue  tonsurado monje y ordenado diácono y sacerdote el año 1976. De 1982 a 1992, fue monje en el monasterio de San Sava a Elaine, Australia. Ordenado obispo de Australia y Nueva Zelanda el 17 de agosto de  1992, por su Beatitud el Patriarca Pavle, en la iglesia catedral de San Miguel de Belgrado. Monseñor Luka fue nombrado Obispo de la diócesis de Europa occidental,  en 1997. Durante los dos años que siguieron fue obispo de la diócesis del Oeste de Europa y sirvió como administrador de la diócesis de Australia y de Nueva Zelanda, donde estuvo hasta el 1999.

A partir de aquí la Iglesia Ortodoxa de Barcelona y Girona ya estuvieron bajo su omophor y empezaría gradualmente la formación de las diversas Parroquias en la Península y en las islas, junto con Portugal y Occitania, hasta el presente.

mgr. luka 2mgr. luka 3

Memòria Eterna!

Memòria Eterna!

MGR. DAMASKINMgr. Damaskin, va ser el Bisbe que va succeïr a Monsenyor Laurentije. En més d’una ocasió va visitar Planils, capella de Sant Serafí de Sarov (Girona), i també una vegada va estar a Barcelona, acompanyat per la Sra. Voika, tresorera de l’episcopat per a Europa Occidental.

Va viure moments molt convulsos, quan va estar a París. El ressò de la guerra es feia sentir i en una ocasió es van viure moments molt tibants i amb gran ansietat, en els quals ell no va estar al marge del sofriment, repercutint en la seva salut.

Més tard va marxar a Amèrica, i va decidir emprendre una nova vida fins a la fi dels seus dies. Demanem a Déu que li concedeixi el repòs etern i + Memòria Eterna!

La foto correspon quan va visitar el Pla de Planils, província de Girona.

Sa Excel.lència Monsenyor Lavrentije Trifunović, Bisbe de Šabac

30 Aniversari 1988-2018 amb el Patriarcat de Sèrbia

Sa Excel.lència Monsenyor Lavrentije Trifunović, Bisbe de Šabac

L’any 1988, després de cinc anys d’monsenyor LAVRENTIJEespera canònica, finalment el Sínode del Patriarcat de Sèrbia, a través del Bisbe Lavrentije, va acollir a l’Església Ortodoxa “Protecció de la Mare de Déu” que estava inscrita en el Registre del Ministeri de l’Interior, amb la denominació de “Església Ortodoxa Espanyola”, ja que abastava la jurisdicció de tota la Península.
Ell va ser el Bisbe que va visitar per aquell temps la Parròquia de Barcelona. Malgrat la seva curta estada, no va deixar de connectar amb la comunitat i un menjar a casa del Rev. P. Jaume i de la seva esposa, la popadía Julia, va reunir a tots els fidels que van assistir a la mateixa, mdedesprés de celebrar els actes litúrgics a l’església. Es respirava una gran alegria per tots els esdeveniments tan esperats que donaven fi a un gran període d’espera incerta. Per fi l’Església tenia la benedicció del nou Bisbe.
Quan ell va marxar, les persones que van anar a acompanyar-ho a l’estació de tren no van oblidar mai el seu semblant trist i preocupat… els núvols negres de la guerra eren a punt de descarregar tota la seva càrrega… el temps a venir seria excessivament terrible i dolorós i ell ja intuïa en el seu cor el sofriment.

Visita maig 2004. Obras completes de Sant Nicolau de Jitcha i Ohrid.
Ell per aquell temps es trobava en HimDSCN8214elstur (Alemanya) i des de l’Editorial que el regentava dins de la pròpia seu episcopal, imprimia quantitat de llibres que, al seu país Sèrbia, en temps de comunisme havien estat prohibits. Així el va imprimir tota l’obra literària de Sant Nicolau de Jitcha i de Ohrid.
Les fotos corresponen a una visita que es va fer a la seu del Bisbe Lavrentije en Sabac, Sèrbia, el maig de 2004. L’alegria de la trobada va ser gran i ens va regalar totes les obres editades de Sant Nicolau que, actualment es troben en la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu
SOKO GRAD, de Barcelona.

Després de la visita a la seu episcopal de Sabac, per indicació del bisbe Lavrentije es va visitar el preciós enclavament de Soko Grad.

El Monestir està situat al peu de l’antiga fortalesa de Soko Grad, avui en ruïnes, a 15 km. de Ljubovija. Va ser fundat a iniciativa del Bisbe Lavrentije. L’Església va ser construïda entre 1991 i 1994 en un estil arquitectònic influenciat per l’escola moravDSCN8262iana de la Sèrbia medieval.
En el recinte del monestir es troba també un museu, i un edifici important, la “Casa de Nikolaj Vélimirovitch” que pot rebre unes 200 persones. Després del 2001, el monestir acull el moviment “Moba”, que es destina als joves serbis de la diàspora. L’objectiu del moviment és d’aprendre la llengua sèrbia i familiaritzar-los amb el país dels seus avantpassats.
El monestir està dedicat a Sant Nicolau de Jitcha i Ohrid.

DSCN8286

Des d’aquestes línies DSCN8206 (2)volem fer arribar al Bisbe Lavrentije el nostre gran respecte i tot el nostre afecte cap a la seva persona.  Ell sempre ens ha acollit amb bondat i generositat. Que Déu el beneeixi!

 


Sa Santedat el Patriarca Irineu

SA SANTEDAT EL PATRIARCA IRINEU.
Aquest any 2018 en què celebrem el 30 Aniversari en el Patriarcat de Sèrbia, volem parlar de Sa Santedat el Patriarca Irineu

ZEuk9lMaHR0cDovL29jZG4uZXUvaW1hZ2VzL3B1bHNjbXMvTVdJN01EQV8vZTcxYzY2OWFiYTVlYjY4NGI2Njk4MzRkYjQ5NDkxYWEuanBlZ5GTAs0C5ACBoTABEl Patriarca Irineu va néixer en 1930 en Vidovo, prop de Cacak (Sèrbia), es va matricular en el seminari de Prizren i va realitzar els seus estudis superiors en la facultat de teologia de Belgrad. Abans de convertir-se en professor en el seminari de Prizren en 1959, va ser tonsurat monjo i ordenat sacerdot, prenent el nom monàstic d’Irineu. Després d’haver-se doctorat a Atenes, va ser nomenat el 1969 per dirigir l’escola monàstica d’Ostrog, per ser a continuació designat rector del seminari de Prizren. Va ser escollit bisbe vicari de Sa Santedat el Patriarca Germà, el 1974, amb el títol de bisbe de Morava. En 1975, va ser elegit  bisbe de Nis, gran ciutat del sud de Sèrbia, lloc de naixement de Constantí el Gran.
El 22 de gener de 2010 va ser escollit Patriarca, com a successor del Patriarca Pavle. Irineu és considerat com un tradicionalista moderat, obert al diàleg interreligiós.
Després de la guerra soferta en els Balcans, el 8 de setembre de 2012, el Patriarca Irineu va participar en la catedral catòlica a Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina en una trobada dels religions per a la pau amb un gest extraordinari de reconciliació.

Resse9_0guint la història, fa quatre anys un grup d’estudiants i tutors de l’Escola de Teologia “Sant Gregori *Palamàs” van visitar Sèrbia, i van ser rebuts pel Patriarca.

2018-05-09-PHOTO-00000577

 

Sa Santedat el Patriarca Pavle

L’1 de desembre de 1990 va ser escollit el nou Patriarca, Sa Santedat Pavle

La seva vida és excepcional pel testimoniatge que ha deixat a través de la seva saviesa, humilitat i integritat. L’Editorial “Grands spirituels orthodoxes du XX siècle”, L’Age Homme, en el llibre dedicat a la seva vida, ho intitula “Le Patriarche Paul de Serbie, un saint de notre temps”, perquè ja una gran part del poble ho considera sant.
Posteriorment, després de la defunció del Patriarca Germán, sacerdots i fidels de l’Església de Barcelona, de Girona, d’Irun i França  van tenir l’ocasió de visitar i conèixer personalment al Patriarca Pavle.

260px-Patrijarh_PavleSa Santedat, el Patriarca Pavle                      (1914-2009)
La seva infància

Gojko Stojcevic, el futur Patriarca Pavle, va néixer l’11 de setembre de 1914. A l’edat de tres anys va quedar orfe, la seva àvia i la seva tia van ser els qui es van ocupar d’ell. Ell mateix va escriure: “El meu record maternal està vinculat a la meva tia, sentia per ella un amor sense límits, i va compensar la desaparició de la meva mare”, l’absència del seu pare va ser compensada per un vincle molt intens amb el Pare celeste, que es va desenvolupar en l’ambient de pietat de la seva família. Ell va dir: “Un nen que coneix el Pare Nostre des de la infància té una concepció del Pare celeste diferent quan es troba sense pares, ho viu de manera més intensa”.

Va rebre la tonsura monàstica la vigília de la Anunciació de 1948, amb el nom de Pavle (Pablo). Al cap de sis anys va ser ordenat sacerdot. Apreciant-li les competències teològiques, el Sant Sínode de l’Església ortodoxa sèrbia va decidir, en 1955, enviar-ho a la Facultat d’Atenes per acabar els seus estudis, on es va especialitzar en Estudis Bíblics i Teologia Litúrgica. A principis de l’any 1956 va ser nomenat Arximandrita i més tard, el 22 de setembre del mateix any, va ser consagrat Bisbe de la diòcesi de Raska-Prizren una diòcesi que cobreix l’actual Kosovo, una regió on va estar més de trenta anys. Des d’aquesta època va denunciar les destruccions d’Iglesias i monestirs ortodoxos, abans de portar, en els anys 1990, aquest combat a nivell internacional. L’1 de desembre de 1990 va ser proclamat Patriarca.

Kosovo, bressol de l’ortodòxia sèrbia, el Patriarca va aconsellar als serbis quedar-se en el lloc. Considerat com a moderat en el si de l’Església va rebutjar pertànyer a una Gran Sèrbia construïda “sobre el crim”. En 1997, va estar al costat dels manifestants que denunciaven el règim de Milosevic. “La nostra llavor és de no fer plorar un nen o entristir a una sola anciana pel fet de pertànyer a una altra religió, o d’una altra nació, va declarar al principi del conflicte, marcat per les escissions ètniques i culturals.

El Patriarca Pavle va ser sobretot un pastor, molt compromès mentre que bisbe en el desenvolupament de la seva diòcesi i en la defensa del seu patrimoni amenaçat i com a Patriarca al govern d’una Església, coneixedora de les divisions internes d’un ramat acorralat pels turments de diverses guerres que es van succeir durant un llarg període del seu patriarcat. El seu ensenyament es va transmetre sobretot a través dels seus discursos, missatges, homilies i en la seva correspondència privada.

patriarch-of-serbiapatriarche-pavle-de-serbie01

Un monjo de gran humilitat
Igual que quan era bisbe, com quan va ser el primat de l’Església sèrbia, el Patriarca Pavle va ser el mateix home que quan era monjo, no va deixar mai la humilitat que convé a l’estat monàstic. Acostumava anar solament caminant pels carrers o pujant en l’autobús. Es deixava fàcilment abordar per tots i els parlava de bon grat, simplement i familiarment.
(Font: Le Patriarche Paul de Serbie. L’Age d’ Homme)

L’Arxiprest Joan i la popadía María Rosa, acompanyats d’Alexander Ivancic (Sacha), l’any 2000, van ser rebuts per Sa Santedat. D’aquesta trobada va quedar gravat en les seves memòries les paraules del Patriarca, unes paraules plenes de dolçor i saviesa.
image1Una altra ocasió va ser a París, on un grup de la comunitat de Barcelona, Girona,  es trobava en aquell moment en l’ “Institut de Teologia Ortodoxa Saint Serge” i va coincidir amb ell. Va ser un regal de la Providència pels qui el van conèixer personalment.

(Foto BBC News)

beogradSa Santedat el Patriarca Pavle, es va dormir en el Senyor el diumenge 15 de novembre de 2009, a l’edat de 95 anys. L’Estat serbi va decretar dol nacional de tres dies, durant els quals prop de sis-cents mil fidels van reunir-se davant del seu fèretre, exposat en la catedral de San Miguel de Belgrad. Els funerals es van fer en la catedral de Sant Sava i la llarga processó va ser seguida per gairebé un milió de persones. Del món sencer es van rebre els condols retent homenatge al patriarca difunt, reconegut per tots, no només com un pastor excepcional, sinó com un sant. Va ser enterrat en el Monestir de Rakovica, als voltants de Belgrad.

En les fotos d’abaix veiem la visita del Patriarca Irinej en oració davant de la tomba i l’altra, l’Hieromonjo Miquel, en una visita que va fer en aquest Monestir, podent visitar la tomba del Patriarca i fer una Panikidia.

 tumba patriarca20130924_171028