El líder espiritual de l´Església Ortodoxa Sèrbia va néixer el 11 de setembre en 1914, en el llogaret de Kućanci (Kuchantsi), en el comtat de Donji Miholjac, en Slavonija (actualment a Croàcia). El seu nom bautismal era Gojko. Els seus pares eren Stefan i Ana Stojčević, però a primerenca edat es va quedar sense ells i va créixer amb la seva àvia i la seva tieta.
El patriarca va cursar secundària en Tuzla i el Quart Gimnàs Masculí (batxillerat) a Belgrad. Va finalitzar els seus estudis com seminarista a Sarajevo i després en la Facultat de Teologia de Belgrad. Durant la Segona Guerra Mundial va estar com refugiat en el monestir Sveta Trojica (Santa Trinitat) en Ovčar on es va dedicar a fer classes de catequesis als nens refugiats. En 1948 es va ordenar com hierodiácono en el Monestir Blagoveštenje (Anunciació).
Entre 1949 i 1955 va estar en el monestir Rača (Ratcha) on va portar a terme diferents serveis. En 1954 es va ordenar hieromonje, en el mateix any protosindjel (protosingel, generalvicar) i en 1957 archimandrita. Entre 1955 i 1957 va realitzar estudis de postgrau en la facultat de Teologia de la universitat d´Atenes. Durant la seva estada a Grècia, va estudiar el Nou Testament i litúrgica, convertint-se en un dels escriptors litúrgics més prolífics de l´Església Ortodoxa Sèrbia. Pel seu pacient i prominent treball, la facultat de Teologia de l´Església Ortodoxa Sèrbia li va concedir a la seva santedat un doctorat honorífic.
El 29 de Maig de 1957 va ser elegit Bisbe de Raška i Prizren (a Kosovo) per la Santa Assemblea dels bisbes. El 1 de desembre de 1990, va ser elegit Patriarca, Arquebisbe de Peć (Pech) i Metropolita de Belgrad-Karlovac.
Però, el Patriarca no ha dut el seu càrrec de pastor de la seva església només amb una vida ascética i oració, tenia també que passar totes les tragèdies i sofriments del seu poble.
La Seva Santedat va escriure i va advertir de l´èxode dels Serbis de Kosovo, dels atacs dels albanesos contra els monestirs, dels maltractaments a monges i de l´assetjament sobre civils, de la profanació dels cementiris serbis i sobretot del patiment ortodox a Kosovo i Metohija.
En 1989, alguns joves albanesos a Kosovo van atacar al (llavors) Bisbe Pavle. El grau de les seves lesions va requerir gairebé 3 mesos de l´hospitalització. No obstant això, per un esperit de perdó cristià, va rebutjar realitzar cap acusació.
Ha enviat també, moltes cartes als líders polítics de tot el món per a prevenir i parar les guerres en els Balcans. Desgraciadament, sense molt enteniment entre els poderosos.
Entre les moltes esglésies destrossades (80% fora de les batalles) es troba també la de San Pedro i San Pablo en el poble nadiu del Patriarca, lluny de la línia de combat...
La seva forma de vida és simple i humil. I ja sent Patriarca, se li ha pogut veure desplaçant-se a peu o en autobusos de línia.
Respecte a la seva producció escrita, la Seva Santedat ha publicat Respostes a preguntes de la nostra fe (tres volums), Oracions y peticions, Devich, el monestir de St. Joanikije de Devich (1989).
En els últims 20 anys, també ha estat responsable de la columna en el Glasnik (Missatger) del patriarcado Serbi coneguda com preguntes i respostes, ocupant-se de preguntes litúrgiques i sacramentales. Amb els seus esforços el sínodo sant va publicar la nova versió de Srbljak en 1968.
La contribució més important de S. S. Patriarca Pavle va anar la traducció del nou testament publicat en 1984 sota la seva supervisió. Aquesta era la primera traducció oficial del nou testament aprovat per l´Església Ortodoxa Sèrbia.
Actualment, amb quasi 90 anys, segueix realitzant les seves tasques com líder espiritual de l´Esglèsia Ortodoxa Sèrbia.