Missatge de Pasqua. Patriarca Irineu. 30 Abril 2019

PATRIARCA IRINEJ
¡CRIST HA RESSUSCITAT!

Oh mort, on està el teu agulló? Oh Hades, on està la teva victòria? Crist ha ressuscitat, i no hi ha un sol mort en una tomba! Crist ha ressuscitat i regna la vida! (Homilia pascual de Sant Joan Crisóstomo)

Benvolguts fills espirituals,
Amb els cors plens d’alegria i llum, avui celebrembtrhdr la Festa de les festes, la Festa de la victòria de la fe i la vida sobre la mort, la festa de la resurrecció de Crist, així com la resurrecció de la naturalesa humana, la resurrecció de cada persona.

La dissolució i la mort, introduïdes en la naturalesa humana a través del pecat, confirmen amb la seva evident i innegable certesa la fi del camí històric i la vida de tot ésser humà. El cicle biològic que comença en l’úter de la mare acaba en l’úter de la terra i la mort es mostra com l’única realitat inevitable. Però nosaltres, des del primer home fins al dia d’avui, amb cada paraula, pensament i acció, vam demostrar que no acceptem la mort, que la mort és una anomalia, que tenim el desig de seguir en la  vida eterna, és a dir, que som creats i triats per a la plenitud de la vida i l’eternitat.
Per tant, tots els esforços humans estan dirigits cap a un intent de trobar una cura contra la mort i la decadència. Totes les religions del món, tots els esforços sublims de l’esperit humà, la filosofia, la ciència i l’art, al final, tenen un sol objectiu: Vèncer a la mort! A aquest efecte, al llarg dels segles, la humanitat ha creat meravelles sense precedents de la cultura tècnica i material en general. Ha desenvolupat el coneixement científic en proporcions sense precedents, ha demostrat un impuls incommensurable de creativitat social; el pensament filosòfic ha portat a una extraordinària elegància i claredat i ha creat un gran art, però l’objectiu segueix sent inassolible! La raó és simple: el transitori i el creat no poden per si mateixos tornar-se permanents i eterns.
És per això que el Fill Unigénito de Déu, l’Amor Encarnat de Déu, va venir al món i va sofrir els sofriments en la Creu, i en fer-ho, d’una vegada per sempre, oh, miracle! oh vida! Ell va assumir la nostra mort com la seva pròpia, de manera que, per la benedicció i l’amor del Pare celestial, s’aixecaria de la tomba i, per tant, la seva mort venceria irreversiblement la llei general de la mort i la mort.
IMG-20190501-WA0076La Resurrecció de Crist, és la Bona Nova de l’Evangeli i un fet irrefutable, és la base ferma i el cor de la fe cristiana. S’ha convertit en un nou naixement de la humanitat per a la vida eterna i una porta que condueix al món d’una realitat nova i transfigurada, la realitat de la glòria del Regne Celestial. Les paraules del Sant Apòstol Pau ho testifiquen completament quan va dir:” Però ara Crist ha ressuscitat d’entre els morts i s’ha convertit en el primer fruit d’aquells que s’han quedat dormits (I Corintis 15:20).”  El misteri de la resurrecció de Crist ens revela que Déu de cap manera és una noció abstracta o algun “poder superior” hipotètic i inaccessible, que ens esclavitzi i ens limiti amb un sistema de normes morals. Per contra, Ell és home perfecte, que va venir al món, no solament per millorar les condicions d’aquesta vida o per oferir-nos alguna cosa, o fins i tot per presentar-nos un sistema econòmic o polític ideal, o per ensenyar-nos un mètode pel qual aconseguir cert nivell psicològic. Equilibri físic. Ell va venir per conquistar la mort com “l’últim enemic” (cf. I Cor. 15:26) i per portar la vida eterna a tota la raça humana. Perquè tant va estimar Déu al món que va donar al seu Fill unigénit, perquè tot aquell que creu en Ell, no pereixi, sinó que tingui vida eterna (Jn. 3:16).

No és una coincidència que cap dels IMG_20190429_200949evangelistes hagi tractat de descriure l’esdeveniment de la Resurrecció, és a dir, presentar el que va succeïr durant el moment clau de l’aixecament del somni de la mort. Tots, sense excepció, parlen sobre les conseqüències d’aquest esdeveniment i citen testimoniatges de persones sobre la tomba buida. El veritable Misteri de la Resurrecció roman ocult. El que els testimonis oculars, els deixebles i els apòstols de Crist han presenciat i el que els sants de Déu han confirmat al llarg dels segles són les aparicions del Senyor ressuscitat i la seva experiència de conversar i entrar en comunió amb Ell. Això significa que no solament ningú pot comprendre i veure, sinó que ningú pot descriure aquests esdeveniments de la salvació, que estan per sobre de les nostres capacitats intel·lectuals. Ens fem dignes de la realitat d’aquests Misteris solament a través de la fe i l’experiència espiritual, perquè la realitat de la comunió amb el Ressuscitat no és una qüestió d’investigació de laboratori i prova racional, sinó que és la participació eucarística en el Calze de la Vida comuna. Tenim la beneïda oportunitat d’experimentar els fruits de la Resurrecció, però no per jutjar la naturalesa d’aquest Misteri de forma aïllada, sinó només juntament amb el Misteri de l’Encarnació i amb tots els Misteris de l’Economia Divina de la salvació en el seu conjunt.
El mateix Senyor ressuscitat ens ha revelat aquest misteri sobre tots els misteris quan Ell, amb els dos dels seus deixebles estava en el camí de Emaús: “Llavors Ell els va dir: Oh, necis, i de cor lent per creure. Que han parlat els profetes! No deuria el Crist haver sofert aquestes coses i entrar en La seva glòria? (Lc. 24: 25-26). Es va revelar plenament en la seva forma ressuscitada i transfigurada solament quan, durant el sopar, va prendre el pa, ho va beneir i després ho va distribuir. Va ser llavors quan es van obrir els ulls de les seves ments i li van reconèixer a Ell com el Senyor ressuscitat._DSC0169 La realitat joiosa de la Resurrecció no pot entendre’s amb la ment humana, sinó solament a través dels ulls de la fe. I així i tot, no solament en qualsevol lloc, sinó en la Divina Litúrgia, podem reconèixer a Crist Ressuscitat i glorificat. L’esdeveniment de la Resurrecció s’experimenta en la comunió litúrgica amb uns altres, és a dir, a l’Església de Crist. Per tant, la Resurrecció concerneix no solament als individus, sinó a tota la comunitat, el Poble de Déu en el seu conjunt. Pel do de Déu és un esdeveniment eclesial que abasta tot l’univers.

IMG-20190501-WA0055Per la seva Creu i la seva Resurrecció, Crist finalment ha destruït l’enemistat i ha unificat a la humanitat en un sol Cos i un sol poble. Per això l’Església Una, Santa, Catòlica i Apostòlica és l’Església de la reconciliació de tots i de tots. És per això que nosaltres, els reconciliats, plens de la nova vida veritable, ens hem convertit en conciutadans dels sants i membres de la família de Déu (Ef. 2:19).

Desafortunadament, fins i tot enmig d’aquesta alegria pascual celestial, ens enfrontem moltes temptacions i tribulaciones amb el terrorisme, les guerres i la pèrdua de vides a tot el món. 57485780-2139186746198995-5156082829821476864-1555834826914Els crits i l’agonia de les víctimes que ens arriben amb la major rapidesa a través dels mitjans moderns de comunicació i fereixen els nostres cors. Diverses i il·limitades desil·lusions, tristeses i insatisfaccions sobrepassen les nostres ànimes. Al nostre al voltant, la injustícia i l’odi governen i la veritat es fa relativa. Les persones que viuen una vida virtuosa són calumniades i perseguides. Això no només ocorre en un plànol personal i local, sinó també a escala global. Som testimonis que a tot el món, avui dia, els valors cristians bàsics estan sent empesos a un segon pla.
En un món tan desviat, nosaltres, els cristians ortodoxos, estem cridats a testimoniar amb el nostre exemple als nostres sers estimats i veïns, propers i llunyans, la victòria de la Vida sobre la mort i el sentit sobre el sense sentit. L’Església no ha de viure solament per a si mateixa com una comunitat religiosa tancada, preocupada solament per qüestions de pietat personal. Ella està obligada a ser la portadora de la pau i la reconciliació, l’amor i la solidaritat amb tota la raça humana a través de l’alegria i l’experiència de la Resurrecció.
Preguntem-nos: quin tipus de fe tenim? Creiem realment que Crist va ressuscitar d’entre els morts? Aquest esdeveniment té conseqüències salvadores crucials per a nosaltres i per a les nostres vides? En la resposta a aquesta simple pregunta es troben les respostes a tots els nostres problemes, temors i inseguretats; les respostes a totes les nostres temptacions, dilemes existencials, conflictes psicològics, morals, socials, nacionals i tots els altres desafiaments, tant de caràcter personal com a global. Si confesses amb la teva boca al Senyor Jesús i creus en el teu cor que Déu  l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat. (Romans 10: 9).

En aquest any, quan celebrem el gran jubileu de la nostra Església, els vuit segles de la seva autocefalía, preguem per la plenitud de la nostra beneïda nació, dels  qui viuen en la pàtria i a l’estranger, perquè s’en alegrin en la Resurrecció de Crist i en l’amor i en harmonia puguin preservar la unitat de la nostra Santa Església; que cap interès personal o terrenal pugui suplantar els interessos de l’Església de Crist, ni del benestar general de la humanitat.
Amb especial fervor, preguem avui al Déu de Crist ressuscitat perquè, per la intercessió de Sant Sava, de Sant Tsar Llàtzer i de tots els sants de la nostra nació, la pau i la llibertat puguin tornar al nostre crucificat Kosovo i Metohija, el nostre bressol espiritual i la nostra Jerusalem, on es troben els santuaris més grans de Sèrbia, les perles de l’espiritualitat ortodoxa, de la cultura sèrbia i de tota la nostra herència espiritual cristiana i mundial.
Déu, en estendre els seus braços sobre la Creu, ha abraçat i atret a Si mateix a totes les persones i a tota la creació, i ha vingut a habitar dins de nosaltres com a Amor Etern, ple de gràcia i veritat. Per tant, en comparar-nos amb Ell, ens abracem amb l’Amor crucificat i ressuscitat de Déu, no només als quals ens estimen, sinó també als nostres enemics. Perdonem-los, perquè el Senyor també ens va perdonar els nostres pecats en la Creu, dient: Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan (Lc. 23:34). “Si no fora per les paraules: perdona’m, i que sigui perdonat, la vida humana seria totalment insuportable”, va dir el Crisóstom serbi, el Sant Jerarca Nikolai (Velimirovich). Llavors, Perdonem-nos uns a uns altres! Anem a reconciliar-nos els uns amb uns altres! Abracem-nos uns a uns altres, perquè puguem caminar pel camí sagrat de l’Amor Diví! Siguem testimonis de l’amor i visquem per ell!
Expressant amb una boca i un cor IMG-20190428-WA0110aquestes veritats, tots els cristians ortodoxos de tot el món avui dia exclamem: “Aquest és el dia de la Resurrecció. Siguem il·luminats per la festa. Abracem-nos uns a uns altres. Cridem ‘Germans’ a aquells que ens odien i perdonem a tots per la Resurrecció; i així exclamem:


Crist ha ressuscitat d’entre els morts, amb la seva mort ha vençut a la mort i als quals estaven en els sepulcres els ha donat la vida!”

Patriarcat serbi a Belgrad en la Pasqua de 2019

Els vostres intercesores davant Crist ressuscitat:
Arquebisbe de Pec, Metropolità de Belgrad-Karlovci i Patriarca de Sèrbia IRINEJ

Metropolità de Montenegro i Litoral, AMPHILOHIJE Metropolità de Zagreb i Ljubljana, PORFIRIJE Metropolità de Dabro-Bosna, CRISOSTOM Bisbe de Sabac, LAVRENTIJE Bisbe de Srem, VASILIJE Bisbe de Banja, Luka JEFREM Bisbe de Budim, LUKIJAN Bisbe de Banat, NIKANOR Bisbe de New Gracanica-Midwestern America, LONGIN Bisbe de Canadà, MITROPHAN Bisbe de Backa, IRINEJ Bisbe de Gran Bretanya i Escandinàvia, DOSITEJ Bisbe d’Europa Occidental, LUKA Bisbe de Zicha, JUSTIN Bisbe de Vranje, PAHOMIJE Bisbe de Sumadija, JOVAN Bisbe de Branicevo, IGNATIJE Bisbe de Zvornik-Tuzla, FOTIJE Bisbe de Mileseva, Atanasije Bisbe de Budimlje i Niksic, JOANIKIJE Bisbe de Düsseldorf i Alemanya, GRIGORIJE Bisbe de Valjevo, MILUTIN Bisbe de Ras i Prizren, Teodosije Bisbe de Western Americ,a MAXIM Bisbe de Gornji Karlovac, Gerasim Bisbe d’Amèrica de l’Est, Irineo Bisbe de Krusevac, DAVID
Bisbe de Eslavonia, JOVAN Bisbe d’Àustria i Suïssa, ANDREJ Bisbe de Bihac-Petrovac, SERGIJE Bisbe de Timok, ILARION Bisbe de Nis, ARSENIJE Bisbe d’Austràlia i Nova Zelanda Metropolità, SILUAN Bisbe de Buenos Aires i Sud-amèrica Central, KIRIL Bisbe de Dalmacia, NIKODIM Bisbe de Osek-Polje i Baranja, HERUVIM Bisbe de Zahumlje i Hercegovina, DIMITRIJE Vicari Bisbe de Moravica, Antonije Vicari Bisbe de Remezijan, STEFAN Vicari Bisbe de Mohac, ISIHIJE Vicari Bisbe de Diokleia, METODIJE Arquebisbe de Ochrid i Metropolità de Skoplje, JOVAN Bisbe de Polog i Kumanovo, JOAKIM Bisbe de Bregalnica, MARKO Vicari Bisbe de Stobi.

MISSATGE DE NADAL (2a part)

MENSAJE DE NAVIDAD 2018

Recogemos las palabras finales del Mensaje de Navidad 2018 de Su Santidad el Patriarca Ireneo y la Asamblea de Obispos ortodoxos serbios y Monseñor Luka, obispo de Europa Occidental:   LA PAZ DE DIOS – CRISTO HA NACIDO!

 PATRIARCA IRINEOTodos ustedes, queridos hijos espirituales, los llamamos a la comprensión mutua, al amor y al perdón. Tengamos cuidado con las palabras duras pronunciadas de manera imprudente, teniendo en cuenta que el entorno social en el que vivimos depende también de las palabras que pronunciamos. Las palabras suaves sanan, el habla dura duele y las heridas infligidas por las palabras a menudo son más difíciles que el dolor físico. Por eso, el sabio Salomón nos enseña que la muerte y la vida están en poder del lenguaje (Pr 18,21). Si vemos que uno de nuestros parientes nos está infligiendo una injusticia, actuemos de acuerdo con el principio del Evangelio y discutamos con Él haciendo todo lo posible para adquirir un hermano (Mt 18:15). Perdonémonos unos a otros hasta setenta veces siete  (Mt 18, 22) y en los juicios que hacemos sobre los demás, confiemos en la verdad de que debemos expresarnos con suavidad, con respeto y toda conciencia (2 Co 4,2)…

…Al expresar nuestra gratitud al Señor por este día en el que, según las palabras de San Romano el Meloda (el Himnógrafo)   “la Virgen da a luz al Eterno, y la tierra ofrece una cueva al Inaccesible; los ángeles y los pastores cantan, y los magos con la estrella avanzan; porque ha nacido para nosotros un niño pequeño, el Dios pre-eterno “, anunciamos al mundo una gran alegría y saludamos a todos con el saludo de la Navidad:

 La paz de Dios, Cristo ha nacido!
La pau de Déu, Crist ha nascut!
Hristos se rodi! Vaistinu se rodi
!Que el Año Nuevo 2019 sea dichoso y bendecido por Dios!

Patriarcado serbio, Belgrado – Navidad 2018

Hieromonje Miquel, rector de la Parroquia del Arcángel San Miguel / Palma/Mallorca
Queridas hermanas y hermanos, un año más nos unhieromonjo miquelimos con Cristo que nace pobre en un pesebre, este nacimiento ya prefigura su muerte y resurrección, el sentido de este nacimiento humilde es su final en la Resurrección gloriosa, por tanto convirtamos, nuestro camino en la vida, igual que Cristo hizo, en un crecimiento en el espíritu que nos lleve hasta la Santa Resurrección.  El camino a seguir es el amor, a los que nos aman y a los que no, porque nuestra conversión diaria ante Él, ante ese niño nacido humilde en un pesebre es la certeza de que en Él todo lo tenemos, sin pretensiones efímeras, que no nos llevan a ningún lugar, vivamos felices la vida que Él nos ha dado y digamos todas y todos con infinita alegría que “Dios está entre nosotros” y esa es nuestra alegría y nuestra vida hasta el encuentro definitivo en Él.   ¡FELIZ NAVIDAD!

Rev. P. Nicolás, rector de la Parroquia de los Santos Andrés y Nicolás de Alicante
Tiempo de luces, colores, compras y comidas navideñas en las que la televP. NICOLASisión y los demás medios se encargan de meternos por todos los sentidos que este es tiempo de felicidad obligatoria y pavo asado, todo anunciado por un duende barbudo vestido de rojo.
Se busca el regalo perfecto para Navidad, el traje perfecto para Noche Vieja, el Roscón perfecto para Reyes… Mas ahora es tiempo de buscar la salvación que se nos ofrece a raudales desde la cueva de Belén: ¡Dios se ha encarnado! ¡Dios está con nosotros! Busquemos la salvación de nuestras almas, busquemos la luz que ilumine nuestros corazones, busquemos la paz que anunciaron los ángeles en la Noche Santa, entonces si que será una feliz Navidad.

Y no nos olvidemos que después de cuarenta días de ayuno, vienen cuarenta días de fiesta, que la Navidad no termina con las rebajas de los grandes almacenes sino el 2 de febrero con la Entrada de nuestro Redentor en el Templo.

¡CRISTO HA NACIDO, EN VERDAD HA NACIDO!

MISSSATGE DE NADAL

La Navidad en las Iglesias Ortodoxas se celebra el 25 de diciembre (nuevo calendario)  y el 7 de enero (viejo calendario). En nuestro país se ha tenido un gran respeto tanto si se celebra en una u otra fecha. Ya desde el principio el Patriarcado de Serbia, bendijo y respetó las costumbres existentes ya en las parroquias. Así, nos encontramos que dentro de la Eparquía para España y Portugal existen parroquias que lo celebran indistintamente, según la mayoría de los fieles que la forman. Barcelona, que ha sido pionera celebra la Festividad del Nacimiento Divino según el nuevo calendario, la mayoría de las otras parroquias lo celebran según el antiguo calendario. Hay sacerdotes que celebran dos veces la Navidad, en su propia parroquia, o como es el caso del Arcipreste Joan que visita más de una parroquia, que puede celebrarlo hasta tres veces.

MENSAJE DE NAVIDAD
Arcipreste Joan, Vicario General para España y Portugal.IMG-20181226-WA0011 (2)

La cronología anual nos sitúa regularmente en la celebración litúrgica del Advenimiento del Divino Infante. Quiera Dios que el Advenimiento del Emmanuel en nuestros corazones, nos haga nacer en el Cristo-Jesús, participando íntegramente de este Misterio. Navidad, la Pascua de Navidad es el Pórtico que nos abre paso a la Pascua de las Pascuas, la Resurrección del Señor, porque nos resucita a todos y nos abre al goce de la Gloria eterna.
Santa y provechosa experiencia de la Navidad para todos con los mejores deseos para el futuro de todas las comunidades de nuestra Eparquía. ¡Dios con nosotros!

Rev. P. Dámaso, Rector de la Parroquia de San Juan Crisóstomo de A Coruña
La Navidad es afinar el oído para Dios y permitirbtrmdnnos el silencio expectante dentro de nosotros mismos, adorando y contemplando  su misterio en nuestros días. En ese silencio está Dios hablando. Es preciso pedirle hoy a Aquel  que es hoy entre nosotros, que nazca sobre todo en nuestros corazones y que nos haga capaces de escucharle, de amarle y de permanecer dentro del mundo, sin ser del mundo.

!!!Felicidades a todos y plenitud en Él,que está entre nosotros!!!

Hieromonje Sergio, rector de la Parroquia de San Nicolás de Ohrid y Jitcha, Castelsarrasin (Francia)cof

Toda la parroquia de San Nicolás de Ohrid, en Castelsarrasin, se añade conmigo para desearos una Buena y Santa Fiesta de la Navidad de Nuestro Señor, Dios y Salvador Jesús Cristo, a vosotros y a todas las parroquias de España y Potugal. Podamos siempre mantener los vínculos fraternales que nos unen para Gloria de Dios.

                 

  davRev. P. Pablo de la Parroquia Cristo Salvador,  Lisboa

El Rev. P. Pablo desde Lisboa nos envía su mensaje de Navidad: “Os deseo intensamente a todos,  una Santa Navidad en los brazos del Niño Dios. Que la luz divina que ilumina todo, nos mantenga unidos”.

Arcipreste Martí, rector de la Parroquia de la Protecció de la Mare de Déu, Barcelona
Alegrémonos porque hoy la segunda personap.marti de la Santísima Trinidad se ha hecho hombre, nacido de una Virgen en la humildad de una cueva, ha penetrado las entrañas de la creación, el Emmanuel, Dios con nosotros, se nos hace presente porque en Él encontramos el camino que conduce a la Plenitud de la Vida, Verdad de nuestra existencia. Un gran misterio se nos ha revelado, alegrémonos y llenémonos de alegría porque enraizados en la escatología de nuestra existencia, encontraremos el sentido de todas las coses.

Festivitat de la Parroquia de Barcelona, “Protecció de la Mare de Déu”

Festivitat de la Parroquia “Protecció de la Mare de Déu” Barcelona.
7 Octubre 2018

cofEl Vel de la Protecció de la Mare de Déu, s’estén en el Temple i acull als feligresos i sacerdots de la Eparquía a Espanya i Portugal. La bellesa de l’ofici s’uneix a la bellesa de la trobada entre els presents de les diferents parròquies. Cor i clergues entonen els cants i el poble en atenta escolta, tots participen de la Lluminosa Festa de la Mare de Déu, amb un sentiment de tristesa per l’absència del Bisbe, Msr. Luka, a causa de la seva salut, i que al final se li va dedicar un moment per desitjar-li una millorança i que li permeti poder venir per a la festivitat de Santa Eulalia, en el mes de febrer.

Els Hieromonjos P. Nicolás (Alacant), P. Macari (Barcelona) P. Miquel (Palma) Pedf. Serge (França), Rev. P. Dámaso, (Corunya) Rev.P. Paulo (Lisboa), Arxiprestes P.Joan i P. Martí, Rev. P. Jose, (Barcelona) P. Diácono Goran (França) i el monjo, hipodiácono Germán (Coruña). La foto correspon després de l’ofici de Vespres, el dissabte 6 octubre. En la Divina Litúrgia del diumenge també van estar presents els sacerdots, el Rev. P. Jaume (Girona) i el Rev. P. Josep i el P. diácono Antonio (Barcelona).

De la parròquia de Sant Eudald i de Santa Parasqueva de Ripoll, van cantar el “Agni Partene”.

edfEl cor de la parròquia de Ripoll va participar cantant, en romanès, el Agni Parthene (del grec Αγνή Παρθένε que significa “Oh Verge Pura” és un himne devocional no litúrgic compost per Sant Nectari d’ Égina, pel Theotokarion («Llibre d’himnes a la Mare de Déu»).

 

mdeReliquia de la Theotokos

Arxiprest Stavrophor JOAN, Vicari General per España i Portugal, fundador

30 Aniversari 1988-2018 amb el Patriarcat de Sèrbia

14 FEBRER 1988. UNA DATA PER RECORDAR

Parlar de l’Ortodòxia al nostre país, quan era gairebé inexistent és parlar de la dècada dels anys setanta. Parlar de l’Ortodòxia en aquell temps era mirar l’entorn i no trobar indicis de testimoniatges propers. Podríem parlar que l’existència de l’Ortodòxia estava germinant en el cor d’uns joves que se sentien interpel·lats en el seu fur interior per una recerca sincera que els guiava a les arrels del cristianisme, on es trobava finalment la TradicióJUNY 2018 de l’Església Ortodoxa, malgrat la “llunyania geogràfica” que es trobava més enllà dels Pirineus.

Eren temps que no afavorien l’encontre, però la llavor estava sembrada i, a través de l’oració sempre present, dels contactes i coneixements que s’anaven adquirint, a poc a poc, s’anava marcant el rumb, que finalment va arribar a port, en el moment en què el Sínode de l’Església Ortodoxa Sèrbia va voler a bé, i gràcies a Déu, donar la benedicció canònica a aquesta comunitat que va néixer a Catalunya.

El 14 de febrer de 1988 es va signar l’Acta de Recepció. Una data per recordar i no oblidar, perquè a partir d’aquí s’havia culminat un peregrinar que havia durat setze anys i marcaria amb els disset anys l’inici d’una nova singladura.

A partir d’aquí un nou període comença i que encara segueix… veurem com a través d’aquests trenta anys l’Església creix amb nous membres, amb noves parròquies i sense cap distinció de nacionalitats i procedències que ha configurat un mosaic divers i unit per la  Koinonia i el Kerigma apostòlic.

Els inicis estan marcats per dues persones que van ser els fundadors d’aquesta Església (1972), parlem del Sr. Guy Lhotel Pivardier i Joan García Casanovas. El Sr. Guy Lhotel va rebre ordres sacerdotals. Més tard va marxar a un altre país, seguint un altre camí. Joan García va rebre també les ordres sacerdotals i a ell li va recaure la responsabilitat de ser Vicari General per a Espanya i Portugal, de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia. Més tard s’afegirien nous servidors per a l’altar.

JUNY 2018 3JUNY 2018 4

Joan Garcia va fer la carrera de Nàutica especialitat Enginyeria i va estar navegant en la Companyia Transmediterrània com a oficial de la Marina Mercant. Va deixar la seva carrera professional i va buscar treball en terra, va contreure matrimoni i les seves inquietuds espirituals el van portar a connectar amb el món de l’Ortodòxia.

Va cursar estudis en els Instituts Superiors de TeJUNY 2018 5ologia Saint-Denys, Saint Serge de París i en la Facultat de Teologia de Barcelona. Actualment coordina l’Escola de Teologia Ortodoxa “Sant Gregori *Palamàs” i és docent convidat a la Universitat Pompeu Fabra, Universitat Catòlica de Múrcia i Universitat de Girona. És President del GTER, “Grup de Treball Estable de les Religions”. Com a Vicari General coordina totes les parròquies existents a Espanya i Portugal.

                              Arxiprest Joan en la Facultad de Teologia de BelgradJUNY 2018 6

JUNY 2018 1                         Arxiprest Joan en l’ Institut Ortodox “Saint Serge” de París

Sa Excel.lència Monsenyor Luka (Kovacevic)

                          30 Aniversari 1988-2018 amb el Patriarcat de Sèrbia

Sa Excel.lència  Monsenyor Luka (Kovacevic), Bisbe d’ Europa Occidental (1997)

mgr. lukaMgr. Luka va néixer el 30 d’octubre de 1950 a Piskavitsa prop de Banja Luka. Va estudiar en el Seminari “Tres Sants Jerarques” en el monestir Krka, i va acabar els seus estudis de teologia en 1982, en l’Institut de teologia ortodoxa Sant Sergi de París.

Va ser tonsurat monjo i ordenat diaca i sacerdot l’any 1976. De 1982 a 1992, va ser monjo en el monestir de Sant Sava a Elaine, Austràlia. Ordenat bisbe d’Austràlia i Nova Zelanda el 17 d’agost de 1992, per Sa Beatitud el Patriarca Pavle, a l’església catedral de San Miguel de Belgrad. Monsenyor Luka va ser nomenat bisbe de la diòcesi d’Europa occidental, en 1997. Durant els dos anys que van seguir, va ser bisbe de la diòcesi de l’Oest d’Europa i va servir com a administrador de la diòcesi d’Austràlia i de Nova Zelanda, on va estar fins al 1999.

A partir d’aquí l’Església Ortodoxa de Barcelona i Girona ja van estar sota el seu omophor i començaria gradualment la formació de les diverses parròquies en la Península i a les illes, juntament amb Portugal i Occitània, fins al present.

Nació el 30 de octubre de 1950 a Piskavitsa cerca de Banja Luka. Estudió en el Seminario “Tres Santos Jerarcas” en el monasterio Krka, y terminó sus estudios de teología en 1982 en el Instituto de teología ortodoxa San Sergio de París.

Fue  tonsurado monje y ordenado diácono y sacerdote el año 1976. De 1982 a 1992, fue monje en el monasterio de San Sava a Elaine, Australia. Ordenado obispo de Australia y Nueva Zelanda el 17 de agosto de  1992, por su Beatitud el Patriarca Pavle, en la iglesia catedral de San Miguel de Belgrado. Monseñor Luka fue nombrado Obispo de la diócesis de Europa occidental,  en 1997. Durante los dos años que siguieron fue obispo de la diócesis del Oeste de Europa y sirvió como administrador de la diócesis de Australia y de Nueva Zelanda, donde estuvo hasta el 1999.

A partir de aquí la Iglesia Ortodoxa de Barcelona y Girona ya estuvieron bajo su omophor y empezaría gradualmente la formación de las diversas Parroquias en la Península y en las islas, junto con Portugal y Occitania, hasta el presente.

mgr. luka 2mgr. luka 3

Memòria Eterna!

Memòria Eterna!

MGR. DAMASKINMgr. Damaskin, va ser el Bisbe que va succeïr a Monsenyor Laurentije. En més d’una ocasió va visitar Planils, capella de Sant Serafí de Sarov (Girona), i també una vegada va estar a Barcelona, acompanyat per la Sra. Voika, tresorera de l’episcopat per a Europa Occidental.

Va viure moments molt convulsos, quan va estar a París. El ressò de la guerra es feia sentir i en una ocasió es van viure moments molt tibants i amb gran ansietat, en els quals ell no va estar al marge del sofriment, repercutint en la seva salut.

Més tard va marxar a Amèrica, i va decidir emprendre una nova vida fins a la fi dels seus dies. Demanem a Déu que li concedeixi el repòs etern i + Memòria Eterna!

La foto correspon quan va visitar el Pla de Planils, província de Girona.

Sa Excel.lència Monsenyor Lavrentije Trifunović, Bisbe de Šabac

30 Aniversari 1988-2018 amb el Patriarcat de Sèrbia

Sa Excel.lència Monsenyor Lavrentije Trifunović, Bisbe de Šabac

L’any 1988, després de cinc anys d’monsenyor LAVRENTIJEespera canònica, finalment el Sínode del Patriarcat de Sèrbia, a través del Bisbe Lavrentije, va acollir a l’Església Ortodoxa “Protecció de la Mare de Déu” que estava inscrita en el Registre del Ministeri de l’Interior, amb la denominació de “Església Ortodoxa Espanyola”, ja que abastava la jurisdicció de tota la Península.
Ell va ser el Bisbe que va visitar per aquell temps la Parròquia de Barcelona. Malgrat la seva curta estada, no va deixar de connectar amb la comunitat i un menjar a casa del Rev. P. Jaume i de la seva esposa, la popadía Julia, va reunir a tots els fidels que van assistir a la mateixa, mdedesprés de celebrar els actes litúrgics a l’església. Es respirava una gran alegria per tots els esdeveniments tan esperats que donaven fi a un gran període d’espera incerta. Per fi l’Església tenia la benedicció del nou Bisbe.
Quan ell va marxar, les persones que van anar a acompanyar-ho a l’estació de tren no van oblidar mai el seu semblant trist i preocupat… els núvols negres de la guerra eren a punt de descarregar tota la seva càrrega… el temps a venir seria excessivament terrible i dolorós i ell ja intuïa en el seu cor el sofriment.

Visita maig 2004. Obras completes de Sant Nicolau de Jitcha i Ohrid.
Ell per aquell temps es trobava en HimDSCN8214elstur (Alemanya) i des de l’Editorial que el regentava dins de la pròpia seu episcopal, imprimia quantitat de llibres que, al seu país Sèrbia, en temps de comunisme havien estat prohibits. Així el va imprimir tota l’obra literària de Sant Nicolau de Jitcha i de Ohrid.
Les fotos corresponen a una visita que es va fer a la seu del Bisbe Lavrentije en Sabac, Sèrbia, el maig de 2004. L’alegria de la trobada va ser gran i ens va regalar totes les obres editades de Sant Nicolau que, actualment es troben en la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu
SOKO GRAD, de Barcelona.

Després de la visita a la seu episcopal de Sabac, per indicació del bisbe Lavrentije es va visitar el preciós enclavament de Soko Grad.

El Monestir està situat al peu de l’antiga fortalesa de Soko Grad, avui en ruïnes, a 15 km. de Ljubovija. Va ser fundat a iniciativa del Bisbe Lavrentije. L’Església va ser construïda entre 1991 i 1994 en un estil arquitectònic influenciat per l’escola moravDSCN8262iana de la Sèrbia medieval.
En el recinte del monestir es troba també un museu, i un edifici important, la “Casa de Nikolaj Vélimirovitch” que pot rebre unes 200 persones. Després del 2001, el monestir acull el moviment “Moba”, que es destina als joves serbis de la diàspora. L’objectiu del moviment és d’aprendre la llengua sèrbia i familiaritzar-los amb el país dels seus avantpassats.
El monestir està dedicat a Sant Nicolau de Jitcha i Ohrid.

DSCN8286

Des d’aquestes línies DSCN8206 (2)volem fer arribar al Bisbe Lavrentije el nostre gran respecte i tot el nostre afecte cap a la seva persona.  Ell sempre ens ha acollit amb bondat i generositat. Que Déu el beneeixi!

 


Sa Santedat el Patriarca Irineu

SA SANTEDAT EL PATRIARCA IRINEU.
Aquest any 2018 en què celebrem el 30 Aniversari en el Patriarcat de Sèrbia, volem parlar de Sa Santedat el Patriarca Irineu

ZEuk9lMaHR0cDovL29jZG4uZXUvaW1hZ2VzL3B1bHNjbXMvTVdJN01EQV8vZTcxYzY2OWFiYTVlYjY4NGI2Njk4MzRkYjQ5NDkxYWEuanBlZ5GTAs0C5ACBoTABEl Patriarca Irineu va néixer en 1930 en Vidovo, prop de Cacak (Sèrbia), es va matricular en el seminari de Prizren i va realitzar els seus estudis superiors en la facultat de teologia de Belgrad. Abans de convertir-se en professor en el seminari de Prizren en 1959, va ser tonsurat monjo i ordenat sacerdot, prenent el nom monàstic d’Irineu. Després d’haver-se doctorat a Atenes, va ser nomenat el 1969 per dirigir l’escola monàstica d’Ostrog, per ser a continuació designat rector del seminari de Prizren. Va ser escollit bisbe vicari de Sa Santedat el Patriarca Germà, el 1974, amb el títol de bisbe de Morava. En 1975, va ser elegit  bisbe de Nis, gran ciutat del sud de Sèrbia, lloc de naixement de Constantí el Gran.
El 22 de gener de 2010 va ser escollit Patriarca, com a successor del Patriarca Pavle. Irineu és considerat com un tradicionalista moderat, obert al diàleg interreligiós.
Després de la guerra soferta en els Balcans, el 8 de setembre de 2012, el Patriarca Irineu va participar en la catedral catòlica a Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina en una trobada dels religions per a la pau amb un gest extraordinari de reconciliació.

Resse9_0guint la història, fa quatre anys un grup d’estudiants i tutors de l’Escola de Teologia “Sant Gregori *Palamàs” van visitar Sèrbia, i van ser rebuts pel Patriarca.

2018-05-09-PHOTO-00000577