Els contactes d’aquest primer nucli de persones amb l’Església Ortodoxa vingueren a través de França, més concretament de París, i els apropà a l’Església, encara que per incorporar-s’hi canònicament i entrar en plena comunió hagueren de passar anys de posar-se a prova, de dificultats i d’enfortiment en la fe; una fe que potser es manifestava als ulls d’algú amb certa poca traça, però que en cap moment va relaxar la constància en la pregària, celebrada en aquells moments per la comunitat ja constituïda com a parròquia de la Santíssima Trinitat, al barri de Santa Eulàlia de Vilapiscina (Horta), a la nostra ciutat. Aquesta mateixa fe i praxis permeté l’apropament, ja en aquests primers anys, de persones que provenien de països de tradició cristiana ortodoxa, especialment de l’Europa de l’Est.
Mentrestant la vida de la comunitat anava formant-se i creixent. La ubicació del temple es traslladaria a un local més cèntric de la ciutat, al carrer Aragó entre Muntaner i Casanova, on encara és avui, i es constituí sota la Protecció de la Mare de Déu (Pokrov, en rus). La formació en teologia, catequesi, cant litúrgic, iconografia, era ja constant, així com la traducció dels textos litúrgics al català, activitats totes ara vives a la comunitat. L’assistència humana i social es feia cada vegada més evident. La pregària i el culte mai van deixar de presidir la vida de la comunitat, malgrat moments de dificultats i de fragilitats viscuts. El gruix de la comunitat era format aleshores per catalans i alguns fidels que provenien de l’Europa de l’Est.
El signe visible i efectiu de la comunió plena amb l’Església Ortodoxa Universal vingué, però, a través del Patriarcat de Sèrbia que acollí finalment la comunitat nascuda a Catalunya amb tots els seus fidels de diverses nacionalitats. Un document amb data 14 de febrer de 1988, a París, segellava el periple d’una trajectòria que trobava el seu port sota l’omofori de Msr Laurentije, bisbe per Europa Occidental del Patriarcat de Sèrbia.
Des de llavors han passat 15 anys. Actualment la immigració de moltes persones procedents de països de l’est, majoritàriament eslaus, van configurant un mosaic divers i plural: ucraïnesos, russos, serbis, búlgars, romanesos, georgians,..... Això ha fet que, a part de la parròquia de Barcelona s’hi hagin obert altres parròquies: a Alacant (parròquia de sant Nicolau), a Navata (Girona) (parròquia de sant Nectari) i a Girona capital (parròquia de la Mare de Déu de la tendresa). La comunitat prega i celebra els oficis fent servir bàsicament la llengua catalana, però amb el temps ha anat incorporant cants i pregàries en eslau i en romanès, ocasionalment en serbi o grec. Actualment el bisbe per a l’Europa Occidental del Patriarcat de Sèrbia és Msr. Luka, i té la seu a París.
A més del servei litúrgic i les activitats ordinàries de catequesi i obres socials, s’ha creat un taller d’iconografia, el taller de la Santíssima Trinitat, i una escola de teologia, Escola Sant Gregori Palamàs, reconeguda per l’Institut Saint Serge de Paris com a centre col•laborador.
